Ko Phi Phi i Railay

A les 7:30 del matí faig el chek-out de l’hotel i vaig cap al centre de submarinisme. A les 8 el vaixell surt cap a fer les dues immersions al voltant de Ko Phi Phi Leg. He decidit fer una immersió de 30m per començar a treure’m l’advanced open water i una altra només de lleure.

Al centre conec la que serà la meva guia en les immersions. És una noia brasilera que porta una setmana a la illa i uns 6 mesos viatjant pel món mentre fa de guia de submarinisme...no està mal el pla de vida... Després de quatre instruccions bàsiques i de preparar l’equip anem cap al vaixell. Per sort meva, en les dues immersions només serem ella i jo ja que els altres fan immersions diferents, per la majoria és la seva primera.

Després d’una horeta de vaixell arribem al destí. Sense perdre massa el temps ens equipem i cap a l’aigua. Baixem molt més ràpid del que em pensava i en un tres i no res estem a 30m. La veritat és que no noto cap diferència entre estar a 15m o 30m de profunditat, el canvi de pressió és nota més als primers 10m, quan es passa a tenir el doble de pressió que a la superfície, després, tot i que va augmentant, el canvi no és tant fort. A més profunditat però si que es nota que hi ha menys llum, a part d’això, tot fàcil. Allà em fa fer un exercici per veure que no pateixo els efectes de la narcosis (problemes derivats del nitrogen i que et fan actuar com un borratxo). Tot en ordre, podem continuar.

Ara toca divertir-se i gaudir de la vida marina, que no és poca. Ko Phi Phi és el segon millor lloc de Tailàndia per a fer submarinisme després de les illes de Similian, famoses arreu del món i entre els 10 millors llocs del planeta per a practicar aquest esport.

Allà veig mil i un tipus diferents de corals i força diversitat marina. Entre tota ella destaquen les estrelles de mar, cavallets de mar i peixos escorpins. L’entorn també és força espectacular amb murs totalment verticals replets de corall.

La visibilitat però, tot i ser millor que a Ko Tao no arriba als nivells de Cairns. Crec que costarà trobar un lloc millor que Cairns per a fer submarisme ja que parlant amb força gent experta m’han dit que hi ha pocs llocs al planeta que reuneixin la visibilitat i la vida marina que té la gran barrera de coral australiana. Vaig començar fort ;).

Després de la parada segura de 3 minuts a 5m de profunditat sortim a la superfície. En vaixell ens ve a buscar. Allà ens canviem i mengem una mica per a recuperar forces i preparar-se per la pròxima immersió.

Al cap d’una horeta comencem a preparar la immersió. Hem canviat de lloc i hi ha dos alternatives. Cap a un cantó podem veure tortugues i cap a l’altre taurons. Ummm...fàcil. Cap als taurons!

Gairebé tothom tria els taurons i és que no tothom pot dir que ha fet submarinisme rodejat de taurons, és una experiència que s’ha de viure.

Comencem la immersió i no apareixen els taurons. Cap problema per que l’entorn és molt guapo i ja ens han avisat que els taurons s’espanten bastant i marxen al veure gent, que no és fàcil. Però al cap de 10 minuts veiem el primer. No són massa grans, entre 1,5m i 1,8m i són del tipus d’aleta negra, o algo així, no ataquen als humans però tenen la forma típica d’un tauró, no coses rares com els taurons balena o coses per l’estil. Després d’estar bocabadat mirant el primer, una parella de taurons més ens passa pel costat. Estic flipant. Estem rodejats de 3 taurons. Visca!

5 minuts després en veiem un parell més, passen a pocs metres i ni s’immuten per la nostra presència. La veritat és que ha estat tot una experiència que no crec que oblidi mai. Després poca cosa, tornada al vaixell, rumb cap a Ko Phi Phi Don i allà fer temps fins agafar el ferry cap a Railay.

Després d’una horeta i mitja en ferry arribo a Raylai. Déu meu! Quina meravella de lloc. Com els anteriors és una illa amb les típiques roques de karst sorgint del mar. Una autèntica passada de platja. El poble és túristic, però no molt. Sembla un spot turístic en temporada baixa, ni de bon tros és la bogeria de Ko Phi Phi ni per descomptat Ko Panghan. M’agrada. Miro la Lonely Planet i decideixo anar a un dels únics llocs barats de la zona. He de caminar cap a l’altre platja, la de l’est. La platja de l’oest és més per gent gran i ressorts cars i la de l’est més per gent jove, locals chilll out, reaggee, relax...

L’hotel no està malament. Com no, bungalows. És senzill però més que suficient i el preu està la mar de bé. Només deixo la motxilla gran i vaig cap a la platja de l’oest. Vull veure la posta de sol des d’allà.

Mentre llegeixo el 4art Grisham del viatge (estic enganxat....) i fent fotos a la posta de sol una noia canadenca em pregunta si es pot assentar al meu costat. Clar que si dona. Xerrem i ens expliquem els viatges. Ella està fent el que jo en un principi pensava que faria: relax. Si, jo en un principi vaig pensar que aniria a Tailàndia a descansar i segurament només estar a les platges del sud per a fer una mica de relax després dels viatges “stress” de NZ i OZ, però després el meu estil de viatjar pot molt i quan començo a llegir i a veure tots els llocs que hi ha per descobrir no m’hi puc estar ;).

Xerrem una bona estona i quedem per veure’ns després. Ella ha quedat amb uns amics que va conèixer ahir i jo he d’anar a dutxar-me i sopar.

Després poca cosa, quedo amb ells per prendre unes cerveses a l Bamboo bar, un local chillout al costat de la platja. Això és vida. Després canviem de local cap a l’Stone bar. Que està al peu d’una de les immenses roques de karst de la illa. Està apartat i hi ha poca gent i tant el local com la música estan molt bé. Així acaba el dia d’avui. Fins demà!

Fotos Railay --> Fotos Railay

Música --> The Stranglers – Golden Brown

Ko Phi Phi i Ko Phi Phi Leg

Dia I

A les 6 del matí em passaven a buscar a l’hotel. Veure com funciona aquí el turisme és tot un què. Hi ha “agències” de viatges per a tot arreu i ho poso entre cometes per que aquí tothom és una agència de viatges. M’explico. A part de les agències normals, sembla que qualsevol establiment és capaç d’organitzar tours, buscar allotjament o fer reserves de vols nacionals i internacionals. A més, tu vas allà, dius el que vols i tot i que sigui per l’endemà i ho estiguis demanant a última hora del dia, cap problema. Pagues i et donen un paper-rebut (cutre) amb el teu nom i poca cosa més. Tu et quedes mirant el paper i pensant...ai que patirem...a veure si és un timo això. Però no, funciona! Sembla mentida però aquesta gent té una capacitat il•limitatada per “manegar” els turistes i quan et passen a buscar, et posen un gomet i llestos. Després ja pots agafar un bus, un taxi o un vaixell, que sempre hi ha algú que sap on has d’anar. Impressionant.

