New Zeland: Primers dies

Hola des de Nova Zelanda!!! La veritat és que no tinc tot el temps que m’agradaria per poder explicar-vos tot el que he vist i sentit aquests primers dies a New Zealand, però és que el país té tantes coses per veure que no ens podem aturar massa estona per escriure mails, blocs, etc...

La veritat és que des del primer dia aquest país m’ha atrapat. Ja pensava que em podria passar, però va ser posar els peus a terra després de l’avió i no sé, vaig sentir que aquest país m’agradaria. Primer de tot però, vaig notar que fa força fred...això no és Austràlia i aquí s’ha d’anar amb jaqueta bona part del dia, a les nits refresca i ara que estic a la zona de muntanya, un ha d’anar amb pantaló llarg.
Bé, l’arribada a Christchurch molt bé, el vol ràpid i còmode i sense perdre massa estona cap al centre a buscar la furgoneta. Una furgoneta xulíssima! Ja veureu les fotos, està pintada amb un grafitti d’una àguila volant per sobre d’uns volcans en erupció i queda molt “cool”. La veritat és que el sistema d’aquesta furgo m’agrada molt, és molt senzill, fàcil de construïr, casi que ho podria fer un mateix, però totalment útil. Tenim taula, pica i gas i compartiments per guardar totes les coses que després es cobreixen amb els matalassos. No és una furgo d’aquestes equipades amb mobiliari prefabricat, sinó que sembla un sistema casolà d’un fuster local, però és pràctic i totalment funcional.

Després de pagar, em vaig posar en marxa. La furgo només té una pega: és de gasolina i de canvi automàtic, però com que aquí la gasolina va a menys de meitat de preu d’espanya, és un mal menor.

Amb el Daiman em reunia el dia següent així que vaig decidir visitar la “Bank Peninsula” a uns 87km al sud de Christchurch: espectacular. És una península que es fa formar per l’erupció de 2 volcans i ha creat una zona muntanyosa enmig de la plana i amb centenars de fiords, el central, força gran i on em dirigia jo. És com la “capital” de la regió: Akaroa i semblava un bon lloc per passar-hi la nit i el proper matí.

Només arribar, aparco la furgoneta i em disposo a donar una volta pel poble. Caminant veig un grup de tres noies que fan algun comentari sobre mi i riuen. Al veure que les havia vist, riuen i em diuen que m’acosti. Ens presentem. Una noia texana, l’altra francesa i una canadenca. Em diuen que porten allà vivint una temporada i jo em despedeixo per que vull donar una volta i fer 4 fotos. Al tornar a la furgo em torno a trobar les noies parlant amb un noi. Resulta que el noi també ha arribat avui per a treballar a un restaurant del poble. Coneix gent d’allà i li van oferir feina. En Martin és suís i ho ha deixat tot per estar 1 any a NZ. Comencem a parar i decidim fer una cervesa. Mentre parlem arriba la família que coneix el Martin i m’inviten a sopar. Jo encara no m’ho crec, no porto ni 1h a NZ i estic sopant amb una família local. La veritat és que el sopar va estar molt bé, vam intercanviar opinions de varis temes, però sobretot culinaris ja que tots ells són hostelers i chef. Coneixen Catalunya, el Bullí i el Ferran Adrià i s’extranyen quan els hi dic que jo no hi he anat mai...Després del sopar anem a fer unes cerveses a l’únic pub del poble i a dormir. L’endemà hem quedat amb el Martin per fer kayak i veure dofins a primera hora. A veure si hi ha sort.

Dia II

De bon matí em llevo i el Martin ja m’està esperant a la zona dels kayaks. Fa fresca i el cel està tapat però les ganes de veure dofins no ens ho fan pensar dues vegades i aviat ens posem a remar. Remem i remem i al cap de més de 2 hores decidim parar. Hem arribat al punt que ens ha indicat el guia però no veiem dofins per enlloc. Xiulem, tal com ens han dit però res...treiem les 2 pedres que portem i les comencem a picar sota l’aigua, es veu que això agrada i atreu als dofins...piquem i piquem, però res, no venen....ja casi sense esperances sento el Martin que crida. Em giro i imagineu com em sento quan veig una dotzena de dofins nedant cap als nostres kayaks! No m’ho puc creure. Passen a tocar pel costat, per davant i per sota del Kayak sense parar. Tenen ganes de jugar i els podem tocar amb les mans. Una passada. El Martin es posa a remar i un grup de 4 dofins juga amb ell des de la proa del kayak, nedant i saltant de tant en tant. La veritat és que va ser una sensació al•lucinant i va compensar en escreix el cansament de més de 4 hores amb el kayak i les llagues a les mans de tant remar.

Després em despedeixo del Martin i agafo la furgo de nou. He quedat amb el Martin on ell ha acabat un petit treeking per una zona rural, uns 200km al nord d’on estic. NZ no té autopistes, no els hi fan falta. Són només 4 milions d’habitants i casi tots estan a la illa del nord. A la dl sud són 4 gats, així que no hi ha gaire trànsit i conduir és un plaer. El paisatge és impressionant. Miris on miris és espectacular, natura i més natura sense pràcticament presència humana i el que més sorprèn és com varia el paisatge en pocs kms.

Em trobo amb el Daiman i decidim anar a Hammer Springs. Allà hi ha uns “Hot Springs” una mena de zona termal amb aigua sulfurosa i calenta. Allà passem una horeta, sopem i dormim. L’endemà ens espera Kaikura i les seves balenes.

Dia III: Kaikoura

De bon matí arribem a Kaikura. A les 10:30 surt el nostre vaixell cap a veure balenes. Després d’uns minuts d’espera veiem un parell de balenes a l’horitzó. Aquí hi ha moltes Sperm Whales, els depredadors més grans de la terra i les balenes amb dents més grans. S’alimenten bàsicament de calamars gegants i viuen a més de 2000m de profunditat. Aquí n’hi ha moltes ja que hi ha un canyó de més de 2500m de profunditat i gràcies als corrents marins, ric en animals i nutrients per elles. La zona és espectacular ja que a poc més de 15km del mar hi ha una carena de muntanyes amb cims per damunts dels 2500m...així que des del mar veus muntanyes nevades al fons...una passada. Ens esperem a que les balenes agafin prou aire per anar cap a sota i ...flash! foto perfecta! La balena tirant cap allà, la cua a fora l’aigua...les muntanyes nevades al fons: foto de postal.

Després de Kaikura una ruta creuant els alps del sud de l'est cap a la costa oest.

