Dia 1 (2ona part): Singapur - Brisbane

Bé, m’acabo de llevar, he esmorzat i ara em disposo a treballar una mica. Abans però, actualitzaré el blog ja que no hi he posat res des de Singapur. Segon dia a Brisbane ja i sense ni rastre del famós i temut jetlag. La veritat és que durant els vols de Barcelona a Singapur i de Singapur a Brisbane vaig evitar al màxim dormir, per arribar a Austràlia i començar a seguir els seus horaris directament. Em va costar, ja que van ser més de 24 hores de vols, però exceptuant alguna “cabezadita” curta no vaig dormir.

A les vuit del vespre vaig aterrar a Brisbane, i després de passar els controls duaners pertinents vaig agafar un taxi i directe cap a la casa que m’havien assignat. La casa està situada en un barri residencial ple de cases de fusta amb jardí, és un altre estil de vivenda, totalment diferent al nostre i més proper a models com el de nord americà. Això implica que tot i que Brisbane no té més habitants que Barcelona, en extensió sigui força gran, així doncs, el barri on passaré les properes 7 setmanes, està a la 2ona zona de la ciutat, a uns 3 km del centre d’aquesta.

El taxista em va deixar just en front de la casa, després de pagar els poc més de 30$ del viatge, em vaig dirigir, jo amb les meves 2 motxilles cap a la casa. Tenia una mica de nervis, per veure com seria la casa, l’habitació i quina gent m’hi trobaria. Sense pensar-ho 2 cops vaig trucar la campana i ràpidament em va venir a obrir una noia. A mi, m’havien dit que algú de l’escola d’anglès i responsable de l’allotjament m’estaria esperant, així que va i li dic: “Hi! I’m Francesc, are you waiting for me?” mireu...la noia aquella encara riu. Es veu que a l’habitació que jo havia d’anar, hi havia una altra noia des de feia 3 setmanes, i que a elles els havien dit que en un principi havia d’arribar un noi espanyol (si, espanyol, doneu-me temps que ja els hi estic explicant que jo d’espanyol res) el dia 27 (això era el dia 24). Total, que per algun malentès, jo no tenia habitació allà i elles no tenien ni la més remota idea d’on havia d’anar. Al poc va sortir la tercera companya de pis i es va afegir a les rialles i conyes de les altres dos, jo m’ho vaig prendre en broma també, però la veritat és que el que més volia en aquell moment era un llit on dormir. Al poc van trucar a la Calie, la responsable de les cases, i ella m’ho va explicar tot, que al final jo no estaria allà, sinó a una altra casa un parell de carrers al costat però que m’hi mudaria el dilluns 29, que mentrestant estaria al cottage del jardí de casa seva on viuen un parell d’estudiants i els seus dos fills. Doncs bé, allà és on estic des de llavors i des d’on us estic actualitzant el blog.
L’anècdota de l’habitació va fer que ja el primer dia conegués a la Catherine, la Rafaella i l’Angelica, les 3 noies de la casa, que em van invitar a sopar pel següent dia. Els vaig dir que si i a dormir, que l’endemà, m’esperava el meu primer dia a Brisbane.