Bé, després d’aquest rotllo continuo explicant el viatge. Com us deia a les 6 del matí em passaven a buscar per l’hotel. Com no, una toyota amb capacitat per 10 persones i jo era el desè. Entro com puc i cap al port. Allà m’espera un ferry cap a Don Sak, d’allà un bus fins a Surat Thani i després un altre cop una toyota fins a Krabi des d’on embarco en un nou ferry fins arribar a Ko Phi Phi. Bufff! Deu n’hi do,eh? Però és el que s’ha de fer per arribar al paradís de Ko Phi Phi, o a la illa on es va rodar “La Platja” ;). Si la mireu, veureu que el Di Caprio i companyia fan el mateix, amb una mica de “mentides” pel mig, però bàsicament el mateix :).

Durant el trajecte Don Sak-Krabi vaig conèixer una parella d’americans d’uns 50 anys la mar de simpàtics. Vam estar parlant de moltes coses i, com no, de viatges i vaig pensar que de gran vull ser com ells. Portaven tota la vida viatjant i crec que han estat a tots els països del món, per que digués quin digués, hi havien estat. Impressionat. Ells anaven cap a Railay (jo hi vaig demà) i a Krabi ens vam separar, no abans d’intercanviar e-mails i que m’invitessin a passar uns dies als EEUU. Van trobar molt útil el tema del bloc per que ells tenen 3 fills també viatjant arreu del món. Una bona família vaja.

A Krabi ja vaig començar a veure les típiques formacions kàrstiques que fan famosa Tailàndia. És el que venia esperant des de feia dies i quan vaig veure les primeres no vaig poder parar de fer fotos. Pobret de mi, no sabia el que m’esperava...I és que Ko Phi Phi segons la Lonely Planet és el lloc més maco del planeta. Jo pensava que era una mica exagerat, però després d’haver passat el dia a Ko Phi Phi Leg hi començo a estar d’acord, clar que queden molts llocs on anar encara, el món és molt gran ;).

Però primer Ko Phi Phi Don. Ko Phi Ph Doni són dos illes unides per un banc de sorra de no més d’1,5km de longitud i 500m d’amplada. Així doncs té platges a banda i banda, mentre que a l’interior hi ha el poble. Està ple d’allotjaments, bars, restaurants, tendes de souvenirs, agències de viatges...és un destí turístic de primer ordre però no està massificat. M’agrada. El 2004 va quedar totalment arrasat pel tsunami i encara avui en dia es veuen alguns dels efectes però pràcticament està com estava anteriorment. Tant locals com gent d’arreu del món han ajudat molt a recuperar el poble. Tot està semblant a com estava però amb una gran diferència, ara tenen rutes d’evacuació amb senyals per tot el poble per si de cas...Després de trobar un allotjament i instal•lar-me vaig decidir anar a donar una volta, menjar i fer temps per anar a veure la posta de sol des del mirador.
La pujada al mirador és durilla, no se quants esglaons, però molts i amb un fort pendent, però tot esforç val la pena quan un es gira i veu les vistes de la illa des de dalt. Espectacular.

Pujant una anècdota. Jo, com sempre, anava fent fotos i revisant-les a la càmera mentre pujava caminant. Això que mentre miro les fotos noto que trepitjo alguna cosa tova. Penso que és una manguera però després em pregunto “què coi fa una manguera enmig d’un camí per la muntanya?” em giro i....una serp!!! La veig marxar ràpid i corrent pendent avall. Tela no? Vaig trepitjar una serp i per sort meva, no era agressiva i va decidir no buscar baralla...buff...en fi, després de l’incident. Continuo pujant fins arribar al mirador.

Després d’unes quantes fotos i uns minuts de relax contemplant el paisatge vaig tirar cap avall. Vaig decidir anar a la platja a prendre alguna cosa. Mentre estava assentat mirant malabars vaig conèixer tres noies canadenques que estaven entusiasmades amb el país. Amb elles vaig canviar de local, en una altra platja de la illa. Allà més del mateix: jocs amb foc però també música i gent ballant. Allà vaig conèixer un grup de neozelandesos i amb ells vaig passar la resta la de la nit.

Dia II

Amb els efectes de la nit anterior (si aneu a Tailàndia beveu cervesa, no sigueu aventurers i proven els rons i whiskeys locals...garrafón garrafón ;)) em vaig llevar i cap a la platja. Una estoneta de relax quedant-me encantat amb l’aigua turquesa i les muntanyes de karst sorgint del mar: això és el que estava buscant!.

A la 1:30 vaig cap al port. Ahir vaig reservar una excursió de mig dia a Ko Phi Phi Leg una illa a uns 2km de Ko Phi Phi Don i on hi ha la platja de la pel•lícula “The Beach”. El tour era amb una barca tradicional tailandesa amb capacitat per a deu persones i incloïa una parada a la platja dels micos, 3 parades per a fer snorkel i, com no, la parada a la famosa platja. Vaig decidir agafar el torn de tarda per que així es pot veure la posta de sol al acabar.

La veritat és que Ko Phi Phi Leg és un dels millors llocs on he estat mai. L’aigua és transparent i càlida, el fons està ple de corall, hi ha les típiques roques de karst rodejant platges amagades i racons només accessibles amb vaixell. La illa és un parc nacional i no té edificacions ni carreteres i és natura en estat pur. Llàstima que després de la peli s’ha fet molt popular i clar, està plè de turistes. Tot i això és un lloc obligat per a tots els el que vulgueu anar a Tailàndia algun cop.

Així he passat el dia d’avui: relax, platja i snorkel en un paradís. Al tornar a Ko Phi Phi passo per davant d’un bar on hi ha un cartell dient que per la nit passen la peli “The Beach”. Com no, decideixo arnar-la a veure i em fa gràcia veure el Di Caprio i companyia passant pels mateixos llocs on he estat jo aquests últims dies: Kao San Road, Ko Panghan, Ko Samui, Sarat Tui i Ko Phi Phi. La veritat és que la peli és bastant certa, la llàstima és que no és tant desert com ho pinten i on ells comencen a nadar cap a la illa no és un lloc remot, sinó que és Ko Phi Phi Don i la manera d’accedir a la famosa platja no és ben be la seva... per la resta, és bastant fidel.

Bé, així he passat el dia d’avui. Demà a les 3 vaig cap a Railay, segons la Lonely Planet la millor platja del país. S’ha de veure. Abans però faré un parell d’immersions més. Una tècnica de 30m per fer la primera de les 5 per treure’m l’"Advanced Open Water" i la segona de lleure. Salut!

Fotos Ko Phi Phi --> Fotos Ko Phi Phi

Música --> Moby – Porcelain... Aquest cop estava cantat,no?

