diumenge, 28 de setembre del 2008

Steve Irwin

Avui el títol de l’entrada del blog el dedico a l’Steve Irwin. Alguns de vosaltres ja sabreu qui és altres, pel nom no el coneixereu, però si us dic que és el famós “caçador de cocodrils” que feia documentals de com caçar serps, cocodrils i altres animals salvatges australians i que recentment va morir atacat per una ralla de mar, segur que el coneixeu,oi? Doncs bé, avui li dedico el títol, per que he passat tot el dia al “Australian Zoo”, el parc que l’Steve i la seva família van crear com un petit centre de rèptils i que amb els anys s’ha convertit amb un dels millors zoològics del món. Jo, a molts no he anat, tot s’ha de dir, però he de reconèixer que aquest zoo, o potser l’hauria d’anomenar parc temàtic, m’ha fascinat. És diferent a com nosaltres entenem els zoos, tot és com molt natural, i els animals, actuen en concordança. En primer lloc, el parc reflexa la màxima preocupació de l’Steve Irwin: la recuperació d’espècies i el respecte per la vida salvatge, així doncs, en el parc no trobem els animals avorrits en les típiques gàbies petites i antiquades dels zoos, sinó que es troben en espais semi oberts que recreen els seus habitats naturals. Tant és així, que la zona dels cangurs, és un espai totalment obert, on els animals corren i salten com volen i on els visitants els hi donen menjar. S’ha de dir que la majoria dels animals són molt sociables i que un no s’ha d’estranyar si passejant pel parc, apareix una mena d’iguana corredora, un gall d’indi o algun estrany mamífer autòcton, ja que els inofensius, corren lliurament pel parc. Tot i saber-ho però, més d’un ensurt m’he endut, ja que són animals totalment diferents als que estem acostumats i fan una mica de respecte.

He aprofitat la visita al parc per practicar amb la càmera de fotos, mai havia fet tantes fotos a animals, i aviat us en pujaré unes quantes. Encara em falta molt per aprendre en això de la fotografia reflex, però amb dies com els d’avui, aniré aprenent les coses bàsiques. He fet fotos de cangurs, koales, cocodrils, serps, ocells, etc...la veritat és que m’ho he passat molt bé i al principi no les tenia totes, ja que a mi els zoològics no m’entusiasmen, però com tothom en parlava tant bé, i el concepte de parc era diferent, doncs m’hi vaig decidir, tot i els més de 50$ que costa l’entrada, que no és poc...

El que m’ha sorprès molt és comprovar fins on arriba la popularitat del Steve Irwin. Per als australians, és més que personatge popular, és com un ídol de masses, un fenomen difícil d’entendre pels que som de fora., Al parc s’explota tant la seva imatge com la de la seva família d’una manera sorprenent. Les botigues estan plenes de merchandasing “Irwin”, i es pot trobar des de “peluxes”, tot tipus de roba, bolis, figuretes, imans, menjar, refrescos, etc... amb la imatge de l’Steve, la seva dona i els seus dos fills...és com les botigues de port aventura, però totalment dedicada a la família Irwin, increïble. Jo no puc més que dir chapeau, ja que és una mostra del que l’entusiasme i la passió d’una persona pot aconseguir en aquesta vida. L’obsessió de l’Steve pel medi salvatge i la protecció dels animals, li ha permès crear un imperi que avarca reportatges fotogràfics, documentals, zoo, centres de recuperació d’animals...i que amb els diners que recapten estan creant una zona de protecció d’animals d’una extensió força considerable al centre de Queensland.

Doncs bé, d’aquesta manera he passat el dia d’avui, veient animals exòtics i fregint-me sota el sol australià. És increïble, si a la primavera és així, no em vull imaginar com serà a l’estiu...però bé, quan arribi, ja us ho aniré explicant. Salut!

Per veure les fotos del Zoo, clickeu el següent link --> Fotos Australian Zoo

3 comentaris:

Cesc i MªAntònia ha dit...

Molt xules les fotos,les hem vist a casa l'Eli.Els koala són molt monos.

ADRI ha dit...

Moltes felicitats Francesc!!!
Aquí encara són les 21.30h del 4 d'octubre però crec que allí ja som a dia 5? Bé, et volíem desitjar que passis un bon Sant. T'enviem petons i abraçades cibernètiques des de l'altra punta del món. Ramon, Eli i Adrià (eh! i quan puguis actualitza el blog que ens hi hem tornat addictes... com a "LOST")

demarfa ha dit...

Ei! si q era un ídol, van fer el seu funeral a un estadi de rugby i es va omplir. Una cosa fran, es diu rajada, no ralla de mar... jaja. Una abraçada.

Powered By Blogger