Ko Phi Phi i Railay

A les 7:30 del matí faig el chek-out de l’hotel i vaig cap al centre de submarinisme. A les 8 el vaixell surt cap a fer les dues immersions al voltant de Ko Phi Phi Leg. He decidit fer una immersió de 30m per començar a treure’m l’advanced open water i una altra només de lleure.

Al centre conec la que serà la meva guia en les immersions. És una noia brasilera que porta una setmana a la illa i uns 6 mesos viatjant pel món mentre fa de guia de submarinisme...no està mal el pla de vida... Després de quatre instruccions bàsiques i de preparar l’equip anem cap al vaixell. Per sort meva, en les dues immersions només serem ella i jo ja que els altres fan immersions diferents, per la majoria és la seva primera.

Després d’una horeta de vaixell arribem al destí. Sense perdre massa el temps ens equipem i cap a l’aigua. Baixem molt més ràpid del que em pensava i en un tres i no res estem a 30m. La veritat és que no noto cap diferència entre estar a 15m o 30m de profunditat, el canvi de pressió és nota més als primers 10m, quan es passa a tenir el doble de pressió que a la superfície, després, tot i que va augmentant, el canvi no és tant fort. A més profunditat però si que es nota que hi ha menys llum, a part d’això, tot fàcil. Allà em fa fer un exercici per veure que no pateixo els efectes de la narcosis (problemes derivats del nitrogen i que et fan actuar com un borratxo). Tot en ordre, podem continuar.

Ara toca divertir-se i gaudir de la vida marina, que no és poca. Ko Phi Phi és el segon millor lloc de Tailàndia per a fer submarinisme després de les illes de Similian, famoses arreu del món i entre els 10 millors llocs del planeta per a practicar aquest esport.

Allà veig mil i un tipus diferents de corals i força diversitat marina. Entre tota ella destaquen les estrelles de mar, cavallets de mar i peixos escorpins. L’entorn també és força espectacular amb murs totalment verticals replets de corall.

La visibilitat però, tot i ser millor que a Ko Tao no arriba als nivells de Cairns. Crec que costarà trobar un lloc millor que Cairns per a fer submarisme ja que parlant amb força gent experta m’han dit que hi ha pocs llocs al planeta que reuneixin la visibilitat i la vida marina que té la gran barrera de coral australiana. Vaig començar fort ;).

Després de la parada segura de 3 minuts a 5m de profunditat sortim a la superfície. En vaixell ens ve a buscar. Allà ens canviem i mengem una mica per a recuperar forces i preparar-se per la pròxima immersió.

Al cap d’una horeta comencem a preparar la immersió. Hem canviat de lloc i hi ha dos alternatives. Cap a un cantó podem veure tortugues i cap a l’altre taurons. Ummm...fàcil. Cap als taurons!

Gairebé tothom tria els taurons i és que no tothom pot dir que ha fet submarinisme rodejat de taurons, és una experiència que s’ha de viure.

Comencem la immersió i no apareixen els taurons. Cap problema per que l’entorn és molt guapo i ja ens han avisat que els taurons s’espanten bastant i marxen al veure gent, que no és fàcil. Però al cap de 10 minuts veiem el primer. No són massa grans, entre 1,5m i 1,8m i són del tipus d’aleta negra, o algo així, no ataquen als humans però tenen la forma típica d’un tauró, no coses rares com els taurons balena o coses per l’estil. Després d’estar bocabadat mirant el primer, una parella de taurons més ens passa pel costat. Estic flipant. Estem rodejats de 3 taurons. Visca!

5 minuts després en veiem un parell més, passen a pocs metres i ni s’immuten per la nostra presència. La veritat és que ha estat tot una experiència que no crec que oblidi mai. Després poca cosa, tornada al vaixell, rumb cap a Ko Phi Phi Don i allà fer temps fins agafar el ferry cap a Railay.

Després d’una horeta i mitja en ferry arribo a Raylai. Déu meu! Quina meravella de lloc. Com els anteriors és una illa amb les típiques roques de karst sorgint del mar. Una autèntica passada de platja. El poble és túristic, però no molt. Sembla un spot turístic en temporada baixa, ni de bon tros és la bogeria de Ko Phi Phi ni per descomptat Ko Panghan. M’agrada. Miro la Lonely Planet i decideixo anar a un dels únics llocs barats de la zona. He de caminar cap a l’altre platja, la de l’est. La platja de l’oest és més per gent gran i ressorts cars i la de l’est més per gent jove, locals chilll out, reaggee, relax...

L’hotel no està malament. Com no, bungalows. És senzill però més que suficient i el preu està la mar de bé. Només deixo la motxilla gran i vaig cap a la platja de l’oest. Vull veure la posta de sol des d’allà.

Mentre llegeixo el 4art Grisham del viatge (estic enganxat....) i fent fotos a la posta de sol una noia canadenca em pregunta si es pot assentar al meu costat. Clar que si dona. Xerrem i ens expliquem els viatges. Ella està fent el que jo en un principi pensava que faria: relax. Si, jo en un principi vaig pensar que aniria a Tailàndia a descansar i segurament només estar a les platges del sud per a fer una mica de relax després dels viatges “stress” de NZ i OZ, però després el meu estil de viatjar pot molt i quan començo a llegir i a veure tots els llocs que hi ha per descobrir no m’hi puc estar ;).

Xerrem una bona estona i quedem per veure’ns després. Ella ha quedat amb uns amics que va conèixer ahir i jo he d’anar a dutxar-me i sopar.

Després poca cosa, quedo amb ells per prendre unes cerveses a l Bamboo bar, un local chillout al costat de la platja. Això és vida. Després canviem de local cap a l’Stone bar. Que està al peu d’una de les immenses roques de karst de la illa. Està apartat i hi ha poca gent i tant el local com la música estan molt bé. Així acaba el dia d’avui. Fins demà!

Fotos Railay --> Fotos Railay

Música --> The Stranglers – Golden Brown