Ko Samui

Just sortir del ferry i després d’esquivar l’embastida de taxistes, motoristes i gent oferint allotjament vaig anar a llogar una moto. Després de l’experiència del dia anterior vaig pensar que era la millor manera de visitar aquesta nova illa. El preu només 1€ més car que a l’altra i és una 125cc, no està mal.

Amb la moto i les dos motxilles vaig cap a Hat Bo Phut on tinc pensant passar la nit. Busco allotjament i la veritat és que tot està bastant ple. Per sort, a Tailàndia no hi ha problemes per trobar llocs on passar la nit per que està ple d’hotels, ressorts amb bungalows i particulars que lloguen habitacions. Trobo un hostal familiar on després d’estar xerrant amb la dona aconsegueixo una habitació i que em rentin la roba per menys de 15€. Per ser temporada alta i KoSamui no està malament. A més la dona és molt simpàtica i em deixa deixar la motxilla tot l’endemà mentre jo volto per la illa amb la moto.

Després d’instal•lar-me surto a sopar. Aquest cop, trio un indú. M’encanta el menjar tailandès però vull variar una mica. Sopo com un senyor per 4 duros i després paro a una tenda de DVD pirates a comprar-me un parell de pelis. Les falsificacions, com en la roba són perfectes i els DVD semblen originals i són de pelis que tot just s’han estrenat al cine...impressionant. Arribo a l’hotel per mirar la peli i...merda! la unitat de DVD del ordinador no funciona. Pos res, a dormir.

Dia II

Em llevo a les 7:30 i a les 8 ja sóc en marxa. Vull aprofitar el dia per visitar la illa i agafar un ferry per tornar a “terra ferma” per la tarda. La idea és donar una volta a la illa i anar parant a les principals platges. Després d’esmorzar i prendre el sol a la platja de Hat Bo Phut pillo la moto i vaig cap a Hat Chaweng, la platja més famosa de la illa i on es concentren la majoria de turistes. És molt famosa i espero una gran platja però quan hi arribo sento el mateix que el dia anterior. La platja és maca, és cert, però hi ha massa gent i torno a tenir aquesta sensació de ser un invasor a un lloc estrany i que ens estem aprofitant d’aquesta pobre gent.

Pel camí però un contratemps. Resulta que la combinació ferry-bus-barco per anar a Ko Phi Phi on volia anar per la tarda només es pot fer fins a les 12 del migdia, així que hauré de passar una nit extra a Ko Samui. No és el que volia per que jo vull anar cap a la zona de Kabri, amb les millors platges del país i amb les típiques roques de karst cobertes de vegetació sortint enmig d’un mar turquesa.

Després de prendre’m un batut de fruites sota les palmeres cocoteres torno a agafar la moto i vaig cap a Hat Lamai. Aquesta platja m’agrada més que l’anterior. És semblant però hi ha menys gent, això si, tota la platja ta plena d’un bungalow al costat de l’altra. Després d’una estona prenent el sol i esquivant venedors ambulants de tota mena: batuts, panotxes de blat de moro, roba, collarets, marihuana, cocaïna...sisi! em venen dos adolescents i em diuen si vull algo. M’ensenyen un catàleg de tatoos i després em dona la ma i tenia un gram de cocaïna...li dic que no, que passo i marxen. Són petits camells però bona gent, sempre amb un somriure i com si res. Tailàndia.

Després d’aquestes dos platges turístiques decideixo aprofitar que tinc moto i llibertat i buscar zones més aïllades i fora de l’itinerari típic. Donant més d’una volta arribo a una platja espectacular. Molt millor que les anteriors i per la meva sopresa sense cap turista. Sóc l’únic. No ho acabo d’entendre per que el lloc és molt xulo i també hi ha bungalows...en fi. Com veureu a les fotos, allà passo una estona acabant el 3er John Grisham del viatge en una hamaca...quina vidorra que m’estic pagant :P.

La resta del dia té poca història. Continua donant la volta a la illa parant a més platges però el que més m’agrada del dia és un mercat al carrer. El trobo molt autèntic i faig mil i una fotos. Allà venen de tot: verdures, fruita, peix, carn (alguna no vull saber ni que és..., ja veureu les fotos), marisc... en fi, tot molt tailandès i sense turistes. Això és el que m’agrada, veure l’autèntica gent i les seves costums. Al mateix poble paro a dinar a un lloc per locals també, el menjar és igual de bo, però val la meitat que als llocs turístics de la illa.

Després de dinar torno a l’hostal a buscar la motxilla i buscar un nou allotjament per passar la nit. Decideixo fer cas a la Lonely Planet i trobo una habitació en un ressort de bungalows que està la mar de bé. Aquí estic, escrivint aquestes línies i preparant-me per sopar i anar a dormir. Ens veiem!

Fotos Ko Samui --> Ko Samui

Música Kenzazpi - Instants del temps. Per que en aquesta vida que dos persones es trobin o es separin depèn de molts factors, la majoria dels quals no estan a les nostres mans i que les persones no són més que això, instants en el temps i si hi ha sort es troben.

Ko Tao (II) i KoPanghan: Ja sóc un Open Water Diver!

L’últim dia a Ka Tao va servir per fer les dos últimes immersions dels curs i l’examen final. Tot va anar bé i ja sóc un Open Water Diver!!!ueee!!! 49/50 en l’examen final, bastant facilet per ser sincer. Resumint, ara sóc capaç de fer submarinisme acompanyat d’un company a 18m de profunditat. M’agradaria fer l’Advanced Open Water, per que llavors un pot baixar fins als 30m i aquí és molt barat, però no crec que tingui temps de fer-lo. Potser un altre any a un altre país amb bons “spots” ;).

Just acabar l’examen vaig fer la motxilla i corrent cap al ferry per anar a la següent illa: Ko Panghan. És una meca dels motxilleros a Àsia i és famosa arreu del món per tenir la festa a la platja més gran i famosa del món: la Fullmoon party. Ara però hi ha festa casi sempre: lluna plena, mitja, etc...però és cert que quan és lluna plena es veu que això és una bogeria. Jo no ho hauré vist, però ja em vaig tenir prou ahir, tampoc he vingut a Tailàndia a anar de festa i la d’ahir ja va estar força bé.

Abans però vaig arribar a la illa una hora i mitja després d’haver sortit de Ko Tao. Al port mateix vaig agafar un minibus per anar a Hadd Rin. El “centre” d’activitat de la illa i on hi ha les dos platges més famoses: una per veure la posta del sol i l’altra per veure la sortida i on es fan les festes per la nit.

Només arribar vaig veure que aquesta illa s’ha de visitar en moto. Hi havia scooters per a tot arreu. La majoria turistes, però també els locals les utilitzen. Aquí no hi ha lleis i tothom va per on vol i en plan relaxat. El súmmum va ser quan veig veure un paio anant amb la moto fumant i parlant pel mòbil, i clar, sense casc, aquí ningú porta casc.