Després de balenes va ser el torn de les foques. Vam aparcar la furgona a "Seals Colony", algo així com colònia de foques i ja us podeu imaginar de què estava ple oi? Doncs si, gavines, estava ple de gavines....i també de foques, clar. La veritat és que el passeig per la costa veient les foques, altra fauna local i les impressionants vistes va valdre la pena. Després poca cosa: comprar quatre coses i carretera i manta per a travessar la illa d’est a oest. No necessitàvem fer-ho però ens venia de gust creuar per primera vegada els Alps del sud. Van ser unes hores llargues de cotxe fins que el sol va començar a cedir i vam decidir parar a Blackball, ja que al Damian li havien dit que era un lloc on la gent era divertida. La veritat que Blackball semblava un poble fantasma. Un antic poble miner que ha perdut un quart de la població en els últims 50 anys degut al retrocés de l’activitat minera. Un poble petit, amb bastantes cases deshabitades però amb un animat bar-restaurant-hotel-punt de reunió de la gent local, formalment anomenat The Blackball Hilton. Allà vam provar un parell de cerveses locals mentre parlàvem amb la gent del poble. I si, la gent era molt amable i xerrant xerrant se’ns van fer les 12 sense sopar...vam decidir anar a dormir aviat, ja que l’endemà havíem de tornar a creuar els alps, aquest cop, d’oest a est, passant per l’Arthur Pass i seguint la via d’un dels trens més espectaculars del món.

Fotos 3 primers dies --> Fotos New Zealand

Fraser Island

Dia I

Possiblement la última entrada al bloc abans de Nova Zelanda. Com sabeu, el proper dimecres volo cap a Christchurch i començo una nova aventura, encara una mica més lluny de casa...molt més no es pot anar ja...

Abans de marxar però, he passat el cap de setmana a la illa de Fraser, l’illa de sorra més gran del món i un dels llocs catalogats com a “World Heritage”. La veritat és que és una meravella de la naturalesa i que un quan hi està es pregunta com poden haver llocs així al món. Per sort, hi ha una gran conscienciació sobre el medi natural i la illa està pràcticament sense rastres d’activitat humana, tot i així, està més “urbanitzada” que la seva parenta Moreton i rep moltes més visites que les seves germanes menors. Tot i ser molt semblant a Moreton, crec que és més maca, això si, hi ha molta més gent, i llavors al comparar-les jo casi que les deixaria “fify-fify” per que Moreton és pràcticament igual i no trobes gent a tots els seus “hotspots”.

Pels que no ho sapigueu, he anat a la illa en un Safari 4x4, que bàsicament és posar un grup de d’11 motxilleros dins un 4x4 amb tot lo necessari per passar 2 dies a la illa (menjar, tendes de campanya, etc...). Ha estat una experiència xulíssima, conduir per la platja, per carreteres de sorra tova...plantar la tenda enmig del no res i veure una de les postes de sol més impressionants que he vist mai...no vaig veure el sol (estava a l’altre cantó de la illa) però els colors del cel eren increïbles...ja veureu les fotos, semblen retocades amb Photoshop, però són originals, tal com la càmera captava els colors...i es que el cel semblava un quadre d’un pintor...irreal...sensacional.

Doncs bé, l’aventura va començar al mateix alberg. Un grup de 6 toyota 4x4 rebíem les instruccions de com conduir el cotxe, com respectar el medi ambient, els llocs a visitar, els horaris de les marees...tot molt informal, seguint l’estil “no worries” i fent les coses fàcils que tenen els habitants d’aquest país.

El grup érem 2 anglesos (molts bons tius...), un grup de 2 holandeses i 2 holandesos, un parell de noies alemanes, un noi alemany que viatjava sol i una danesa. Després de les presentacions ens posàvem en marxa. A poc més de 5 km de Rainbow Beach agafàvem el ferry cap a Fraser Island, poc més de 8 minuts i trepitjàvem la blanca i fina sorra de la 75miles beach...ja us podeu imaginar d’on ve el nom i ja us podeu imaginar com és veure una platja de més de 90km de llarg...impressionant. Com a Moreton, les platges són les autopistes, fins i tot hi aterren avions, i per endinsar-se a l’interior de la illa hi ha petits camins de sorra tova. La única manera de moure’ns doncs, a peu o en 4x4.

Fraser Island té una combinació d’elements que la fa única: té mar amb corall, platges infinites, boscos, selva, més de 100 llacs d’aigua dolça i una flora pròpia, on hi destaquen els dingos o gossos salvatges que han fet de la illa la seva casa i com no, per damunt de tot hi ha sorra, MOLTA SORRA. Tota la illa és de sorra i acabes trobant sorra a tot arreu: dins la tenda, la roba, menges i notes la sorra...en fi, un petit preu a pagar per a poder disfrutar d’aquesta petita meravella.

El primer dia vam anar directament al llac McKenzie: impressionant. Un es fa creus com pot haver un llac enmig d’una illa de sorra...i quin llac! L’aigua més cristal•lina que han vist els meus ulls amb una combinació de blaus que et deixaven al•lucinant per una estona. Llàstima que al ser la màxima atracció de la illa, està sempre ple de turistes, però bé, val la pena anar-hi. Allà poca cosa, relax, prendre el sol, banyar-se i fer fotos, moltes fotos. També ens hi vam quedar a dinar ja que degut a les marees, no podíem tornar a la “platjautopista” fins a les 5 de la tarda. Així que el primer dia va ser bàsicament el llac. Després vam anar a la zona d’acampada, la illa té zones específiques on es pot i on no es pot acampar, i allà ens vam trobar amb la resta de grups.

Un sopar a base de patates i barbacoa, unes cerveses i a dormir, que l’endemà ens esperava un dia llarg.

Dia II

El pla pel segon dia era anar fins a Indian Head, un punt al nord de l’illa i on es poden veure tortugues, dofins, taurons i quan es la temporada, balenes fent la migració. Pel camí ens vam aturar a veure les restes del Maheno, un vaixell que va encallar a l’illa i que allà s’ha quedat per fer gaudir els turistes i les seves càmeres de fotos. Pel camí també vam parar a Eli Creek, un riu de poc més de 40cm de profunditat i que permet fer una passejada fins a la desembocadura al mar. Després de la passejada, de nou al cotxe i uns 30km més de platja fins a Indian Head. Allà ens hi vam estar força estona veient tortugues i gaudint de les impressionants vistes amb dos immenses platges a banda i banda del cap. No vaig veure taurons, però si dofins (molt lluny) i tortugues, força a prop.

De tornada cap a on havíem d’acampar vam decidir anar al llac Wallabi. Un llac ple de vida aquàtica i on hi destacaven per damunt de tot les tortugues. De camí però, es va posar a ploure i ens va “amargar” una mica el dinar i el bany. Per sort, no va durar molta estona i vam poder tornar cap al lloc on acampàvem sense pluja. De camí vam parar a un mirador on es podia veure l’interior de la illa i tota la sorra que la conforma.

Mentre fèiem el sopar, es va començar a fer fosc i llavors va ser quan el cel va començar a canviar de colors...a cada minut més espectacular i tots els dels grups ens vam quedar al•lucinant i sense poder parar de fer fotos. Jo vaig decidir tornar al Mahone, i fer més fotos ja que la llum era ideal.

Després poca cosa: un bon sopar, unes cerveses i dormir d’hora per que el dia havia estat llarg i tots estàvem força cansats.

