Ko Tao (II) i KoPanghan: Ja sóc un Open Water Diver!

L’últim dia a Ka Tao va servir per fer les dos últimes immersions dels curs i l’examen final. Tot va anar bé i ja sóc un Open Water Diver!!!ueee!!! 49/50 en l’examen final, bastant facilet per ser sincer. Resumint, ara sóc capaç de fer submarinisme acompanyat d’un company a 18m de profunditat. M’agradaria fer l’Advanced Open Water, per que llavors un pot baixar fins als 30m i aquí és molt barat, però no crec que tingui temps de fer-lo. Potser un altre any a un altre país amb bons “spots” ;).

Just acabar l’examen vaig fer la motxilla i corrent cap al ferry per anar a la següent illa: Ko Panghan. És una meca dels motxilleros a Àsia i és famosa arreu del món per tenir la festa a la platja més gran i famosa del món: la Fullmoon party. Ara però hi ha festa casi sempre: lluna plena, mitja, etc...però és cert que quan és lluna plena es veu que això és una bogeria. Jo no ho hauré vist, però ja em vaig tenir prou ahir, tampoc he vingut a Tailàndia a anar de festa i la d’ahir ja va estar força bé.

Abans però vaig arribar a la illa una hora i mitja després d’haver sortit de Ko Tao. Al port mateix vaig agafar un minibus per anar a Hadd Rin. El “centre” d’activitat de la illa i on hi ha les dos platges més famoses: una per veure la posta del sol i l’altra per veure la sortida i on es fan les festes per la nit.

Només arribar vaig veure que aquesta illa s’ha de visitar en moto. Hi havia scooters per a tot arreu. La majoria turistes, però també els locals les utilitzen. Aquí no hi ha lleis i tothom va per on vol i en plan relaxat. El súmmum va ser quan veig veure un paio anant amb la moto fumant i parlant pel mòbil, i clar, sense casc, aquí ningú porta casc.

Així doncs vaig anar cap a un dels mil llocs on llogar la moto. El preu novament em va semblant grotesc: 3€ per 24hores. Fet. Amb la moto i les 2 motxilles vaig buscar un lloc on passar la nit. Fent cas de les indicacions dels locals vaig decidir-me apartar-me una mica de la zona de festa. Les raons? Una, poder dormir i segona, el preu.

Vaig trobar un bungalow al costat de la platja on es pon el sol...en fi, mireu les fotos i sobren les paraules. Està allà veient un mar plàcid, amb les barques típiques tailandeses, el sol ponent-se mentre em bevia una Chang (cervesa local) i escoltant Jack Johnson no té preu. Bé, si que el té i està tirat ;).
Després de la posta de sol vaig anar cap a la zona del meollo. La veritat és que no hi havia massa gent. Els turistes esperen les festes de Half Moon i la de Full Moon i jo estava entremig de les dues.

Després de sopar marisc al pebre negre amb arròs vaig anar a fer-me el primer massatge tailandès. Un no pot marxar del país sense provar-lo,no?

Em va agradar bastant però és diferent al que esperava. És més terapèutic que de plaer però al final de la hora que va durar vaig sortir com nou. Durant el massatge però en més d’un moment feia una mica de mal. No em van oferir massatge “with happy ending” o “banana massage” però si que al acabar, la noia que me’l va fer es notava que volia lligar...vaig estar-hi parlant una estona (el que podiem, per que no sabia gaire anglès) i després vaig anar cap a la platja a veure com era la famosa festa.

La veritat és que sense estar a rebentar de gent, hi havia força ambient. Suficient pel que volia jo. Una cosa que em va cridar l’atenció va ser veure com preparen els cubates a tailàndia. Enlloc de servir-te el cubata en un vas ja mesclat, ells et venen una galleda petita amb una llauna de refresc, gel i el licor que vols. Llavors tu ho mixes i tens el cubata. No està mal pensat i és una bona manera d’agafar borratxeres per que amb aquest sistema tens més del triple d’alcohol de lo normal.... Jo vaig beure cervesa.