Així doncs vaig anar cap a un dels mil llocs on llogar la moto. El preu novament em va semblant grotesc: 3€ per 24hores. Fet. Amb la moto i les 2 motxilles vaig buscar un lloc on passar la nit. Fent cas de les indicacions dels locals vaig decidir-me apartar-me una mica de la zona de festa. Les raons? Una, poder dormir i segona, el preu.

Vaig trobar un bungalow al costat de la platja on es pon el sol...en fi, mireu les fotos i sobren les paraules. Està allà veient un mar plàcid, amb les barques típiques tailandeses, el sol ponent-se mentre em bevia una Chang (cervesa local) i escoltant Jack Johnson no té preu. Bé, si que el té i està tirat ;).
Després de la posta de sol vaig anar cap a la zona del meollo. La veritat és que no hi havia massa gent. Els turistes esperen les festes de Half Moon i la de Full Moon i jo estava entremig de les dues.

Després de sopar marisc al pebre negre amb arròs vaig anar a fer-me el primer massatge tailandès. Un no pot marxar del país sense provar-lo,no?

Em va agradar bastant però és diferent al que esperava. És més terapèutic que de plaer però al final de la hora que va durar vaig sortir com nou. Durant el massatge però en més d’un moment feia una mica de mal. No em van oferir massatge “with happy ending” o “banana massage” però si que al acabar, la noia que me’l va fer es notava que volia lligar...vaig estar-hi parlant una estona (el que podiem, per que no sabia gaire anglès) i després vaig anar cap a la platja a veure com era la famosa festa.

La veritat és que sense estar a rebentar de gent, hi havia força ambient. Suficient pel que volia jo. Una cosa que em va cridar l’atenció va ser veure com preparen els cubates a tailàndia. Enlloc de servir-te el cubata en un vas ja mesclat, ells et venen una galleda petita amb una llauna de refresc, gel i el licor que vols. Llavors tu ho mixes i tens el cubata. No està mal pensat i és una bona manera d’agafar borratxeres per que amb aquest sistema tens més del triple d’alcohol de lo normal.... Jo vaig beure cervesa.

La festa bàsicament es concentrava en dos locals i ambdós al voltant de jocs amb foc. En el primer hi havia un grup de nous que feia malabarismes amb barres cremant mentre que en el segon es jugava a saltar a la corda, amb una única peculiaritat, la corda estava encesa. La veritat que amb la música, la foscor i el foc, la cosa no estava malament.

Allà vaig conèixer un parell de nois canadencs que portaven una bona borraxera....ja feia dies que estaven a Tailàndia i n’estaven enamorats, no volien tornar a passar fred al seu país d’orígen...Amb ells vaig estar un parell d’hores i després cap a dormir, que l’endemà volia visitar la illa en profunditat.

Fotos --> Fotos Ko Tao

KoPanghan (II): Volta per la illa amb scooter.

Després d’esmorzar una típica truita tailandesa a base de verdures i pollastre a la terrassa de l’hotel-bungalows vaig agafar la moto i em vaig posar en marxa. El pla era donar una volta per la part est i anar parant a les platges a llegir, prendre el sol i fer un banyet.

La veritat és que les platges de la illa no em van entusiasmar. No és que estiguin malament però tant a Austràlia com a NZ n’he vist de molt millors. El dia tampoc acompanyava, des de que vaig arribar els dies no són clars, no fa fred però el cel és grisot i l’aire no és ntítid, suposo que amb altres condicions l’opinió seria diferent però bé, és el que hi ha. De la ruta per la illa però em quedo amb les parts rurals i remotes a les quals vaig arribar amb la moto. Com ja sabia el que volia fer, quan vaig llogar la moto vaig triar una amb pneumàtics de tacos. D’aquesta manera podia anar a zones més apartades i sense turistes per que Tailàndia està molt bé, però està plena de turistes i gairebé totes les platges tenen ressorts de bungalows...és millor que la costa que tenim nosaltres, com a mínim no són blocs de pisos però un té la sensació que els turistes hem agafat aquest país com a zona d’esbarjo i hi venim a fer submarinisme, kite-surf, a dsifrutar de les platges i alguns a satisfer les seves necessitats per que no són capaços de fer-ho a casa...en fi, que és una mica trist que tot el país giri només al voltant dels turistes i que aquests hi vinguem per que tot surt tirat de preu...Bé, fins aquí la reflexió, continuem.

Després de les platges vaig visitar unes cascades que també van ser una mica cutres...en fi, a mi el que més m’ha agradat no és tant una platja o un “ítem” espectacular sinó al estar aquí, conduïnt un scooter i veure tot el que t’envolta, per que mires arreu i penses: “uau! Estic a Tailàndia” per que això és el que sents, és la imatge que un té del país: gent relaxada, scooters amb conductors sense casc, tenderetes, palmeres, platges, carreteres sense asfaltar...en fi, que és molt guapo estar viatjant per aquí ;).

Després de la volta vaig tornar la moto i a esperar el ferry cap a la pròxima illa: Ko Samui i un dels destins turístics més famosos del país. Veure’m. Per acabar només dos anècdotes: la primera és com pots comprar gasolina. Si mireu les fotos veureu que n’hi ha una amb una pila de botelles. Sembla grosella, però no! És benzina. Aquí, com hi ha 50mil motos tothom ven gasolina i la majoria ho fa d’aquesta manera, amb botelles d’un litre enmig de la carretera o en improvisats tenderetes. La segona anècdota és que donant la volta per la illa vaig passar per un ressort que es deia Barcelona, i mira, em va fer gràcia. Apa, suficient per avui.

Fotos Ko Panghan --> Fotos Ko Panghan

Música --> Jack Johnson – Taylor. Aquest cop ha estat fàcil triar la cançó bàsicament per que va ser una de les moltes que va sonar en plan chill-out veient la posta de sol. Un dels millors moments fins ara al país de l’etern somriure.

09/01/09 – 14/01/09: Tailàndia!!!

Molt bona nit des de Tailàndia! Fans, perdoneu la tardança però és que des de que vaig arribar a Tailàndia he anat de bòlit. No he parat i he dormit poques hores, i clar, amb aquest plan he deixat el bloc una mica oblidat...fins avui però! Som-hi doncs! A posar-vos al dia i a explicar-vos les primeres experiències en aquest nou país del viatge. Hauria de canviar el títol del bloc per que ara ja no estic a les antípodes...però ja ho faré més tard. Comencem per al principi: Bangkok.

