Vienna i última entrada del bloc...

Hola a tots. Última entrada (un pèl tard, ho sé) però és que des de que he arribat a Barcelona de nou no he parat i amb prou feines he estat per casa. Així doncs, és una entrada atípica. Per moltes raons: primera i més important, ja no estic viatjant. Segona, com totes les de Tailàndia, ja no és per parlar de les antípodes, tot i que el títol del bloc no ha canviat. Tercera, per que enlloc de ser un país càlid com els anteriors, bé a NZ algun dia feia una mica de rasquilla però res comparat amb el fred que em vaig trobar a...Vienna!!

Si, Vienna ha estat el meu últim destí d’aquesta llarga i meravellosa experiència que abans m’ha portat a visitar Austràlia, Nova Zelanda, Tailàndia i a posar els peus a Singapur i Laos. Així doncs, i per anar-nos acostumant al fred que em trobaré a Barcelona, parem a la capital austríaca.

El vol va arribar a les 5:15 del matí. Mirant per la finestreta ja vaig veure el que m’esperava: fred. Tot l’aeroport estava nevat. Quin canvi. En poques hores estava fent un Pad Thai al solet i acompanyat d’una cervesa, pantalons curts i samarreta i ara estic dins d’un avió, rodejat de neu i amb poques ganes de sortir i començar a passar fred. Però no hi ha cap opció. Surto i ràpidament me’n vaig cap a l’estació de tren que m’ha de portar al centre de la ciutat, i d’allí, a l’hotel. He d’esperar prop de 20minuts a l’estació. Fa molt fred. Tot i que ahir a Bangkok vaig comprar-me un jersei i uns texans , veig que m’hauré de comprar més roba d’abric.

Arriba el tren i després de fer un transbord al metro (diuen que el millor metro del món) arribo a l’hotel. Un hotel modern, xulo i no mal de preu. Perfecte. Allà em poso a descansar tot el que no he pogut durant el vol de més d’11 des de la capital tailandesa.

La veritat és que em costa una mica escriure sobre el que vaig fer a Vienna, després de 3 setmanes i d’estar novament en la rutina diària, bé, rutina tampoc, per que en 3 setmanes no he parat per casa...potser hi he sopat 4 dies entre sopars amb amics, cines, caps de setmana ocupats, carnavals, snow...en fi, que no he parat però que aviat sembla que tot tornarà a la seva normalitat.

De Vienna què dir...doncs que és la típica ciutat centreeuropea: senyorial, moderna, neta, amb tramvies, cultural i freda. La ciutat és per passejar-hi i per anar parant cada dos per tres a un dels mil i un cafès que hi ha repartits per a tot arreu. La veritat és que aquí ve més de gust que enlloc parar per fer un cafè i escalfar-se un mica. Doncs això, que tampoc em vaig prendre la visita a Vienna en plan stress. Tranquil•lament passejant, visitant algun museu, els edificis històrics com el palau de la casa reial, etc...He de dir, que per primer cop a la meva vida vaig anar a la òpera i no un cop, sinó dos! I és que aquí anar a la òpera és una cosa molt comuna. Hi van nens, turistes, gent gran, experts...els preus són molt assequibles i val la pena aprofitar-ho quan s’està a la capital d’aquest espectacle,no?

La ciutat viu per la música, sobretot clàssica, i per a tot arreu es troben sales on es fan concerts, ballet o òpera. Pels amants de la música, Vienna és la ciutat.

Per la meva part res més. No voldria acabar aquest bloc però sense donar les gràcies a tots els que l’heu anat seguint. Estant a tants kms de distància, era molt agraït veure que la gent s’interessava pel bloc i pel que anava fent. En un principi em feia una mica de pal escriure’l, però després, com heu pogut comprovar amb les parrafades que he fet, li vaig agafar el gustillu i ara no sé que faré sense escriure bloc...potser tornar a marxar aviat? En fi, novament, gràcies a tots i a totes els que heu anat llegint al bloc: família i amics i amigues sobretot, però també a tots aquells i aquelles que us hi heu afegit pel boca a boca o trobant el bloc per internet. Això és una de les coses que em fa més gràcia, saber que gent que no conec ha estat seguint les meves aventures. A tots i a totes que heu fet això us animo a enviar-me un mail que vosaltres sabeu molt de mi i jo poc de vosaltres.