La festa bàsicament es concentrava en dos locals i ambdós al voltant de jocs amb foc. En el primer hi havia un grup de nous que feia malabarismes amb barres cremant mentre que en el segon es jugava a saltar a la corda, amb una única peculiaritat, la corda estava encesa. La veritat que amb la música, la foscor i el foc, la cosa no estava malament.

Allà vaig conèixer un parell de nois canadencs que portaven una bona borraxera....ja feia dies que estaven a Tailàndia i n’estaven enamorats, no volien tornar a passar fred al seu país d’orígen...Amb ells vaig estar un parell d’hores i després cap a dormir, que l’endemà volia visitar la illa en profunditat.

Fotos --> Fotos Ko Tao

KoPanghan (II): Volta per la illa amb scooter.

Després d’esmorzar una típica truita tailandesa a base de verdures i pollastre a la terrassa de l’hotel-bungalows vaig agafar la moto i em vaig posar en marxa. El pla era donar una volta per la part est i anar parant a les platges a llegir, prendre el sol i fer un banyet.

La veritat és que les platges de la illa no em van entusiasmar. No és que estiguin malament però tant a Austràlia com a NZ n’he vist de molt millors. El dia tampoc acompanyava, des de que vaig arribar els dies no són clars, no fa fred però el cel és grisot i l’aire no és ntítid, suposo que amb altres condicions l’opinió seria diferent però bé, és el que hi ha. De la ruta per la illa però em quedo amb les parts rurals i remotes a les quals vaig arribar amb la moto. Com ja sabia el que volia fer, quan vaig llogar la moto vaig triar una amb pneumàtics de tacos. D’aquesta manera podia anar a zones més apartades i sense turistes per que Tailàndia està molt bé, però està plena de turistes i gairebé totes les platges tenen ressorts de bungalows...és millor que la costa que tenim nosaltres, com a mínim no són blocs de pisos però un té la sensació que els turistes hem agafat aquest país com a zona d’esbarjo i hi venim a fer submarinisme, kite-surf, a dsifrutar de les platges i alguns a satisfer les seves necessitats per que no són capaços de fer-ho a casa...en fi, que és una mica trist que tot el país giri només al voltant dels turistes i que aquests hi vinguem per que tot surt tirat de preu...Bé, fins aquí la reflexió, continuem.

Després de les platges vaig visitar unes cascades que també van ser una mica cutres...en fi, a mi el que més m’ha agradat no és tant una platja o un “ítem” espectacular sinó al estar aquí, conduïnt un scooter i veure tot el que t’envolta, per que mires arreu i penses: “uau! Estic a Tailàndia” per que això és el que sents, és la imatge que un té del país: gent relaxada, scooters amb conductors sense casc, tenderetes, palmeres, platges, carreteres sense asfaltar...en fi, que és molt guapo estar viatjant per aquí ;).

Després de la volta vaig tornar la moto i a esperar el ferry cap a la pròxima illa: Ko Samui i un dels destins turístics més famosos del país. Veure’m. Per acabar només dos anècdotes: la primera és com pots comprar gasolina. Si mireu les fotos veureu que n’hi ha una amb una pila de botelles. Sembla grosella, però no! És benzina. Aquí, com hi ha 50mil motos tothom ven gasolina i la majoria ho fa d’aquesta manera, amb botelles d’un litre enmig de la carretera o en improvisats tenderetes. La segona anècdota és que donant la volta per la illa vaig passar per un ressort que es deia Barcelona, i mira, em va fer gràcia. Apa, suficient per avui.

Fotos Ko Panghan --> Fotos Ko Panghan

Música --> Jack Johnson – Taylor. Aquest cop ha estat fàcil triar la cançó bàsicament per que va ser una de les moltes que va sonar en plan chill-out veient la posta de sol. Un dels millors moments fins ara al país de l’etern somriure.