Dia III

El tercer dia va donar per poc, ja que a la una teníem el ferry de retorn a Rainbow Beach. Tot i això, vam poder visitar el Waki Lake, un altre llac d’aigua dolça, aquesta de color verd, que està desapareixent per que s’està omplint de sorra. Diuen els experts que en 10 anys no hi serà, així que em puc sentir privilegiat d’haver-lo vist. El llac està situat just a sota d’una immensa duna de sorra fina i a la qual vaig fer “sandboarding” damunt d’una taula de body board. He de dir que vaig ser l’únic que va aconseguir arribar a l’aigua i és que l’experiència amb l’snow board i el surf em va posar en clara avantatge respecte els altres ;).

Després del llac res, cap al ferry i a l’hostal de nou, on vam estar sopant tots els dels grups i compartint experiències i fotos.

La veritat és que ha estat un bon cap de setmana, un lloc genial, he conegut gent molt maca i una experiència inoblidable. Avui poca cosa, treballar i d’aquí una estona agafaré el bus cap a Brisbane. Allà dos dies, posar-me vacunes, enviar algunes coses cap a casa de nou i cap a New Zealand. Ens veiem!

Disfruteu amb les fotos -->Fotos Fraser Island

Airlie Beach - Bundaberg - Rainbow Beach

Nova entrada només per informar d'on estaré els pròxims dies i del que he fet els dos últims.

Després de les Whitsundays, vaig passar tot el següent dia a Airle Beach treballant. Tenia el bus a les 8 de la nit cap a Bundaberg. En un principi volia anar a Agnes Towers i des d'allà, anar a visitar l'illa de Lady Musgrove, que per les fotos és una autèntica passada, però el bus que anava allà no passava fins a les 12 de la nit, i vaig decidir agafar els de les 8 i anar a Bundaberg, ja que des d'allà també es podia anar a la illa amb ferry.

El bus va arribar tard i passades les 9 de la nit ens posavem en marxa. En total, més de 9 hores de ruta, amb algun que altre descans, en un dels quals vaig actualitzar el bloc (l'entrada anterior). A les 6:30 del matí arribava a Bundaberg, com a Ingham, poca gent baixava...mal senyal. Ja feia unes quantes hores que estava plovent i no semblava que les coses haguessin de millorar. Amb les dos motxilles vaig buscar un cafè on vaig poder encendre l'ordinador i parlar una mica amb els que esteu allà. Després del cafè, vaig anar a preguntar per la oficina de tursime. Resposta: és a 2km del centre de la "ciutat". Ummm...una mica estrany que possin la informació tant lluny,no? Mal presagi. Clar, jo anava amb tot el pes a sobre i caminar 2km...com que feia una mica de pal, així que pregunto si hi ha algun lloc on deixar la motxilla. Resposta: No, val, doncs algun bus que m'acosti una mica allà? resposta: un cada hora, i acabes de perdre'n un....umm...les coses estaven anant malament, continuava plovent i jo no tenia ganes de caminar amb tot cap allà, així que vaig buscar un alberg on semblava que tenien informació.

Com que plovia, l'opció Lady Musgrove quedava descartada, però també havia triat Bundabergper que és el millor lloc d'Austràlia per veure com les tortugues neixen a la platja i corren cap al mar a fer la primera capbuçada. Em feia gràcia veure-ho, així que pregunto als de l'alberg o he d'anar. Imagineu com em quedo quan em diuen que no saben les raons exactes, però que aquest any les tortugues van tard, i que enlloc de començar el novembre, com és habitual i com indicava la guia, creuen que començaran al gener...i ara què? vaig pensar jo. Estàs enmig d'una ciutat que no té res, lletja i que només té interès per aquells que busquen treball temporal recollint fruita...Per tal d'aprofitar una mica el dia, decideixo anar a visitar la destilaria de ron més important del país, la del "Bundaberg Rum". Allà poca cosa: visita guiada per tot el procés i un parell de tast dels diferents roms que tenen. De tornada a Bundaberg, decideixo que ja hi he estat massa temps i miro els horaris del bus. Cagada! tots els busos són a primera hora del matí: 6:45, 8 i 10 i després n'hi ha un a les 11 de la nit. El descarto totalment per que em deixaria enmig de Rainbow Beach a les 3 de la matinada, i clar, no es plan. Així que res, a buscar un lloc on passar la nit. Primer alberg: complet. Segon alberg: complet. Tercer alberg: complet. Jooooooooooer!!! merda de dia i merda de bundabeeeeeeeeeeeeg!!! ja tava desasperat pensant que hauria de plantar la tenda en algun parc, però clar, plovent, feia una mica de pal. Al final trobo un "antro" que està barat. En teoria és un alberg, però la realitat és que la gent allà hi viu llargues temporades. Són tots joves de treball temporal que porten mínim un mes...el lloc és cutre, brut i rònic, però com a mínim trobo un lloc on poder treballar tota la tarda i on poder passar la nit.

De bon matí deixo Bundaberg, una de les cagades grans del viatge fins ara. L'autobús em deixa a Rainbow Beach a les 12 del migidia. Això és una altra cosa: sol, platja, surf i un bon alberg on tinc cobertura d'internet. Perfecte. Aquí passaré la tarda, tot l'endemà i el dilluns. Entremig, aniré a fer un "safari 4x4" a la Illa de Fraser. De moment a treballar, i demà, em retrobaré amb el surf, que ja en tenia ganes. Salut!

P.D: Com podeu suposar, per aquesta entrada no hi ha fotos. Fins la pròxima!

Airlie Beach i Whitsundays Islands

Hola! Acabo d’arribar de les illes Whitsundays! Del meu primer “creuer “ en veler. Bé, fa anys vam fer una volta pel maresme amb un veler, però clar, no és el mateix. La veritat és que ha estat una experiència molt xula. No he pogut veure la típica imatge de les whitsundays, la llacuna aquella on el riu i el mar es fonen formant dunes de sorra blanca i fina, però si que he anat a la seva platja, la Whitehaven i he disfrutat moltíssim d’aquest magnífic entorn.
Les whitsunday són un conjunt d’illes uns 10km davant d’Airlie Beach. El 90% de les illes són parc natural, pel que està prohibit gairebé tot, molt estricte, però necessari per mantenir-ho intacte i que futures generacions en puguin seguir disfrutant tal com nosaltres ara.

L’excursió va començar divendres a la tarda. Jo tenia l’activitat reservada dins un pack que també m’inclou l’excursió a Fraser Island del proper cap de setmana. El creuer, a bord del Habibi, constava de 3 dies i 2 nits. Les 2 nits a bord del vaixell. Doncs com us estava dient, al divendres ens vam reunir tots els del grup, uns 26 més la tripulació, al port d’Airlie. Jo quan vaig arribar al vaixell no entenia com hi podríem dormir tots allà...el vaixell, tot i no sé petit, no el veia suficient per a tanta gent...però la veritat és que en els barcos l’espai s’aprofita al màxim, i us faríeu creus com són per dins i com s’aprofiten tots els recursos.