Apa, salut i fins la pròxima!!!

Fotos Vienna --> Fotos Vienna

Bangkok (again) i Floating Market

Hola! Torno a estar a Bangkok, ultima destinacio fora d'Europa i es que d'aqui a 8 hores estare volant cap al vell continent de nou. Sembla mentida,eh? Ja m'he pulit Australia, Nova Zelanda i Tailandia i ara nomes queda una breu estada de 3 dies Viena i ja em tornareu a tenir per Barcelona de nou...No tinc moltes ganes d'enrotllar-me en aquesta entrada. Acabo d'escriure les dos anteriors i estic cansat d'ordinador...en vull descansar per que d'aqui una setmana ja estare de nou treballant 8 hores al dia davant una pantalla, aixi que per avui en tinc prou. A mes, tampoc he fet massa cosa. Ahir practicament tot el dia viatjant amb l'autobus per arribar a Bangkok per la nit. Buscar un allotjament on passar la nit, comprar quatre coses i reservar l'excursio d'avui. Des del primer dia que m'havia quedat amb les ganes d'anar a un mercat flotant i avui al mati hi he anat. La veritat es que com la majoria de les coses ha deixat de ser autentic per a ser nomes una atraccio turistica. Hi havia moltes mes barques amb turistes disparant a tor i a dret amb les camares digitals que tailandeses venent productes pero es el que hi ha i el que el turisme comporta. Tambe s'ha de dir que de mercats flotants autentics en queden molt pocs ja que la majoria s'han traslladat a terra ferma, mes practic,no? Be, us deixo el link amb les fotos i si hi ha proxima entrada ja sera des d'Europa. Ens veiem d'aqui res!!!

Fotos --> Fotos Mercat

Sukhothai

A les 7:45 em passa a buscar el taxi. Amb ell vaig fins a l'estacio d'autobusos on despres d'esperar mes de 45 minuts agafo un bus direccio Sukhothai. L'autobus es bastant cutre i esta ple de locals. Es com un cotxe de linia i aqui de comoditats, poques. Pero per mi es mes que suficient. De Chiang Mai a Sukhotai hi ha mes de 5 hores en autobus, al final son mes ja que el bus aquest es en plan borreguero i para a tot arreu...durant el trajecte conec a la Janna, una noia suissa que porta una setmana viatjant sola per Tailandia. Una mes, la veritat es que em sopren bastant veure la quantitat de noies soles que estic coneixent viatjant pel mon, primer per Australia i NZ i ara per Tailandia, per que despres us preocupeu per que jo viatjo sol...en fi, continuem.

L'autobus para primer a Old Sukhothai, jo tenia previst parar i buscar allotjament a New Sukhothai pero la Janna em comenta que hi ha una guesthouse que esta be just enfront la ciutat antiga. Decideixo fer-li cas i reservo una habitacio. No esta mal, dos llits, wc amb dutxa i aigua calenta...barat com els altres i en un lloc privilegiat ja que aixi no he de fer els 17km que separen la ciutat nova de l'antiga, on hi ha totes les atraccions turistiques.

Sense perdre el temps decidim anar a llogar unes bicis i vistar els temples per la tarda. La ciutat es espectacular. La millor que he vist. Temples per a tot arreu, ruines, budes...i tot rodejat de canals d'aigua amb palmeres i una gespa molt ben cuidada. Una altra diferencia respecte altres ciutats antigues es que esta totalment separada de la ciutat nova i els temples antics no estan barrejats amb moderns edificis. En tot el recinte esta prohibit circular en cotxe, fet que fa que sigui un plaer pedalar entre temple i temple.