Dia I: Arribada a Bangkok

Després de dormir menys de 3 hores la nit anterior a Sydney degut al soroll d’una discoteca propera a l’alberg i per estar xerrant amb un noi isrlaelí que es trobava en la mateixa situació sentimental que jo vaig agafar el bus cap a l’aeroport. A les 9:30 tenia el vol. Destinació? Bangkok! Primer cop a Àsia, per que l’escala a Singapur no compta ;)

Després d’unes nou hores de viatge i de no se quantes pel•lícules arribo a Bangkok. El primer que em sorprèn és l’aeroport. Crec que és un dels més moderns en que he estat i aquestes alçades entre curru i viatges no són pocs....Una autèntica passada que més endavant descobreixo que té menys de 2 anys...s’entén llavors que sigui tant nou. Només sortir de l’aeroport et trobes amb tot el que ja has llegit a guies i foros d’internet: gent oferint limusines per anar al centre, taxis privats semi-ilegals, taxis legals, etc...tothom amb intenció de fer uns calerons amb tu, entre ells però una senyora m’informa sobre el bus “oficial” que et porta al centre de la ciutat. Cap allà doncs.

La veritat és que mentre espero el bus vaig observant l’entorn i no és ben bé el que esperava. Ho veig molt occidental i modern i no em faig a la idea d’estar a Bangkok. M’esperava algo més autèntic, no sé com explicar-ho però segurament vosaltres ja m’enteneu.

Esperant el bus som una colla de motxilleros, entre ells conec la Nickie, una noia gal•lesa que està viatjant per a mig món. Com jo, no té allotjament i té pensat buscar-lo per la Kaho San Road, un carrer que aglutina botigues i paradetes de roba tirada de preu, allotjaments barats, internet cafès, etc... i que s’ha convertit en el centre de motxilleros de la ciutat i parada obligatòria per a qualsevol que visita la capital del país. Pels que no sapigueu què és només cal que mireu la primera escena de la peli “The Beach” i és on el Di Caprio compra quatre coses al mercadillu per anar a la platja dels seus somnis...

45 minuts després arribem al centre del “meollo”. Això ja és més “autèntic” i ho poso entre cometes per que aquest carrer només viu pels turistes. Com us he dit, tota l’activitat gira en torn als motxilleros en busca de samarretes Billabong a 3€ (perquè les vaig comprar a Austràlia!?;)), calçotets Calvin Klein a 75 cèntims, motxilles The North Face o similars a 6€ i coses per l’estil...la veritat és que moltes tenen una qualitat igual als originals i clar, la gent no para de comprar. Jo començo comprant la Lonely Planet de Tailàndia, està tirada de preu, és original i la última edició, perfecte.

Amb la Nickie trobem un hotel que la guia recomana. Decidim compartir habitació (només habitació, no comenceu...) i així dividim les despeses. Agafem una habitació de “luxe” dins els paràmetres motxilleros-tailandesos: 2 llits, wc amb dutxa, aire condicionat...surt per 10€ la nit a dividir entre els 2, no està mal per ser la zona més turística de la ciutat,eh?

Després de donar una volta per la Kaho San Road sopem a el primer àpat tailandès acompanyat per una birra també del país. Aquí són les 11 de la nit però per nosaltres serien les 3 de la matinada, així que ja és hora d’anar a dormir.

Dia II: Bangkok

Ens llevem aviat. Avui toca dia guiri guiri i visitar les coses típiques de la ciutat. Per sort, la majoria de les atraccions turístiques estan relativament a prop, es concentren a la zona de Ko Ratakonesin i es poden visitar en un matí.

Comencem pel Gran Palace i el temple de Wat Phra Kaew. Antiga residència de la família reial i temple on hi ha un dels budes més venerats del país.

La veritat és que tot el conjunt és força espectacular. Un recinte emmurallat amb diversos palaus, temples, escultures...em recorda una mica al palau dels sultans d’Istambul però clar, aquí l’arquitectura és una mica diferent ;).

Després de la visita decideixo anar pel meu compte. La Nickie es troba una mica malament i no volem visitar les mateixes coses, així que cada ú per les seves. Jo decideixo anar cap als temples de Wat Pohi Wat Arun, el segon i tercer en importància religiosa després de Wat Phra Kaew.

El primer d’ells té el Buda estirat (il•lustra el pas de Buda cap al Nirvana) més gran del país: 46m de llarg per 15m d’alçada. No està mal.

Per visitar el tercer dels temples agafo un dels centenars de vaixells-busi que circulen pel Mae Nam Chao Phraya per creuar el riu i visitar l’altre banda. El preu és irrisori: 3 bath o el que és el mateix 0,06 cèntims d’euro... Pel camí decideixo sortir de l’itinerari turístic i em perdo per dins d’un mercat de peix i espècies. Allà tots són locals i per fi començo a veure el Bangkok que esperava. És molt autèntic i la gent em mira encuriosida per que sóc l’únic turista passejant per allà. També em recorda una mica quan passejava pels mercats autèntics d’Istambul: les olors, la gent cuinant enmig dels passadissos, el tipus de menjar, les espècies, la brutícia, en fi, que no és com un mercat dels nostres però m’agrada.

Després del mercat visito el temple. Un més. La ciutat està plena de temples per a tot arreu però aquest m’agrada bastant, sobretot com es veu des del riu. Crec que és un dels més famosos per que està just a la vora del riu i es veu des de molts punts oferint infinites possibilitats pels fotògrafs. Malauradament el dia no acompanyava gaire i la llum no era molt bona, tot i així li vaig fer unes quantes fotos com ja veureu. També em va cridar l'atenció com donen les almoines els fidels. Ja sabia que hi havia el sistema d'anar deixant monedes a vàris "pots" però és que no us podeu imaginar quants pots hi havia...més d'un centenar i la gent anava deixant una mondeda a cada un...curiós.

Decideixo que ja en tinc prou de temples i budes i decideixo agafar el vaixell-bus cap a Chinatown. Quina bogeria. Crec que és el lloc més caòtic on he estat mai. La veritat és que només sortir del vaixell un es submergeix en una riada de gent intentant caminar per unes voreres impossibles, carrers atapeïts de cotxes, tuk tuk i motos per a tot arreu, cables de telèfon i llum creuant els carrers cada 15m, rètols per a tot arreu uns damunt dels altres.... Intento caminar per la vorera però és impossible avançar a més d’1km per hora. Aquí les voreres no serveixen per caminar sinó per plantar la paradeta i vendre. El què? El que sigui! La qüestió es vendre i aquí no hi ha lleis ni ordenances que valguin. Un pot trobar paradetes de roba, gent venen bosses de plàstic (una mica raro...), pollastres rostits, sucs artesanals, peix, joies, bisuteria barata, dolços,...tot barrejat i sense cap mena d’ordre ni control.