Després d’unes explicacions bàsiques de seguretat i sobre la ruta que faríem, ens vam posar en marxa. Al principi a motor, però un cop mar endins van desplegar les veles i amb la força del vent vam anar avançant fins començar a divisar la primera de les illes. Vam anar resseguint la costa, acompanyats per un grup de dofins que volien jugar una mica amb el vaixell. Durant les primeres hores, lo típic, converses entre els del grup sobre d’on venia cada ú, on havia estat, quants mesos estaria viatjant, etc...i sorpresa! El barco estava ple d’alemanys, no sé per que, però el 80% eren alemanys, la resta, una holandesa, una canadenca i un grup de 4 anglesos. La veritat és que Austràlia està plena d’alemans, holandesos i suïsos, no sé per que, però es veu que als centre europeus els hi tira molt aquest país...Doncs bé, en un barco on la majoria del temps es parlava en alemany, he estat aquests dos últims dies. He de dir però, que tots ells eren molt educats i canviaven a l’anglès quan algú de parla no alemana estava rondant a prop o es volia integrar a la conversa, i com la majoria dels europeus, els alemanys parlen l’anglès de meravella...si és que el problema el tenim nosaltres...aquí la majoria dels europeus que em trobo parlen super bé l’anglès....

De tot el grup, m’he fet bastant amb el Michael, un alemany que esta viatjant per aquí amb la seva germana, una noia alemanya que també està viatjant sola i 2 noies d’origen africà, que van créixer juntes i que de grans, una va anar a Canadà i l’altra a Holanda i ara han decidit passar un mes juntes viatjant. El grup d’alemanys també eren bona gent però anaven molt al seu rotllo i la resta eren més grans i clar, també es van ajuntar entre ells.

El primer dia no va donar per gaire, navegar fins al lloc on ens vam aturar per sopar i a dormir. La veritat que el sopar i la “sobretaula” de després són de les millors coses del cap de setmana. No és que féssim cap festa ni res, però no sé, estar allà enmig de l’oceà, amb la posta de sol, en un veler enmig d’illes paradisíaques és una experiència que val la pena, a més, com no hi havia ni rastre de contaminació lumínica, el cel era impressionant, poques vegades he vist tantes estrelles i tant brillants com aquests 2 dies.

Després d’unes cervesetes, a dormir. Jo vaig decidir dormir al camarot, mentre que altra gent es va decidir per dormir a la coberta sota les estrelles.

Dia II

A les 6:30 ens vam llevar. Teníem per endavant un dia complert i s’havia d’aprofitar el temps. Després d’un complert esmorzar a bord, ens vam posar en marxa cap a la platja de Whithaven...quina meravella...deu meu! Una de les millors platges que he estat mai i es veu que està catalogada com una de les millors platges del món. I és que no n’hi ha per menys, sorra blanca i tant fina que casi no eres capaç de percebre els grans, la selva tropical a tocar de la platja...l’aigua transparent com la d’una piscina sense clor...illes a l’horitzó...en fi, un regal per la vista i els sentits. Al nord d’aquesta platja hi ha el punt que us he comentat abans que jo volia visitar però que no hem anat, es veu que s’ha de demanar un permís, i és molt complicat i que si es vol veure, la millor manera és un helicòpter...pos res, m’he quedat sense veure-ho en directe, però el cònsol és que ho vaig veure des de l’avió quan volava cap a Cairns, algo és algo...

A la platja ens hi vam estar una mica més de 2 hores, i amb el “traje” de licra anti “gingerflinges” ens vam poder banyar i tot. Després cap al vaixell ja que teníem per endavant un dia ocupat amb dues sortides d’snorkeling.

La primera va ser una mica decepcionant. Després d’haver estat a la gran barrera, sóc conscient que costarà troba un lloc amb un corall igual, però a part, la visibilitat no era gaire bona i costava divisar coses a més de 8 metres...així que va estar bé per refrescar-se una mica i nedar enmig d’un entorn impressionant, però per veure corall, no massa bé. Però la segona immersió, a una altra illa, va ser increïble. El corall, a tocar de la platja, era impressionant, però el millor eren els peixos. N’hi havia de totes les formes i colors. Era molt divertir nedar enmig dels immensos bancs de peixos que et rodejaven però quan vaig veure un peix d’uns 2 metres de llarg i mig metre d’alçada...em vaig cagar una mica, la veritat...però després, al veure que era pacífic i que la tripulació del vaixell li tirava pa per que nosaltres el poguéssim veure de prop, ja em vaig tranquil•litzar una mica i fins i tot el vaig arribar a tocar. Fent snorkeling i gaudint de la fauna marina vam estar gairebé una hora, després, de nou al vaixell i a navegar una mica més fins arribar a una platja allargada que tenia mar a banda i banda: espectacular. Allà res, mitja horeta passejant i veient la gran quantitat de corall que s’acumulava just a dos metres de la platja i passejant per la sorra plena de restes de corall (me’n vaig endur un trosset...sssshhhh!!!).

Després d’això poca cosa més, sopar, posta de sol, uns vinets a la coberta i a dormir.

L’últim dia va ser simplement de retorn. Ens vam llevar aviat com de costum i vam posar veles cap a Airlie Beach, on vam arribar cap a les 11. Des de llavors poca cosa, he posat unes rentadores, he treballat una estona (tot i ser diumenge) i ara actualitzo el bloc. Després la tripulació del vaixell ens ha invitat a unes cervesses a l’alberg on estic, i així ens despedirem d’aquest magnífic cap de setmana. Un més a la llista.
Demà estaré treballant tot el dia des d’Airle Beach i a les 8 tinc un bus cap al sud, no sé si pararé a Agnes Towers o a Bundelberg, demà decideixo. Eso es todo amigos!!!

Fotos --> Fotos Whitsunday Islands

p.d: Si us fixeu a les fotos, veureu que m’he tallat el cabell i que m’he comprat un nou barret, ja és el segon...i és que aquí el sol cada dia pica més i la gorra em fa suar i de tant s’ha de netejar...salut!

p.d 2: Bloc actualitzat a les 23:00 des de l'autobús cap a bundelberg, aprofitant una parada a Mackay on he pillat internet!

Magnetic Island (2 dies)

Dia I

Una illa tropical enmig de l’oceà…es diu Magnetic island...estaré a la illa de Lost? Em trobaré el Jack i el Locke lluitant per saber qui és el millor líder del grup? Jo enlloc de voler escapar de l’illa, el que vull és explorar-la i això és el que fet avui.