Despres d'un parell de temples i de no se quants budes decidim fer una parada per fer un mos.Com no, demano un Pad Thai, el meu plat preferit aqui, acompanyat d'una Chang gran, m'ho mereixo que fa una calor fora important i estic pedalant amb maniga llarga...

Amb l'estomac ple continuem la visita a la ciutat antiga. El centre de la ciutat esta emmurellat i es on hi ha la majoria de temples pero fora d'aquest es troba un dels budes mes espectaculars que he vist. Esta a uns 2km de la ciutat i dins d'una habitacio sense sostre d'uns 6x6 metres, fet que fa que sembli encara mes gran del que es.

Despres visitem un altre temple a les afores fins que es comenca a fer fosc i decidim anar cap a l'hotel, dutxarnos i anar a fer un mos per sopar. El dia ha estat complert i gairabe no he parat entre bus i visita. Toca relax ja que dema a les 12 tinc un autobus cap a Bangkok, mes de 7 hores de viatge en un lloc on no m'hi caben les cames...Ens veiem!

Fotos --> Fotos Sukhothai

Don Inthanon National Park

Despres d'un dia de guiri pel Golden Triangle avui tocava un altre dia de guiri-bus, aquest cop pel parc nacional de Don Inthanon on hi ha la muntanya mes alta del pais i que li dona el nom, Don Inthanon Mt (2565m). La veritat es que jo em pensava que havia reservat un "treeking", aixi ho deia l'anunci, pel parc nacional, visitant algunes cascades, arribant al cim i despres visitant algunes tribus. La realitat pero va ser que de treeking res de res. El tipic tour turistic amb la Toyota amb parades d'entre 25 i 60 minuts per fer fotos. Una mica decepcionant, pero es el que hi ha.

Despres d'una mica mes d'una hora vam arribar al parc nacional. Es un desti turistic de primer ordre i que en els darrers anys s'ha fet molt popular entre els taiandesos ja que es un dels llocs preferits per la familia reial quan han de buscar tranquilitat. Tant es aixi que s'han fet construir un temple on hi destaquen dos edificis, un dedicat al rei i un altre a la reina. A les fotos els podreu veure perfectament.

Al cap d'uns 15 minuts conduint pel mig del parc primera parada. Toca fer fotos a unes cascades. No son molt espectaculars, pero si suficients per mereixer alguna foto. La parada es curta, uns 20 minuts, durant els quals faig les fotos pertinents, dono una volta per l'entorn i aprofito per esmorzar una mica. L'autobus m'havia passat a buscar cap a les 8 i encara no havia menjat res.

Durant els tajectes coneixo a una parella de palestins que estan vivint a Qtar. El noi es un autentic fan del F.C.Barcelona i coneix tots els detalls de l'equip, jugadors, resultats...ell em diu que hem guanyat al Osasuna 4-1, una pallissa mes a afegir a la lliga, aquest any toca Placa St.Jaume!!!Parlant de futbol, Catalunya, Palestina i politica arribem al cim de Don Inthanon. Nomes sortir m'adono que soc l'unic sense jersei...sere burru! Estic a Tailandia, pero a mes de 2500 metres i la veritat es que fa una mica de rasca. Tot i aixo es totalment suportable pero heu d'entendre que despres de 7 mesos d'estiu non-stop estar a 10 graus per mi es fred ;). Al cim quatre fotos, una de les quals a un cartell que em va fer molta gracia i serveix per adonarse del que pot fer la publicitat i la no-informacio. Resulta que en un bar venien botelles d'oxigen!!! aixi, tal qual, com ho llegiu. El cartell explicava que clar, per combatre el mal d'alcada va be respirar oxigen pur. Mira, escrivint encara ric, pero segur que mes d'un tailandes per precaucio ho compra..

