Primeres hores per Brisbane

La nit abans, la Calie m’havia dit que quan em llevés, podia anar a casa seva a esmorzar, que ella hi estaria treballant tot el dia. Així que després d’haver-me dutxat vaig anar cap allà. Al entrar a la casa però, vaig veure-ho tot molt tranquil, m’estranyava ja que ja feia estona que s’havia fet de dia i jo esperava veure-hi més moviment. Encara no m’havia canviat les hores del rellotge ni del mòbil, així que no tenia ni la més remota idea de quina hora era realment allà. Després de fer uns quant: “Hello!? Good Morning?!” i no obtenir resposta, vaig decidir engegar la tele per veure quina hora era i...eren les 6:15 del matí!! Jaja, ostres, jo en aquell moment si que vaig veure que el jetlag m’havia fet efecte, per que hauria jurat que eren les 10 o les 11 del matí...Bé, suposo que el fet que aquí el sol surti tant aviat i que a les 9 del matí tinguin un sol que allà tenim a les 11 del migdia, també hi ajuda, però total, que vaig tornar cap a la casa i em vaig connectar a internet per posar al dia a la família i enviar els primers emails a la gent.

Després d’esmorzar, la Calie em va acompanyar a veure la meva futura casa i al centre de la ciutat on vaig obrir-me un compte de banc, demanar informació sobre mòbils (l’iphone m’està tempant massa.....) i acabar de concretar el tema del curs d’anglès. L’escola on aniré em va donar molt bona impressió, està just al centre de la ciutat, en un edifici força modern i la gent que vaig conèixer em va semblar força agradable, en la línia australiana.

Després d’enllestir els temes burocràtics, vaig començar a donar voltes pel centre de la ciutat i la veritat és que em va agradar força. Jo la definiria com una barreja entre New York i London, però a petita escala. S’assembla a London bàsicament pel rius que la travessa, els ponts, la noria en plan imitació London Eye i per tota l’herència anglesa que té: senyals de trànsit, indicadors dels carrers, noms de carrers i places, etc...i a New York s’assembla per les avingudes amples, grans edificis del downtown, la gent amunt i avall i un cert aire americà en fer les coses. Només són primeres impressions, però és el que em va transmetre de bon inici.

Una altra cosa que em va sorprendre és la gran quantitat de gent que hi havia pels carrers, semblava que fós un dia festiu, i en realitat era un laborable més...en fi, no sé per que, però centres comercials, botigues, restaurants...tot estava ple de gent amunt i avall.

Caminant per Brisbane vaig estar-hi unes quantes hores, fins que vaig decidir tornar a casa i treballar una mica. Després, cap a les 7 de la tarda vaig anar a la que havia de ser la meva casa a sopar. Allà ja hi eren la Catherine, i el seu novio, l’Ollie. L’Ollie està acabant un MBA a la Universitat de Queensland i la Catherine ha vingut a visitar-lo per últim cop i ja porta a Austràlia 5 setmanes. Poc després va venir la Raffaella, una noia Suïssa que ha vingut a fer una estada d’un any per complementar la recerca del seu PhD en bioquímica i per últim, l’Angelica, que es va ajuntar al sopar més tard ja que havia anat a vendre el seu cotxe, marxa d’Austràlia en una setmana després d’haver-hi estat 1 any.

El sopar va anar molt bé, vam menjar pasta i de postres una Giant Cookie, en principi havien de ser unes quantes galetes, però un cop al forn, la massa es va anar fent gran fins ajuntar-se i convertir-se en una i única galeta gegant. Doncs entre cookie, un vinet negre i xerrant vam estar fins a les 12 allà al balcó. La veritat és que em va agradar, que ja el segon dia estigués amb gent d’aquí, xerrant i rient i fent-me més fàcil el fet d’estar lluny de tothom que estimo.

Tots són molt bona gent, l’Ollie em va caure molt bé i la Catherine i la Rafaella són molt divertides, en fi, que he tingut sort de conèixer gent aviat i que avui, repetiré sopar, aquest cop una barbacoa, que pel que sembla ja ha tardat massa...i això que només porto dia i mig a Austràlia....