Ahir vaig deixar Cairns de bon matí. A les 7 agafava el bus cap a Ingham, on volia anar a visitar la cascada permanent més alta d’Austràlia, uns 270m. Estranyament, quan preguntava a la gent i a algunes agències de viatge sobre aquestes cascades, les Wallaman, em posaven cara de no entendre res (la mateixa quan a vegades els hi pregunto coses en anglès i no s’enteren...) i jo no podia entendre com autòctons no poden ni saber que tenen la cascada més gran d’Austràlia a poc més de 100km. Bé, tot i la falta d’informació, vaig fer cas a la Lonely Planet que deia que el millor lloc per anar-hi era Ingham. Allà vaig parar, l’únic en tot l’autobus que baixava...ningú pujava...sembla que a ningú li interessi veure una cascada tant xula...estrany,no? Bé, doncs a mi si em feia il•lusió així que ràpidament vaig anar a preguntar com podia arribar allà i... primera mala notícia: no hi ha autobusos ni viatges organitzats que hi vagin...bé, ja m’ho temia, pregunto si puc llogar algun cotxe per anar-hi, les cascades estan a uns 50km a l’oest, tampoc...val i ara què? Penseu que Ingham era l’equivalent a un poble de l’Espanya profunda, però a Austràlia, i allà les coses no eren tant “cool” com a Byron Bay...sense masses alternatives, miro quan passa el següent bus, i per sort meva, és al cap de dos hores. He tingut sort. Decideixo anar a fer una cerveseta i a treballar una mica més d’una hora, he d’aprofitar qualsevol estona, així després tinc més temps per visitar coses. A les 13:30 arriba el següent bus, novament l’únic a pujar, i ningú baixa...sembla que Ingham no interessa a ningú...i no m’estranya.

Pujo amb un sentiment una mica contradictori: com pot ser que aquesta gent tenint una cascada de més de 260m a poc més de 50km no tinguin res muntat per anar a veure-la? I com pot ser que els milers de turistes no mostrin cap interès per visitar-la? En fi, com un borrego més, pujo a l’autobús i què hi farem, visitaré el mateix que la resta: Magnetic Island. Una illa a 8km de Townsville i que s’està fent popular pels seus ciutadants. I aquí és on sóc, acampat al millor establiment “backpacker” de tot Austràlia. No està malament,no? Dic establiment per que tot i ser un YHA, no és un alberg. És un camp de bungalows, tot molt xulo i en un entorn privilegiat, rodejat d’un centre de recuperació i protecció de koales, i és que heu de saber que Magnetic Island és la reserva natural de koales més important del món.Es veu que n’està plena la illa, però jo encara no n’he vist cap en llibertat...i això que avui m’he fet un tip de caminar, he anant a tres de les moltes platges que té la illa: la Horseshoe, la Balding Bay i la Radical Bay. Així i treballant he passat el dia d’avui.

Dia II

Avui m’he llevat a les 6:30. Que es faci de dia tant aviat, té una gran avantatge ja que aprofites molt més el dia, a les 6 és com les 10 del matí d'allà, plena llum, trobes gent anant en bici, caminant cap a la platja o passejant per la muntanya, papa, a tu t'agradaria aquest país ;). Com us dic, m’he llevat ben d’hora i després de menjar uns entrepans de Nutella m’he posat en marxa.

Volia visitar les restes d’un campament militar que van utilitzar els australians per defensar-se dels aviadors japonesos durant la segona guerra mundial, que degut a la seva proximitat i la seva relació amb el Regne Unit, volien fer seva Austràlia. Així doncs, Townsville es va convertir en un dels centres militars més importants del país i Magnetic Island, degut a la seva situació geogràfica, en un punt clau per divisar els aviadors japonesos i crear la primera línea de defensa.

Des del càmping, el “Fort”, estava a uns 3Km. Tota la ruta l’he fet per un camí molt ben senyalitzat. S’ha de dir que a Austràlia cuiden molt els camins i que la gent pugui disfrutar del “bush”, bàsicament passejar per camins pel bosc. Durant el camí he vist algunes senyals que informaven de la presència de koales, com us vaig dir, Magnetic Island és un dels lloc amb més koales del planeta però jo encara no n’havia vist cap (en llibertat), a veure si avui tenia més sort. Caminant he arribat a les primeres ruïnes del campament militar. He de dir que era força important i que hi havia restes de tots els equipaments: reserves de combustible, labavos, infermeria, magatzems, punts de disparar, etc... i imagineu la meva alegria quan he descobert que actualment, enlloc de militars, hi ha koales!!! Si si!!! Un important nombre de koales es passeja per on abans corrien els militars autralians, molt millor,no? Doncs avui, per fi, he vist els primers koales en llibertat a Magnetic Island, el primer l’havia vist a Stradbroke, recordeu? Però els d’aquí, ni s’immutaven i m’hi he acostat fins a donar-los una fulla d’eucaliptus, però no sé si estava massa tip o un pèl atontat, però el cas és que ni s’ha mogut...per mi perfecte, per que els hi he pogut fer una pila de fotos. Amants dels koales, no us queixareu amb les fotos,eh?

Doncs res, així he passat el dia d’avui. Ara a treballar, fins que a les 14:25 agafo el bus cap al ferry i després l’autobús gran cap a Airlie Beach, on passaré els propers dos dies abans d’anar a les Whitsunday.

Ens veiem!

Fotos -->Magnetic Island

P.D: En les fotos veureu els problemes que té fer-se fotos d'un mateix quan es va sol pel món...;)

Cairns: Dia IV, Great Barrier Reef (des de l'aire)

Com us vaig dir ahir, avui he agafat una avioneta ( i tant avioneta...5 places i només érem tres...) per veure la gran barrera de coral des de l’aire. Vaig estar pensant força si fer-ho o no, si visitar una de les illes o pagar la pasta per fer una visitat de “Pijo”, i al final em vaig decidir per la segona opció...serà que ser d’Alella m’està començant a afectar ja? No, fora conyes, la veritat és que vaig pensar que d’illes ja n’he vist moltes i que els propers cap de setmana, els passaré a 2 illes: whitsunday i fraser... i en canvi la gran barrera la deixaré enrere aviat. Així doncs que després de veure la gran barrera des de l’aigua, avui l’he vist des de l’aire. També és espectacular...he vist uns quants “reef” i alguna illa, la green island la millor, i des de l’aire et dones compte de la immensitat que és. Jo només he vist uns 5 reef d’aquests però algun d’ells era gegant...i per dins no costava gens veure mantes, alguna tortuga i algun peix gran. Avui no he tingut sort i no he vist cap tauró.

És impressionant veure lo transparent que és l’aigua i la poca profunditat que té, simplement espectacular. Ara bé, tot i que m’ha agradat molt, trobo que no es pot comparar amb la sensacions que em va provocar ahir des de l’aigua. Des de l’aire m’ha agradat molt, i és totalment recomanable, però he tingut el que m’esperava. Suposo que el fet d’haver vist moltes fotos també, fa que ja vagis predisposat, però em va xocar més veure-ho des de l’aigua. A part, pels reefs (no sé com és diu en català...arreficis?:S) no eren iguals que els de l’altre dia, eren menys profunds i amb menys diversitat, si més no, és el que semblava des de l’aire...però resumint, que ha estat molt bé i que he disfrutat cada un dels segons que ha durat el vol, una hora per ser exacte.