Despres d'un breu passeig per un bosc on vaig poder veure la fauna local comencem a tirar cap avall. Pel cami pero parem al temple que us he comentat i que esta dedicat a la familia reial. La veritat es que les vistes son forca espectaculars pero el temple es molt modern i jo, sincerament, prefereixo els antics. Tot i aixo, el lloc es mereix una passejada i unes quantes fotos. Entre les escales i el fred m'entra una gana que no vegis. Per sort la proxima parada es a un restaurant, on tenim el dinar inclos. Un cop mes els menjars tipics: arros amb curry i/o verdures, sopa de coco i pollastre, noodles, etc...de postres un sortir de fruita que esta la mar de bona..

Despres d'omplir la panxa segueix el guiri-tour. Proxima parada un mercat de fruita. Aqui els locals venen tot tipus de fruites, ja sigui fresca o seca. Te la seva importancia per que l'agricultura de fruita a aquesta zona es relativament nova i es el resultat d'un important projecte per reconvertir els antics cultius d'opi en activitats legals. Els locals sembla que s'han adaptat be a les noves lleis i gracies a les importants subvencions comences a tirar endavant sense haver de recorrer al cultiu de la droga..

Despres del mercat una cascada mes i un poblat tipic de la zona. Alla ens expliquen com creen les bufandes i els cobre llits tipics de seda tailandesa. Algu compra alguna cosa, jo nomes faig fotos. La veritat es que el tour ha estat una mica decepcionant, jo esperava mes "aventura". De retorn a Chiang Mai llegeixo una mica i xerro amb els palistanesos. Quedem que han de venir a Barcelona ja que han estat a Madrid i no a la capital catalana...aixo no pot ser!!! el paio es un campio de karate i roda per tot el mon entre torneig i torneig i ara estan celebrant la lluna de mel amb la seva dona. Son una parella molt simpatica i al final estem d'acord que si ens hem de veure, es millor que vinguin ells a BCN que jo a Qtar..

Per la nit vaig a visitar el Walkind Sunday Market. Una bogeria de gent i paradetes on es ven de tot, pero principalment objectes tradicionals tailandesos i souvenirs. L'area del mercat es espectacular. Carrers i carrers tallats al transit i plens de parades i gent per a tot arreu. Alla experimento una de les expericiencies que m;ha impactat mes durant el viatge i es que a les 6 en punt, sona l'himne nacional i tothom deixa de fer el que estava fent, es posa de peu, i no mou ni un pel fins que l'himne acaba. Ja havia vist aquest "ritual" altres cops, pero veure un carrer sense fi reple de gent parada i sense moure's durant mes de 2 minuts es tota una experiencia..

Despres del mercat res mes, cap a l'hotel a dormir. Dema, per variar, toca llevar-se aviat i es que un bus direccio a Sukhothai m'espera a les 8:30. Ens veiem!.

Fotos del dia --> Fotos Don Inthanon

Golden Triangle

Puntuals com si fossin suissos, a les 7 la furgoneta em passa a buscar. Soc el primer. Poc a poc pero anem recollint als altres 9. A les 7:30 comencem el viatge. Per endavant hi ha forces km i unes quantes hores...en total estarem mes de 13 hores i esta previst tornar a Chang Mai a les 9 del vespre.

Al grup hi ha gent de varies nacionalitats pero rapidemant conec a una parella de xilens i amb ells he estat la majoria del temps.La primera parada es a un Hot Spring on hi ha un gueiser d'uns 3 metres d'alcada. Es una mica turistada, amb tenderetes al voltant nomes enfocats als turistes pero la parada va be per anar al WC i esmorzar una mica.

