Surfers Paradise

Per on anàvem…umm…a si! Us havia dit que m’havien invitat a la meva primera barbacoa australiana,oi? Aprofito el fet, per explicar que aquí fer barbacoes és una tradició molt habitual, tothom fa barbacoes (barbies o bbqs, en argot australià), a totes hores, tots els dies, sembla que no es pugui celebrar res, si no és amb una barbacoa,curiós no? Doncs mira, ja tenim una de les primeres coses peculiars d’aquesta gent de l’altra punta de món. Ja que he començat amb el tema de les barbacoes, dir que les que tenen, són de gas, però que la carn no queda gens malament. Al ser un país on la barbacoa és tot un ritual, als supermercats, tenen seccions dedicades exclusivament a ella, allà s’hi troben salsitxes de porc, xai, frankfurts,...carns de vedella, porc, be,.. fins i tot de cangur! Bé, doncs després de passar el dia treballant sota el solet al jardi de la casa on estic, vaig quedar amb la gent del sopar per anar a comprar totes les coses necessàries per la famosa barbacoa. He de comentar aquí, que la gent s’organitza diferent que a Catalunya, nosaltres que hauríem fet? Decidir el menjar i beure, comprar-ho i llavors dividir,no? Doncs ells no, ells fan una cosa curiosa, cada ú porta el que es menjarà, que dius raro,no? Per que clar, un porta un tall de carn, l’altre un parell de butifarres...i n’hi ha d’altres que compren una mica més de tot, pensant en el grup i en el que pot faltar (jo i l’Ollie entre ells, un tio genial aquest Ollie). Doncs bé, jo vaig portar un paquet de salsitxes de be a l’estil grec de primera qualitat i .....atenció.... pà, all i tomàquets per fer el nostre producte estrella. I la veritat és que el pà amb tomàquet va arrasar...a tothom li va encantar, i és que és com tot, sovint, les coses més senzilles són les millors. La resta del sopar va estar molt bé, va haver-hi tsatsiki, amanides, carns de tots els tipus, pa d’all..en fi, que ens vam atipar de valent, mentre xerràvem i intercanviàvem opinions sobre tots els temes possibles. La veritat és que la gent d’aquest grup és bastant culte i dona gust parlar amb ells.

Abans d’acabar de sopar, em van preguntar si tenia plans per l’endemà, uns anaven a Surfers Paradise, capital hortera i surfera de la Gold Cost, un estil Lloret a la Costa Daurada australiana. No és un lloc idíl•lic d’aquest meravellós país, però penso que si un està per la zona i en té la oportunitat, hi ha d’anar. Surfers Paradise té una platja d’uns 15km de llarg, tota perfecta per fer surf i amb grans hotels a tocar, quan dic grans, dic grans, són gratacels que res tenen d’envejar als que hi ha al downtown de Brisbane. Doncs bé, una mena de Benidorm australià, és el que m’ha vist donar els meus primers passos en això del surf! Sisi! Primer cap de setmana a Austràlia i ja he fet surf, pinta bé,e? M’encanta! Exceptuant el tema dels hotels, els restaurants per turistes i les botigues horteres, la gent a surfers paradise és genial. Tothom de bon rotllo, ajuntant-te a donar els primers passos sobre la taula...donant consells, el caràcter australià és molt obert i no sé, és com que fan que les coses siguin fàcils i això que encara no he anat a Byron Bay...que és veu que és la meca de la filosofia take it easy, mig hippy i orgànica i on tot va a un ritme pausat, sempre fa sol i es fa bon surf. Doncs bé, que entre la gent localals i el Damian, un noi Suís que venia amb nosaltres i que ja era un surfer experimentat, he pogut agafar les meves primeres onades. I la veritat és que no m’ha anat del tot malament. He aconseguit estar sobre la taula uns 10-15s, cosa que no està gens malament i que m’ha engrescat a estar-me hores i hores al mar. La veritat però, és que he acabat mort, cansa molt remuntar mar endins cada cop que tornes d’agafar una onada, la taula que tenia era gran (més fàcil pels novatos) i clar, cada cop que venia una onada de cara, et feia retrocedir uns quants dels metres que havies avançat i després ja casi no tenia forces per posar-me dret de nou sobre la taula. Ara entenc per que els surfistes estan tant catxes, la veritat, és durillu, però suposo que un cop agafi la tècnica, tot serà més fàcil.

Un dia us parlaré del Damian, per que m’ha caigut molt bé, un nois suís, estudiant de medicina (com casi tots els que conec aquí), que treballa/estudia 3 mesos i llavors fa un mes de vacances. Ara acaba d’arribar a Brisbane on estarà treballant a la universitat un mes i mig, abans però, ha passat 15 dies a Indonèsia fent surf, i després vol anar a Nova Zelanda 3 setmanes de vacances, 1 fent surf i 2 fent turisme per les illes, jo li he dit que tenia pensat anar-hi també i hem de mirar si per dates podem coincidir o no. En fi, que estic força content de com em van les coses per aquí, jo em pensava que la meva primera setmana, abans de començar el curs d’anglès seria de relax, coneixent la ciutat i bastant sol, però ja veieu que no, que cada dia conec gent nova i que fins al moment, tota molt maca.

Doncs bé, vaig acabant, ja veieu que així és com he passat el dia avui, prenent el sol, fent surf i disfrutant d’aquest ambient on tot sembla fàcil que té aquest país, es pot demanar alguna més? Apa fins a la pròxima!

p.d: bé, si que es pot demanar més, he de millorar l'estètica surfera, que a la foto, de surfista, poca pinta tinc (el neopreno enano no ajudava);)