Com veureu hi ha moltes fotos, la majoria semblants, però és que és el que hi ha...corall i més corall i illes desertes paradisíaques...no és per queixar-se,no?

Fotos --> Fotos Gran Barrera des de l’aire

p.d: Al final l’internet portàtil que em vaig comprar funciona!!! Em pensava que era un problema de cobertura però no, era un problema en el procés d’activació i avui, després de barallar-me 2h per telèfon amb la gent de Virgin, he aconseguit fer-lo funcionar. Així que durant els pròxims dies, en tots els llocs on hi hagi cobertura, podré connectar-me. Ens veiem!

Cairns: Dia IV, Great Barrier Reef (des de l'aigua)

No tinc paraules per descriure el que he viscut avui. Podria estar escrivint línies i línies intentat explicar tot el que he vist: peixos, coralls, ralles, tortugues, taurons... i totes les sensacions que m’han fet viure: sorpresa, admiració, fascinació, felicitat...però com us dic, no tindria prou espai.

La veritat és que no m’esperava que m’agradés tant: primera, a mi mai m’havia tirat molt el tema del submarinisme, i segona, com la gran barrera ja l’has vist en mil fotos i documentals, imagines que ja t’esperes el que trobaràs...però no. Un cop a l’aigua i comences a veure tot el que tens a tocar, no et pots creure que allò sigui veritat. És cert que és el mateix que has vist en els documentals del National Geographic, però veure-ho en directe és totalment diferent: els colors, la infinitat de varietat en els tipus de corall: colors, formes, tamanys...i la immensa quantitat de peixos de tots els tipus que van d’un cantó a l’altre, sense immutar-se que una colla de turistes vestits de forma extranya estan per allà rondant.

El dia ha començat de bon matí. A les 7:15 l’autobús em passava a recollir per anar cap a la terminal de ferries que operen cap a la gran barrera. Heu de pensar que aquí a Cairns, el 90% del turisme hi és per la gran barrera i hi ha una gran quantitat d’ofertes per a tots els gustos i butxaques. He de reconèixer però, que tot i la gran quantitat de turistes que hi ha, hi ha un enorme respecte cap a l’entorn natural i tothom és molt conscient que s’està en un ecosistema molt sensible i que s’ha de respectar per tal que futures generacions el puguin disfrutar. A les 8:30 el vaixell es posava en marxa. Una hora i mitja més tard, i després de rebre totes les instruccions sobre submarinisme per part del guia, arribàvem a la gran barrera. El barco parava enmig, i ja des de la coberta s’intuiïn les formes d’alguns coralls. És impressionant com enmig de l’oceà, un es troba de cop amb la gran barrera i pot veure els coralls que en alguns punts no estan a més de 1,5m de la superfície...espectacular, un podria (per que no es pot tocar els coralls) està de peus a uns 40km de la costa: increïble,no?

Un cop allà poca cosa més, posar-les el vestit de licra (no fa falta neoprè per que l’aigua està a 28 graus...), la bombona a l’esquena i practicar les tres coses bàsiques: respirar, el moviment per fer la descompressió de les ulleres, i els passos necessaris en cas de quedar-se sense aire i haver d’utilitzar la bombona d’un company. Després d’això, cap a l’aigua. Allà, hem repetit els moviment, aquest cop sota l’aigua i com tot ha anat bé, doncs res, cap a bussejar! La veritat és que és molt més senzill del que esperava. Crec que la clau és mantenir la calma en tot moment i fer les coses lentament: no baixar ni pujar ràpid, en cas d’un contratemps no atabalar-se, etc...Jo si que he notat la pressió a les orelles i cada 2x3 em tapava el nas i bufava per fer-les petar. Crec que si m’hi volgués dedicar més m’ho hauria de fer mirar per que no els altres que estaven amb mi no han hagut de fer-ho tants cops, clar que ells feien pesca submarina i tal...M’ha tocat fer el bateig amb 2 madrilenys, molt catxondos, que estan treballant aquí per una companyia espanyola multinacional d’explosius....tela,no?

Hem estat poc més de mitja hora donant una volta completa al vaixell i al•lucinant amb cada cosa que veiem, i és que no és per menys,eh? Debutar en el submarinisme a la Gran Barrera de Corall no té preu...la única que pega és que pocs llocs millors hi ha al planeta per fer submarinisme i ara potser tot em semblarà “pitjor” o no, per que crec que cada fons marí, és diferent, però dubto que n’hi hagin molts amb tant corall i tantes especies marines...Un cop acabat el tour, he preguntat al guia a quan havíem baixat i m’ha dit que entre 7-8 metres...no sé si és molt o què, però per mi ha estat suficient, i en el lloc que estàvem, tampoc podíem baixar molt més ja que no era més profund.

Després hem tornat al vaixell i a dinar. Després de dinar ens hem desplaçat cap a un altre punt i un altre cop cap a l’aigua, aquesta vegada, amb snorkel. He de dir que al lloc on jo he estat, casi que és el mateix fer snorkel que submarinisme, ja que era tant poc profund que fent snorkel, en més d’una ocasió havies de vigilar de no tocar cap corall amb els peus i en molts llocs no hi podies passar de la poca separació que hi havia amb la superfície. Crec que és un lloc ideal per a qualsevol persona, ja que l’snorkel és apte per a tothom, no cansa, no és perillós i no t’has de preocupar de res, simplement moure els peus i disfrutar de tot el que els teus ulls van veient.

He de dir també, que el segon lloc on hem estat, així com el tercer, eren força més espectaculars que el primer. En els dos últims hi havia un parell de grans murs de corall d’uns 4-5 metres d’alçada que eren simplement espectaculars. Era com passejar per un carré d’una gran ciutat però enlloc d’edificis, el que tenies a banda i banda eren enormes parets de corall d’una diversitat inacabable.

En la tercera immersió he vist 2 ralles, una tortuga i un petit tauró, petit!!! He vist alguns peixos més grans durant el dia. Ha estat bé per que he seguit el grup de submarinisme tota l’estona, però clar, jo uns metres més a dalt que ells, i així, he pogut descobrir les millors coses que els guies ensenyàvem a la gent del grup.

Jo crec que per ser el primer dia, no es pot demanar molta cosa més: debut a la gran barrera, tortugues, ralles, corall, tauró...m’agradaria poder fer el curs, per que aquí la veritat és que surt tirat de preu, però no tinc temps. Miraré a Tailàndia, que em sembla que també és un bon lloc i segur que encara és més barat. Us mantindré informats.

Bé, doncs això ha estat el dia d’avui. No tinc fotos de les immersions. Ens han filmat, però el vídeo m’ha semblat massa car i he passat...potser he fet malament, per que tindria un vídeo fent submarinisme a la gran barrera però he pensat que després no el miraria molt i que m’estic gastant molts diners, i part dels diners del vídeo els gastaré per fer una volta aerea per sobre la gran barrera demà (Eli i Ramon, us faig cas, i com em veu dir que valia la pena, ho faré). Espero que faci bon temps i així fer mil i una fotos. Salut!