Al cap de mitja hora reprenem la marxa. Totes les parades seran aixi, curtetes i intenses ja que hi ha molt per veure i molts km per endavant. El guia ens explica que la segona parada es a un temple que un artista esta construint pel seu compte i que es diferent a tot el que hem vist fins ara. Tal com ho explica sona una mica turistada de nou pero un cop alla m'alegro de ser turista ;). Efectivament, el temple es diferent a tots els que he vist fins ara. Primer de tot es nou, concretament nomes 4 dels 9 edificis que el comformen estan acabats, en segon lloc es totalment blanc amb petits miralls incrustats per crear un efecte de brillantor i en tercer lloc les pintures de l'interior son, si mes no, curioses. No esta permes fer fotos pero els murs estan decorats amb imatges psicolediques de budes entre naus d'starwars, herois de matrix o una representacio de l'atac a les torres bessones i la seva relacio amb la guerra per el petroli...A fora del temple tambe hi ha algunes escultures curioses pero en conjunt m'agrada bastant.

Despres de la visita a aquest curios temple reprenem la marxa. La seguent parada ja es el punt on els tailandesos han decidit ubicar el Golden Triangle i dic aixo perque el triangle de l'or realment es una zona molt amplia en km quadrats i on es realitzava la major part del cultiu i comerc d'opi entre Laos Birmania i Tailandia. Ara pero es una atraccio mes per atraure turistes. Entre les turistades, que jo com un borrego mes he comprat :), hi ha una ruta en barca pel riu Mekong (un dels mes llargs d'asia i que comenca una pila de km mes al nord a Xina) que et porta a Birmania i despres a Laos, on es fa una parada per veure un mercat reple de whisky amb llangardaixos i/o serps i souvenirs varis on hi destaquen els pipes que es feien servir per fumar opi.

Tailandia va prohibir fa uns quants anys el cultiu d'opi i va fomentar els agricultors a canviar de cultius. La majoria es va passar al tabac i a diverses fruites exotiques i avui en dia no es poden trobar cultius d'opi al pais.

Despres de la visita al triangle i de dinar en un restaurant tailandes continuem la ruta. El proxim desti es un mercat en la zona fronterera entre Birmania i Tailandia. Esta permes que els habitants d'un i altre pais puguin entrar a l'altre pais en un maxim de 5 km sense visat, aixo afavoreix que aquest km de frontera siguin un mercat cotic on la gent busca tot allo que no te al seu pais o amb la que pot fer negoci. Entre tots ells, una pila de turistes fent fotos i comprant souvenirs.

La proxima i ultima parada del viatge es al poblat de les dones girafa. Al arribar m'entra un sentiment contradicori. Per un costat m'agrada veure-les per que es una cosa tipica de l'asia pero com tantes coses aqui a tailandia el turisme esta fent molt mal. Totes no paren de demanar que els hi compris coses i "posen" d'una manera forca professional quan et veuen amb una camara, aixo si, despres demanen que els hi compris alguna cosa. Com tot es motl barat i tampoc m'agrada estar fent fotos com si fossin animals d'un zoologic entro al seu joc i acabo amb mes d'un souvenir...aixo si, compro coses que pensava comprar despres, millor fer-ho aqui ja que el govern tailandes no dona la nacionalitat a les dones girafa ni a les Ankha i els unics ingressos que poden tenir son del turisme ja que no els hi esta permes trballar, ni tant sols en l'agricultura...

Despres d'unes quantes fotos i de quedar sopres de la bellesa de les nenes-girafa tornem cap a la furgoneta. Aquesta ha estat la ultima parada del viatge, ara nomes queda conduir unes 3 hores fins arribar a Chang Mai de nou. Arribem a les 9 en punt...segur que son tailandesos? a veure si son suissos disfrassats ;). Apa, fins a la proxima!!!

Fotos excursio Triangle Or --> Fotos Triangle Or

Chang Mai

Arribada

Hola des del nord de Tailandia! Veureu que hi ha mes d'una falta d'ortografia pero es que el meu ordinador ha mort i ara he d'escriure des de teclats sense accents...Estic una mica preocupat i espero que al tornar es pugui arreglar per que basicament no tinc copia de seguretat de totes les fotos que he fet durant els darrers 4 mesos...nomes del principi per que despres volia copiar-les en un DVD pero la unitat de DVD de l'ordinador es va espatllar...en fi, sembla que Toshiba no fa portatils de massa qualitat...espero que el servei tecnic sigui bo i no perdi totes les dades.