Com per la vorera un no pot avançar ràpid, la gent camina pel carrer i encara complica més la de per si caòtica circulació de la ciutat. La veritat és que vaig fer forces fotos per intentar captar la sensació que provoca caminar per aquí però es una cosa que s’ha de viure. Tot i el caos, com la resta de la ciutat és segura i en cap moment tinc sensació de perill o inseguretat. Passejo una bona estona pel barri fins arribar a un temple on hi ha un buda força important. Està tancat. Cagada. Bé, veig una part del temple però no el buda més gran. Després menjo no se ben bé què en una de les paradetes i vaig cap a la Kaho San Road de nou. Ahir vaig veure una bona oferta per a fer el curs de submarinisme a Ko Tao i vull fer la reserva. La veritat és que està tirat de preu. És el lloc del planeta més barat per certificar-te en qualsevol nivell del PADI i, després de Cairns, el lloc que certifica més gent a l’any. Reservo el curs de 4 dies, l’allotjament en un resort xulíssim a primera línea de mar i el transport i tot em surt per menys de la 3ª part del curs a Catalunya. Tailàndia. M’encanta.

Són les 5 de la tarda i decideixo anar al MBK. Un centre comercial on va la gent local i sense totes les frikades només per a turistes. La guia el recomana i jo vull veure com és un barri autèntic i de pas, mirar els preus de telèfons-PDA. Arribo allà i la veritat és que em sorprèn bastant. És un centre comercial moderníssim i gegant. Hi ha una planta sencera dedicada a telefonia. Cap allà doncs. Allà m’enduc una nova sorpresa i és que els mòbils valen el mateix que a Catalunya. No ho acabo d’entendre i ho pregunto als dependents per que amb els salaris i nivell de vida dels tailandesos han de necessitar mig un any per comprar-se un telèfon...en fi, no m’ho saben respondre i jo marxo una mica decebut per que em pensava que seria tipus Singapur, Shangai o Hong Kong i que marxaria amb el nou nokia music express o la nova HTC Touch HD...A esperar a BCN doncs.

De tornada torno a agafar el bus. 7 baths. Allà només hi ha tailandesos però abans de baixar em fixo que a part de mi, hi ha una altra cara occidental. Com no, baixa a la mateixa parada que jo per anar a la Kaho San Road. Caminant comencem a parlar. És una noia alemanya que està acabant el viatge i que ja porta dies a Bangkok. Li comento que jo tinc pensat anar al barri roig després de sopar amb la Nickie i decideix ajuntar-se amb nosaltres. Us explico tot això bàsicament per que veieu que Tailàndia com ja m’havien dit ja és un país perfecte per a viatjar, conèixer gent i que no té tots el perills que un imagina des de fora.

Al final la Nickie no ve al Red District per que està cansada i prefereix passar una nit de relax amb un grup de gent que ha conegut per la tarda. Així que la Miriam i jo anem cap al red district a veure què tal és...la veritat és que és que com la Kaho San Road. Un barri només per a turistes: paradetes d’imitacions, souvenirs i com no, bars eròtics on show-girls i prostitutes es barregen buscant turistes interessats en sexe barat. És una mica decepcionant veure com és realment i sobretot veure els turistes amb noies joves xulejant uns davant dels altres per veure qui té la noia més maca...en fi, una mica trist però és el que hi ha. La companyia de la Miriam fa que se’m acostin menys noies oferint serveis...però no pas a tots els homes informant sobre els go-go bars. A això venim i després d’una estona entrem al go-go bar que hem triat: el Super Pussy. El nom prometia però després d’estar-hi i de veure els altres des de fora crec que és el pitjor del barri però mira, un no ho sap fins que hi entra i nosaltres la vam cagar. Allà doncs com a tot arreu: espectacles de ping-pong, disparar bales per rebentar globos,dibuixar, jocs amb plàtans... en fi, tot una llista d’activitats que les noies fan utilitzant el seu super... pos això, lo trist del local és que les noies no són maques i no tenen gràcia ni al ballar. Acabem la cervesa ràpid i marxem cap a un altre lloc, aquest cop, un bar normal, no més go-go, ja n’hem tingut prou ;). Així acaba el primer dia complet a la capital tailandesa.

Dia III: Ayuthaya

Com avui tenia el bus cap a Ko Tao a les 6 de la tarda vaig decidir anar a Ayuthaya pel matí. Ayuthaya és l’antiga capital de Tailàndia i és famosa per la gran quantitat de temples antics que té, molts d’ells d’origen cambodjà, ja que ells van ser els primers a assentar-se on ara és Tailàndia.

Vaig comprar un bitllet en una excursió organitzada. No tenia temps d’anar pel meu compte i la veritat, a 10€ transport+guia+dinar era complicar-se la vida per no res ;).

A les 7 del matí vam marxar de Bangkok cap a Ayuthaya. En menys de 2 hores arribàvem a les afores, on vam poder veure els primers temples, aquests d’origen tailandès. La principal diferència és que els tailandesos són com una piràmide acabada en punxa i els d’origen cambodjà són com unes pinyes, no sé, si mireu les fotos ja ho entendreu ;).

Les 2 següents parades no van ser gaire espectaculars. Unes ruïnes en bastant mal estat i que després dels temples de Bangkok, decepcionaven una mica. La tercera però va valdre la pena. En ella, a part de més temples hi havia un buda estirat. Una mica més petit que el de Wat Pho però més de 500 anys anterior. Aquest era de pedra i és un dels més antics, grans i més ben conservats de Tailàndia. La veritat és que era força gran i, tot i estar morint, somreia mostrant molta felicitat, clar, estava arribant al Nirvana el paio...

La pròxima parada va ser al temple principal de la ciutat. Un conjunt de 3 temples iguals que van ser construïts per 3 dinasties diferents i que estan al costat d’un altre temple amb el buda de bronze més gran de tot Tailàndia. Amb aquestes atraccions no és d’estranyar que la zona estigués plena de turistes i d’activitats per a ells: viatges i shows amb elefants s’enduien la palma. Allà, com en totes les altres parades el guia ens explicava la història i després ens deixava temps lliure per explorar la zona, jo vaig aprofitar i enlloc de veure tot el xou dels elefants (era força divertit, tot s’ha de dir) vaig anar cap a un altre temple, aquest d’estil cambodjà, i és que m’agraden més.... pròxim destí Cambodja? Umm...per que no! ;)

Abans de tornar, última parada en...? molt bé! un altre temple!. Aquest però té la peculiaritat que hi ha un cap d’una estàtua d’un buda que es va trencar i va caure al costat d’un petit arbre. Amb el temps l’arbre va anar creixent i les branques van enredar el cap i ara aquest es troba a més d’un metre del terra i cada any puja uns cm més. És l’atracció principal del temple i segurament un dels caps de buda més fotografiats de tot el país.

Després rumb cap a Bangkok.

Allà tenia un parell d’hores abans d’agafar un altre bus cap a Ko Tao on arribaria l’endemà al matí després d’una nit de viatge en bus i una hora i mitja en vaixell.