Fotos del dia --> Fotos Great Barrier Reef

Cairns: Dia III, Cape Tribulation

Hola, tercer dia a Cairns i avui m’he pres part del dia lliure per fer una excursió fins al Cape Tribulation. Cape tribulation és un una platja on la selva tropical s’uneix amb el mar, sembla increïble, però estàs passejant enmig d’una selva densa de vegetació i amb animals del més estrany, fas 2 passes més i et trobes en una enorme platja de sorra blanca i fina sense ningú...i quan et gires, veus que de la sorra en surten palmeres i altres plantes tropicals...molt maco, la veritat.

Doncs això, que avui he passat el dia fent una excursió pel tròpic fins a Cape Tribulation. Abans però hem parat al riu Dundee per fer un petit creuer pel riu en busca de cocodrils salvatges. Em pensava que no en veuríem cap, ja que la guia ens ha comentat que ara és una mala època per que fa molta calor (cullons si en fa....) i els paios es passen el dia sota l’aigua. Jo tenia ganes de veure’n algun, així, en llibertat, i hem tingut sort! N’hem vist un parell, això si, només traient mig cap fora l’aigua, però algo és algo,no? Els hem vist de ben a prop, per que els bixus, ni es mouen, suposo que de la calor que tenen passen de fer esforços i ni s’immuten si una colla de turistes no paren de disparar-los fotografies una darrera l’altra.

Després d’aquesta breu aturada per fer el creuer hem continuat cap a Cape Tribulation. Pel camí hem vist emus creuant la carretera tant panxos...no els hi he pogut fer una foto per que han anat molt ràpid, però han creuat una mare i 3 fills, un darrera l’altre, en plan aneguets, però amb bixus de més d’un metre d’alçada.
Després d’aquest nou contacte amb la fauna autòctona, hem arribat a Cape Tribulation. Allà hem deixat el cotxe i hem fet un passeig pel mig de la selva fins arribar a la platja. La platja me l’esperava millor, les fotos àrees que veus per tot arreu són espectaculars: la selva, la platja de sorra blanca, el mar turquesa amb corall al fons...però un cop allà, no tens la mateixa perspectiva, i tot i ser una platja maca, no l’he trobat pas millor que altres que ja he visitat (i banyat) fins ara. Per que aquesta és una altra, veus una platja tant maca...sense ningú i penses: cap a l’aigua,no? Doncs no!!! Per que aquí, juntament amb l’estiu, han arribat les famoses “gingerflinges” i un no es pot arriscar a que el piquin, i en mitja hora al calaix...per moltes ganes que hi hagin.

Doncs bé públic, així és com he passat el dia d’avui, ara a treballar una mica i a dormir aviat, que demà vaig a la gran barrera de coral i m’estreno amb el submarinisme!

Fotos del dia --> Fotos Cape Tribulation

Cairns: Dia II, Botanic Gardens

Hola de nou! Primer dia complet a Cairns. No he pogut fer massa cosa, per que com tots sabeu, jo estic treballant...això si, m’ho munto bé, per que em llevo aviat, treballo unes hores, descanso i faig una mica de turisme, i després m’hi torno a posar, que és quan coincideixo amb la gent de la feina.
Doncs avui, després de treballar unes horetes, he aprofitar la hora de dinar per anar als jardins botànics de Cairns. He estat passejant per allà, pràcticament sol, pels 3 jardins que tenen: el de plantes utilitzades pels aborígens per tot tipus d’utilitats, el del repàs de la vegetació australiana al llarg de la història, des del Pangea a l’actualitat...no està mal, i per últim, els dels “llacs històrics”, que la veritat és que m’ha agradat força.

Us he pujat algunes fotos per que les veieu, no hi ha molt a comentar, per que el dia ha estat això, treballar i fer un petit descans per donar una volta per Cairns. Una cosa que si que m’ha fet certa gràcia, és que al jardins aquests dels llacs hi havia una zona de barbacoa, aquí, als parcs tenen barbacoes de gas totalment gratuïtes per ús públic, us ho imagineu això a espanya? No way...allà s’ompliria de domingueros warros que les estarien ocupant tot el dia per després marxar sense netejar-les...doncs aquí, com són uns bojos de les barbacoes, en tenen per tot arreu, fins i tot als parcs urbans. Doncs el que us comentava que m’ha fet gràcia, en aquest parc, juntament amb les barbacoes i les taules per fer el pícnic, hi havia un riu, i al costat del riu un cartell que informava que estava prohibit banyar-se per que hi havia cocodrils...a 5m d’on la gent passa el diumenge fent un pícnic, increïble...no worries. Aquests australians són super despreocupats, feliços. A les fotos veureu el cartell que us comento. Fins demà!

Fotos -->Fotos Botanic Gardens

Cairns: Dia I

Hola! Avui us escric des de un altre punt ja i dedico l’entrada a la meva germana per dos raons,la primera és que ja s’ha tret el carnet de conduir, olé olé!!! Que crack! Sabia que t’aniria bé aquest cop :) . I la segona per que estic a Cairns, on ella i el Ramon van estar ja fa uns anys i de tant bé que en van parlar, tenia ganes de venir-hi. Ells em van donar suport quan vaig prendre la decisió de venir cap Austràlia i els hi vull agraïr des d'aquí.

Passejant per aquí penso que ells han estat als mateixos llocs que jo ara trepitjo i sé que ells ara voldrien estar aquí també però...temps al temps ;).

Com veieu he deixat Brisbane i estic a Cairns, punt de referència del turisme a Queensland i meca del submarinisme.

No us explicaré molt, per que no he fet massa cosa, simplement fer la maleta de nou, anar cap a l’aeroport i volar cap a Cairns. Que per cert, és un vol que val la pena, ja que sobrevola un munt d’illes espectaculars i alguns “rastres” de la gran barrera de coral. He fet algunes fotos, però costava molt amb la càmara reflex...massa poc espai per tanta càmara, i a part, amb el vidre mig brut no han quedat molt bé, però realment, és espectacular, sobretot les Whitesundays, ja tinc ganes d’anar-hi!!! ;). El que també m’ha agradat molt ha estat l’arribada a Cairns: espectacular. La selva tropical es fon amb el mar...impressionant ja que veus una massa verda enorme, sense cap rastre de presència humana i pam! de cop la platja i un mar d’un blau preciós.

Un cop a Cairns, he donat una volta pel passeig marítim i m’he anat a informar dels internet mòbils, per que em sembla que al final l’agafaré i així no depenc d’anar sempre a un lloc a connectar-me...demà decideixo. En quan a Cairns, la veritat és que m’ha decepcionat una mica, suposo que l’entorn és maco, però la ciutat en si no l’he vist gaire maca i el front marítim tampoc mata...gairabé no hi ha platja i l’aigua està marrón...la gent però, es banyava a una mena de piscina que hi havia tocant el mar.