Despres d'aquesta introduccio continuem amb el relat del viatge. Per si no ho sabeu, despres de Railay vaig agafar una barca rapida cap a Phuket on m'esperava un minibus per anar a l'aeroport direccio Chang Mai, capital cultural del pais i enmig d'un paisatge "muntanyos", com a minim, diferent al que estava veient fins ara.

Desrpres d'unes quantes hores entre esperes, enllacos i retards en els vols vaig arribar a la ciutat. Eren prop de les 9 del vespre i vaig decidir anar directament al centre amb taxi i buscar un allotjament. Despres que les dos primeres opcions quedessin descartades per estar plenes vaig trobar una guesthouse que no estava malament. Una habitacio gran, wc, dutxa amb aigua calenta i a.c. Perfecte. M'instalo i surto a donar una volta i sopar alguna cosa.

Fotos final Railay, veureu les pintes que faig amb les motxilles ;) --> Fotos Railay III

Chang Mai: Visita per la ciutat

Em llevo aviat. Avui es l'unic dia complet que estare a la ciutat i vull visitar les seves principals atraccions. Basicament temples i mercats. Primer de tot pero reservo les dos excursions que tinc pensat fer a la zona del nord: el triangle de l'or, punt on es troben Tailandia, Birmania i Laos i un treeking pel parc natural on hi ha la muntanya mes alta del pais

Amb les reserves sota el brac i la reserva del bus per a la seguent destinacio (Sukhothai) comenco a visitar la ciutat. Un dels temples esta fora d'aquesta, a uns 4km i necessito un mitja de transport. M'acosto a un tuk-tuk, encara no n'he agafat cap i es mes barat que un taxi. Em diu que per 100 bath em porta alla i em torna al centre. Comencem a negociar. I al final aconsegueixo que per 150 bath (3 euros) estigui amb mi tot el dia i em porti als temples i als mercats. Negoci rodo :).

Primer de tot visito el monestir budista de Wat U Mong. Esta enmig del bosc i al estar apartat de la ciutat no hi ha gaire gent. Alla hi destaca un buda molt detallat> venes, ossos, pell... i un tunel que comunica la zona residencial dels monjos amb la dels temples. Despres d'una passejada i unes quantes fotos torno cap al tuk/tuk, toca vistar els temples de la ciutat.

Aquests van queient un darrera l'altre fins que acabo una mica cansat de budes, colors daurats, dracs i coses per l'estil. De les visites a Wat Phra Singh, Wat Chedi Luang i Wat Chiang Man em sopren veure unes figures de cera hiper realistes en postures com el buda enmig dels temples. Pregunto qui son i em responen que nomes els monjos mes importants poden tenir una figura al morir. Que no es molt habitual i que es una manera de recordar-los al llarg del temps.

Un dels temples es a la vegada un monestir on joves tailandesos estudien i es preparen per a ser monjos. Mentrestant gaudeixen de les coses habituals dels nens de la seva edat: pilla-pilla, futbol, etc...

Despres de les visites als temples li dic al conductor del tuk-tuk que em porti a un mercat, ell em recomana una zona on hi ha diversos tallers: antiguetats, quadres, paraigues...li dic que val, pero que nomes als paraigues, em veig a venir el tipic timo tailandes on despres et fan comprar per que el taxista te comissio, pero no, tot correcte. Despres de veure com fabriquen els paraigues de paper li dic que em porti a Talat Warorot, el mes antic i famos mercat de la ciutat. Esta a chinatown i com us podeu imaginar es una autentica bogeria. Alla olors, colors i coses per comprar es barregen amb locals i turistes encorusits comprovant que, tot i el caos, allo funciona.