Ka Tao

Després d’instal•lar-me a l’hotel i d’un dinar ràpid a les 2 vaig començar el curs d’open water. Sense pràcticament haver dormit apa, teoria de submarinisme. Per sort, el temari és bastant fàcil i si es fa cas al sentit comú, s’encerten la majoria de respostes.

No m’enrollaré gaire amb el que estic fent els últims dies a Ka Tao per que bàsicament dedico totes les hores al curs. Pel matí tinc teoria i tests sobre el curs i per la tarda classes pràctiques a la piscina i les primeres immersions a mar obert.

En total el curs són 4 dies. El primer només va ser teoria. El segon teoria i pràctiques durant unes 3 hores a la piscina del propi resort. El tercer dia (avui) hem fet teoria pel matí i les 2 primeres immersions a mar obert i demà tinc 2 immersions més i l’examen final.

La veritat és que avui no ha estat un bon dia. Bufava un fort vent i el mar estava bastant mogut. La visibilitat sota l’aigua era d’uns 3-5 metres...i clar..després d’haver estat a Cairns amb una visibilitat per sobre els 60m ha estat una mica decepcionant. Però bé, aquí hi estic per treure’m el curs, a més, ja m’havien dit que a la costa est ara hi ha menys visibilitat que a la de l’oest, però és que aquí treure’s el PADI és més barat que enlloc. SI tinc temps, potser faig una immersió més a les illes de la costa oest, un “spot” entre els 10 millors del món per fer submarinisme. Ja veurem.
En quan a la immersió en si, tot molt bé. He vigilat força pel tema de les orelles i la veritat és que no he tingut cap problema. Els exercicis són molt senzills i com ja us he dit, si es manté la calma i es fa cas al sentit comú, el submarinisme és la cosa més fàcil del món.

Demà mirarem d’anar a un lloc on sembla que el clima serà millor. A veure si és veritat i la visibilitat també millora per que aquest també és un spot reconegut en el mundillu i on abunden els taurons balena i una gran quantitat de vida aquàtica. Veurem demà. Avui a descansar i a dormir aviat ja que a les 6:30 del matí he d’estar al barco. Nanit!

Aquesta mega entrada té 2 àlbums, un de Bangkok i un d'Ayuthaya, clickeu els dos links o us les perdreu!!!. Fotos Bangkok --> Fotos Bangkok i aquí trobareu les d'Ayuthaya --> Ayuthaya

Com ara no podré actualitzar tant el bloc i pq no us oblideu de mi, vaig crear un àlbum amb totes les fotos de NZ i OZ on surto jo...és diu egocèntric i el trobareu a la secció de links i aquí-->Àlbum egocentric

Música --> Donavon Frankenreiter – Free. I és que hagi és com em sento ara mateix. Lliure per decidir el pròxim destí, lliure per decidir que faig al tornar a BCN, lliure per decidir amb qui comparteixo dies de viatge...;), en fi, que m’agrada tot el que estic vivint i com m’ho estic muntant. Salut!

Adéu a les antípodes

Sembla mentida però no em queda més d’una hora i mitja per deixar les antípodes. Després de més de 3 mesos entre Austràlia i Nova Zelanda avui marxo i volo cap a Tailàndia. Pròxima parada: Bangok.

Han estat 3 mesos on hi ha hagut una mica de tot. Viure en una ciutat, Brisbane. Conèixer molta gent i fer vida d’estudiant, també Brisbane. Estudiar anglès, treballar a temps parcial, treballar mentre viatjava recorrent la costa de Queensland, descobrir cada racó del fantàstic país que és NZ, tornar a Austràlia per visitar la famosa roca i la ciutat més cosmopolita del país, recórrer la Great Ocean Road....en fi, un munt d’experiències i vivències que difícilment oblidaré.

Avui però, tot això s’acaba i un punt i a part apareix en el camí. Com ja us he dit anteriorment, la veritat és que també tinc ganes de canviar de país i sobretot de veure una cultura no-occidental.

M’agradaria tenir més temps per escriure totes les reflexions i resums sobre Austràlia i Nova Zelanda, potser al final del viatge, quan torni a BCN ho escric, però entre els dos països jo els resumiria dient que potser Austràlia és un dels millors països per a viure: bon clima, ambient relaxat, no stress en el treball, bon poder adquisitiu, surf, no worries....i Nova Zelanda per a mi és un paradís per a viatjar. Potser per viure també, sobretot la illa del nord, però jo em quedo amb la illa del sud i que, sincerament, és el país més espectacular on he estat.

A nova Zelanda, en només 29 dies vaig veure platges tropicals desèrtiques, balenes submergir-se davant d’unes muntanyes nevades, he fet kayak mentre un grup de 15 dofins passava per davant, darrera i sota l’embarcació, he vist pingüins a 20cm, els ocells més grans del món, foques...però no només de vida animal viu el país, també he vist muntanyes, glaciars, volcans, guèisers, selva, dunes gegants, costes suaus i costes salvatges, fiords...en fi, una varietat que difícilment es pot trobar en cap altre país, i sobretot de les dimensions de NZ.

I Austràlia també és una passada per a viatjar però és molt gran. I per variar de paisatge s’han de fer moooolts km. És per això que em quedo amb NZ per a viatjar i Austràlia per viure. Bé, no m’enrotllo més. Estic a l’aeroport i ara em connectaré per dir l’últim adéu a la gent com a Aussie, ara seré un Thai més ;). Salut!

Sydney, 2a part

Després del parèntesi a les Blue Mountains tornem cap a Sydney. Pròxima i última destinació a Austràlia. Costa de creure que després de tant temps deixaré les antípodes en menys de 5 dies...tinc un sentiment contradictori per que per una part tinc ganes d’anar a Tailàndia i després tornar a BCN però per l’altra banda em sap greu deixar aquest meravellós país. Tot i això, com us dic, tinc ganes de canviar una mica per que sento que ja he vist tot el que volia d’Austràlia, veure altres coses em requeriria molt temps i, sincerament, millor la propera vegada ;).

Tenia prop de 5 dies per visitar Sydney. Més que suficient, així que a diferència de tots els mesos anteriors, la visita a Sydney serà més relaxada, que ja m’ho mereixo :P.

Només arribar de les Blue Mountains vaig anar directament a l’alberg, ja us vaig explicar que poca cosa: descansar una mica, comprar 4 medicines i donar una volta per la zona del port. Com ja us vaig avançar, Sydney és més una ciutat per viure que per visitar. Com totes les ciutats aquí no tenen massa història, tot i que Sydney és la ciutat més antiga del país, la seva història no arriba als 300 anys. Així doncs on està l’interès de la ciutat i el que la fa una destinació turísitica mundial? Doncs en primer lloc que és la ciutat més famosa d’Austràlia, un país que destil•la rollet per totes bandes, en segons lloc la zona del port i la magnífica òpera, en tercer lloc el tipus de ciutat que és: ampla, gran, amb platges per tot arreu per on es passegen i fan surf els seus habitants, una gran vida de ciutat amb cultura, bona vida nocturna, bons restaurants, pubs i clubs... i per últim l’estil de vida de la gent: relaxada, fàcil i amb ganes de viure al carrer i disfrutar de l’esplèndid clima que gaudeixen.