Però bé, aquí a Cairns no hi estic per la ciutat, sinó per anar a la gran barrera de coral, una de les grans meravelles del planeta i jo diria que juntament amb l'urulu, la màxima atracció d'Austràlia. En els pròxims dies tinc 2 excursions: Cape Tribulation i un bateig de submarinisme a la gran barrera, allò si que serà espectacular ;). Ja tinc ganes, però de moment, res, a seguir currant.
En els pròxims dies, noves entrades. Salut!

Fotos --> Fotos Arribada Cairns

A Stradbroke Island un dia de tots sants...

Bé, avui no m’enrotllaré gaire per que el cap de setmana prometia més del que finalment ha estat. Com ja sabeu, he anat a Stradbroke Island, la segona illa de sorra més gran del món. Hi he anat amb l’escola d’anglès ja que el preu era més competitiu que fer un tour organitzat, però després de veure com ha estat, la veritat és que ens ha sortit el negoci de les cabres. A mi m’havien dit que era més barat per que no tindríem guies professionals i que visitaríem la illa al nostre aire però la realitat ha estat ben diferent. El preu era “competitiu” per que no hi havia res muntat a part d’estar al càmping bevent cervesa, tocant la guitarra i descansant a la platja...bon pla si no es volen visitar coses, però no el meu. Així que al final, alguns hem acabat visitant la illa pel nostre compte en autobus i autoestop però clar, al no tenir-ho pensat, no hem pogut veure tot el que volíem.

La illa està xula però no es pot comparar amb la de Moreton, almenys el que nosaltres hem vist. Així com la de Moreton pràcticament era una illa verge, aquesta té carreteres asfaltades, cases, pobles, botigues, etc...i clar, perd part del seu encant. Tot i això, té la que fins ara és la millor platja on he estat aquí a Austràlia: la Frenchmans’ Beach. La típica platja de fons d’escriptori que, tot i anar-hi dissabte, estava buida...sense cap casa, botiga, cotxe....Austràlia.

El dissabte va començar amb una agradable sorpresa ja que vaig veure el meu primer koala en llibertat. Sisi!!! un koala blanc que anava caminant i que al veure’ns acostar es va enfilar a un arbre. Li vaig poder fer unes quantes fotos, no han quedat molt bé, però em va fer il•lusió, ja que no era un koala d’un zoo, sinó un de “salvatge” corrent, que ja és tenir sort veure'n un moure's ja que aquests paios es passen el dia dormint dalt dels arbres. Ara només queda veure un cangur en llibertat ja que de moment, els cocodrils i els taurons, prefereixo veure’ls al zoo ;).

Com veureu, vaig dormir a la tenda de les anècdotes, i aquest cop no ha passat res especial...no serà que el gafe és el Jordi i no la tenda?

Un cop a Brisbane, vaig anar a casa a dutxar-me i a posar-me "wapo" per anar al The Family, el club més famós de Brisbane i que ha guanyat durant uns quants anys seguits el millor club d'Australia, i clar, hi havia d'anar a abans de marxar,no? Hi vam estar un parell d'hores, per que l'endemà la gent havia de treballar però va estar bé, no vaig trobar que fós per tant, però el DJ punxava molt bé i l'ambient es va anar animant a cada minut...làstima que fós un dia de "gays welcome" i ens sentissim una mica estranys allà...

Doncs això aixó és com vaig passar el dia de tots sants...enlloc de passar fred i menjar castanyes i panellets, vaig estar a la platja fent surf un altre cop...jejeje. Us deixo, per un dia no tinc moltes ganes d’enrotllar-me, us poso les fotos que he fet (no són masses, ja aviso) a l’espera de la pròxima entrada, que molt probablement serà des de Cairns!

Fotos del cap de setmana --> Fotos Stradbroke Island

Increïble....

Buff...són les 04:50 del matí...m'he llevat per veure la F1. Ningú podia imaginar que es repetiria una història com l'any passat...però si, ha passat, el Hamilton ha tornat a perdre i ha tornat a perdre per que té el 80% de la graella en contra i per que el seu equip ha "pecat" de conservador durant tot el gran premi. La veritat és que jo crec que l'any passat McLaren va actuar malament apostant descaradement pel seu nen, en detriment de l'Alonso. Si haguessin apostat per ell, avui problablement tindrien 2 campionats del món: el de l'Alonso l'any passat i el del Hamilton aquest any...però un cop més, la sort s'ha aliat amb Ferrari, i tornen a guanyar un campionat, tot i no mereixe'l per tots els errors que han comès durant l'any, tot i això, els altres encara la caguen més, i ells van guanyant....

Tot i això, i que a mi personalment el Hamilton no em caigui massa bé...considero que no es mereix el que li ha passat avui, crec sincerament que actualment, ell, Kubica, Vettel i Alonso són els millors pilots de la graella, i precisament avui, els seus 3 rivals més perillosos s'han aliat contra ell: Alonso ha fet segon en una altra de les seves carreres magistrals, Kubica s'ha desdoblat del Hamilton a 2 voltes del final, per posteriorment, ajudar en la maniobra a que Vettel passés a Hamilton, rellevant-lo a la 6a posició, que combinada amb la victòria de Massa, donen un nou títol a Ferrari.

Segurament ara l'Alonso té un sentiment contradictori, per una part estic segur que està content: Hamilton no ha guanyat, i per tant, no li ha pres el rècord de pilot més jove en ser campió, però aquest nou títol de Ferrari i l'avançament final de Vettel que l'ha propiciat crec que li tanquen les portes de l'scudderia per sempre...ojalà m'equivoqui, però si ja hi havien números per que Vettel anés a Ferrari en un parell d'anys, després de lo d'avui, crec que la cosa està clara. Una llàstima, per que el millor pilot de la graella, s'haurà de comformar a tornar a intentar guanyar amb un equip que no és un dels 2 grans. Injust, per que amb Alonso a Ferrari, segurament guanyaria títols a cabaços, només cal veure la seva trajectòria a la F1. Va fer Renault campió, marxa a McLaren que no havia guanyat un gran premi en tota la temporada anterior, i acaben primers del mundial de constructors i lluitant pel títol els 2 pilots, marxa a Renault, que no havia fet res la temporada passada i guanya 2 grans premis i es converteix en el millor pilot de la segona part de la temporada...en fi, una fora de sèrie, que segurament per ser massa "bocazas" i parlar malament de Ferrari en el seu moment, li costarà tornar a guanyar un campionat del món.

P.D: Ostres...Hamilton campió!!! encara més increïble, resulta que el Glock s'havia aturat per canviar les rodes a la última volta i així ha pogut avançar una posició,quedar 5è, i per tant ser campió....increïble....però crec, que totalment merescut. De totes maneres, un gran premi emocionant emocionant....començo a dubtar que això sigui real, i no un guió pre-establert...és massa per ser veritat....Hamilton veient-se campió a 2 voltes del final, llavors l'avancen, Massa guanya i celebra la victòria i el títol...i segons després, resulta que no, que Hamilton és 5e...i per tant campió del món. Simplement: Increïble. Un bon premi pels que ens hem llevat per veure la F1 ;)