Em perdo un parell d'hores per alla, xaferdejant, dinant i fent temps fins que obri el Night bazar. El mercat nocturn es una atraccio de primer ordre i al voltant d'uns 5 carrers paradetes de souvenirs i tendes d'antiguetats es barallen per atraure el major nombre de turistes. Bars, restaurants i parades de menjar al carrer completen la festa. La veritat es que em passen les hores volant, compro 4 coses i sopo tot mirant el partit (en diferit) del Barca-Depor. Fardo d'aquip amb els locals, aqui son molt aficionats al Barca i despres d'una ultima passejada torno cap a l'hotel. Dema toca llevar-se aviat, a les 7 em passen a buscar per anar al Golden Triangle. Ens veiem!

Fotos Chang Mai --> Chang Mai

P.D: A veure si deixeu algun comentari que sino sembla que estigui escrivint per a res...

Railay II

Avui ha estat un dia de relax total. Crec que és el primer que em “regalo” des de que estic a Tailàndia però és que és l’últim dia de platja per que demà marxo cap a Phuket a agafar un avió rumb Chiang Mai, capital cultural del país i al nord d’aquest.

Així doncs avui poca cosa per explicar a part de que he estat disfrutant del fet de no haver de fer res. Ha estat bé, però ja n’he tingut prou. Jo no puc estar tantes hores sense fer res, necessito veure noves coses, moure’m, fer alguna activitat...en fi, és l’estil de viatge que tinc ara i crec que ja tindré temps per viatjar en mode relax quan passi dels 70 anys ;).

M’he llevat tardet, cap a les 9:30, després d’esmorzar he decidit anar a actualitzar el bloc. Per sorpresa meva l’internet era molt ràpid i he acabat en un tres i no res. Eren les vostres 5 del matí, per això no he dit res a ningú que em connectava.

Després de posar-vos al dia sobre les meves últimes aventures he decidit anar cap una platja que està sota una cova. Força espectacular. Allà he passat una bona estona fins a canviar per una altra platja. Aquí una curiositat, hi havia un parell o tres de barques que feien de restaurant. Un parell de persones preparant noodles, arròs, hamburgueses, batuts, en fi, el que volguessis i t’ho tenien preparat en un moment. Com no, he decidit menjar l’enèsim Phad Thai o el que és el mateix: noodles fregits i barrejats amb truita, soja, algun que altre vegetal més i després el que tu triïs, normalment pollastre, vedella, porc o marisc. Jo ja sóc un addicte al menjar tailandès, ja sigui noodles o arròs, però m’encanta. La veritat és que passo bastant dels curris per que són bastant picants, però algun que altre dia també n’he menjat. Per veure el de sempre: un batut. El meu preferit? Mango-taronja...ummm!!!! Aquesta combinació la vaig descobrir amb els sucs normals a Austràlia i des de llavors que m’acompanya per NZ i ara Tailàndia.

Després de dinar he decidit canviar a la platja de l’est. Menys gent i més ombra on poder llegir tranquil•lament. Allà he vist força gent fent escalada. No us ho havia dit però Railay és una meca de l’escalada i no m’estranya. No tots els llocs tenen unes parets amb tantes possibilitats com aquí. Hi ha vies per a tots els gustos i nivells i molts turistes proven per primer cop. Hi ha força escoles que ofereixen paquets per iniciar-se i hi ha escaladors d’arreu del món buscant vies impossibles amb vistes impressionants des de dalt de les muntanyes de l’estil de Bola de Drac ;).

Quan s’ha començat a fer fosc he decidit que ja tocava rebre el segon massatge del viatge. Dins de les moltes possibilitats m’he decantat per un massatge amb oli de coco. Ha estat força bé, com l’anterior una hora de massatge per 5€...crec que repetiré :P. Ha estat més relaxat que el massatge tailandès tradicional i m’ha agradat més.

Després res, cap al bungalow a dutxar-me i a preparar-me per sortir a prendre alguna cosa. Demà toca llevar-se aviat per anar a Phuket. Ens veiem!

Fotos Railay --> Fotos Railay II

Música --> Carlos Jean – Have A Nice Day. Aquesta cançó em posa de bon humor cada cop l’escolto.