Com us vaig dir, el primer dia un local em va dir que Sydney i Barcelona eren força similars i tot i que són diferents, si que tenen algunes similituds. Les 2 han estat seu d’uns jocs olímpics, les dos tenen mar, les 2 tenen aquest ambient local però cosmopolita alhora i les 2 tenen una zona que és calcada. A Barcelona el Maremàgnum i a Sydney el Darling Harbour. Sisi!!! Són 2 zones que s’assemblen moltíssim: port esportiu, botigues, restaurant i bars, passarel•la de fusta sobre el mar, IMAX... en fi, que tot i estar a l’altra punta del món, un passejant per allà es troba com a casa ;).

Dia II: Ciutat

El segon dia a Sydney vaig decidir anar al museu d’història de la ciutat. El dia anterior havia vist que hi feien una exposició sobre el concurs de fotògraf de l’any sobre vida animal. Com ara m’estic aficionant a la fotografia i a Sydney visitar museus és una de les coses que s’ha de fer, doncs vaig anar cap allà. L’exposició està molt bé, la recomano a tots aquells als que els hi agradi el món de la fotografia. Potser ja ha passat per BCN però per que és una iniciativa britànica i amb el suport de National Geographic. Vaig quedar impressionat amb la qualitat de les fotos i amb les coses que la gent que domina pot arribar a fer...en fi, gent que està a anys llum del que un pobre aficionat intenta fer amb la seva Rebel XSI...algunes de les millors fotos les havien fet nens d’entre 10 i 15 anys...veure per creure...jaja.

A part de l’exposició fotogràfica el museu era molt interessant. Presentava la història d’Austràlia amb seccions específiques pels aborígens, la vida animal, la història, etc...en fi, tot molt ben presentat i força interessant.

Després del museu vaig decidir anar a veure la posta de sol des d’un punt on pogués fotografiar el pont i la òpera...aquestes coses són les que comporta anar-se aficionant a les fotos...que cada cop penses més en on anar per poder fer bones fotos.

Amb un mapa de la ciutat a la mà vaig intuir que des de l’altre costat del pont i una mica a la dreta podria veure el sol pondre’s per darrera el pont. Així doncs vaig agafar un ferry que em portés on jo creia i bingo! Després de caminar una mica vorejant la costa vaig trobar el punt perfecte.

Allà vaig fer una pila de fotos, entre elles una de les panoràmiques de les que estic més orgullós. La veritat és que allà no vaig veure cap turista, això si, els locals estaven al carrer sopant una barbacoa mentre miraven la posta de sol. I no m’estranya, per que les vistes eren espectaculars.

Després d’això res més, ferry cap al centre de la ciutat, comprar 4 coses per sopar i cap a l’alberg a dormir.

Dia III: Mainly Beach

Com que de Sydney ciutat ja havia vist pràcticament tot el que volia, vaig decidir passar el dia a una de les mil platges que té la ciutat. No sabia molt bé quina triar i vaig decidir anar cap al port i segons els ferries decidir. Pel camí vaig conèixer una koreana que casualment també estava al mateix YHA. La vaig aconsellar sobre què visitat i vam quedar per sopar després al YHA. Ella va anar cap a la òpera i les coses típiques i jo vaig anar cap a Manly, una de les platges més famoses de Syndey.

Després de mitja hora en ferry vaig arribar. Allò era una bogeria: gent per tot arreu, tendes de surf, McDondals i Hungry Jacks (aquí el Burger King és diu així...) i coses per l’estil. Es nota que aquí és estiu i vacances i la platja estava a rebentar. Després d’haver estat a platges desertes i paradisíaques era una mica decepcionant, però bé, el pla del dia era de relax a la platja i a la platja estava.

La calor apretava bastant i vaig decidir anar a fer un banyet. Mentre estava gaudint de l’aigua fresqueta vaig sentir alguna cosa per megafonia...El que parlava semblava una mica nerviós i anava repetint que la gent sortís de l’aigua ràpidament. “Carai, quines presses...què deu passar?” mentrestant socorristes amb motos aquàtiques anaven amunt i avall assegurant-se que la gent sortia de l’aigua...bé, l’speaker torna a parlar i llavors entenc tot el que diu i per que la gent s’afanya a sortir de l’aigua: un grup de taurons s’està acostant a la platja!!! Sisi!!! Això si que és Austràlia!jaja. La gent però es veu relaxada, clar, aquí deu ser una cosa normal però per mi va ser tota una emoció haver de sortir per que un grup de taurons s’està acostant...

Més tard, mentre prenia el sol un altre avís, aquest cop per una mena de pops que són bastant perillosos...deu n’hi do...aquí un no pot estar mai tranquil, sort que ho tenen tot molt ben controlat i un no té sensació de perill.

Després de la platja retorn cap a la ciutat. Vaig sopar amb la “J”, no em feu dir el seu nom koreà per que no hi ha manera i va decidir “acoplar-se” amb mi a Bondi Beach per l’endemà. Bondi Beach és una de les platges més famoses de Sydney, i m’atreviria a dir que d’Austràlia. A veure com és...

Dia IV: Bondi Beach

Avui tocava surf. L’últim dia de surf a Austràlia...snif snif!!! La “j” va decidir venir per que mai havia fet surf i creia que jo li podria ensenyar...pobreta....

Després del tren i un bus vam arribar a la platja i ...què voleu que us digui...res de l’altre món. Bé, està bé i tal, i segurament a Catalunya seria una platja xula...però clar, després de totes les que té Austràlia, doncs queda en segona divisió. Ara bé, és famosa per que teòricament té bon surf, està a prop del centre i hi va la gent més guapa de Sydney.

La platja estava a rebentar i després de xafardejar per les botigues surferes vam llogar un parell de taules i cap a l’aigua!

No hi havia gaires onades però si molts surfistes-turistes intentant agafar alguna onada...la veritat és que no ha estat un dels millors dies de surf, però bé, m’ha servit per despedir-me d’aquest esport fins l’estiu que vé... ;)

I bàsicament això ha estat el dia d’avui. Després de la platja jo he anat cap al centre a comprar quatre coses i després res, una peli a l’alberg i ara actualitzant el bloc...demà últim dia a Sydney. Pròxima destinació...Tailàndia!!!

p.d: Com a anècdota dir que en els dos primers dies a Sydney em vaig trobar primer amb 2 nois que vaig conèixer a Fraser Island i l’endemà amb 2 noies del creuer de les Whitsundays...Austràlia no era un país gran? Què està passant? :S

Fotos de Sydney --> Fotos Sydney