Ko Phi Phi i Ko Phi Phi Leg

Dia I

A les 6 del matí em passaven a buscar a l’hotel. Veure com funciona aquí el turisme és tot un què. Hi ha “agències” de viatges per a tot arreu i ho poso entre cometes per que aquí tothom és una agència de viatges. M’explico. A part de les agències normals, sembla que qualsevol establiment és capaç d’organitzar tours, buscar allotjament o fer reserves de vols nacionals i internacionals. A més, tu vas allà, dius el que vols i tot i que sigui per l’endemà i ho estiguis demanant a última hora del dia, cap problema. Pagues i et donen un paper-rebut (cutre) amb el teu nom i poca cosa més. Tu et quedes mirant el paper i pensant...ai que patirem...a veure si és un timo això. Però no, funciona! Sembla mentida però aquesta gent té una capacitat il•limitatada per “manegar” els turistes i quan et passen a buscar, et posen un gomet i llestos. Després ja pots agafar un bus, un taxi o un vaixell, que sempre hi ha algú que sap on has d’anar. Impressionant.

Bé, després d’aquest rotllo continuo explicant el viatge. Com us deia a les 6 del matí em passaven a buscar per l’hotel. Com no, una toyota amb capacitat per 10 persones i jo era el desè. Entro com puc i cap al port. Allà m’espera un ferry cap a Don Sak, d’allà un bus fins a Surat Thani i després un altre cop una toyota fins a Krabi des d’on embarco en un nou ferry fins arribar a Ko Phi Phi. Bufff! Deu n’hi do,eh? Però és el que s’ha de fer per arribar al paradís de Ko Phi Phi, o a la illa on es va rodar “La Platja” ;). Si la mireu, veureu que el Di Caprio i companyia fan el mateix, amb una mica de “mentides” pel mig, però bàsicament el mateix :).

Durant el trajecte Don Sak-Krabi vaig conèixer una parella d’americans d’uns 50 anys la mar de simpàtics. Vam estar parlant de moltes coses i, com no, de viatges i vaig pensar que de gran vull ser com ells. Portaven tota la vida viatjant i crec que han estat a tots els països del món, per que digués quin digués, hi havien estat. Impressionat. Ells anaven cap a Railay (jo hi vaig demà) i a Krabi ens vam separar, no abans d’intercanviar e-mails i que m’invitessin a passar uns dies als EEUU. Van trobar molt útil el tema del bloc per que ells tenen 3 fills també viatjant arreu del món. Una bona família vaja.

A Krabi ja vaig començar a veure les típiques formacions kàrstiques que fan famosa Tailàndia. És el que venia esperant des de feia dies i quan vaig veure les primeres no vaig poder parar de fer fotos. Pobret de mi, no sabia el que m’esperava...I és que Ko Phi Phi segons la Lonely Planet és el lloc més maco del planeta. Jo pensava que era una mica exagerat, però després d’haver passat el dia a Ko Phi Phi Leg hi començo a estar d’acord, clar que queden molts llocs on anar encara, el món és molt gran ;).

Però primer Ko Phi Phi Don. Ko Phi Ph Doni són dos illes unides per un banc de sorra de no més d’1,5km de longitud i 500m d’amplada. Així doncs té platges a banda i banda, mentre que a l’interior hi ha el poble. Està ple d’allotjaments, bars, restaurants, tendes de souvenirs, agències de viatges...és un destí turístic de primer ordre però no està massificat. M’agrada. El 2004 va quedar totalment arrasat pel tsunami i encara avui en dia es veuen alguns dels efectes però pràcticament està com estava anteriorment. Tant locals com gent d’arreu del món han ajudat molt a recuperar el poble. Tot està semblant a com estava però amb una gran diferència, ara tenen rutes d’evacuació amb senyals per tot el poble per si de cas...Després de trobar un allotjament i instal•lar-me vaig decidir anar a donar una volta, menjar i fer temps per anar a veure la posta de sol des del mirador.
La pujada al mirador és durilla, no se quants esglaons, però molts i amb un fort pendent, però tot esforç val la pena quan un es gira i veu les vistes de la illa des de dalt. Espectacular.

Pujant una anècdota. Jo, com sempre, anava fent fotos i revisant-les a la càmera mentre pujava caminant. Això que mentre miro les fotos noto que trepitjo alguna cosa tova. Penso que és una manguera però després em pregunto “què coi fa una manguera enmig d’un camí per la muntanya?” em giro i....una serp!!! La veig marxar ràpid i corrent pendent avall. Tela no? Vaig trepitjar una serp i per sort meva, no era agressiva i va decidir no buscar baralla...buff...en fi, després de l’incident. Continuo pujant fins arribar al mirador.

Després d’unes quantes fotos i uns minuts de relax contemplant el paisatge vaig tirar cap avall. Vaig decidir anar a la platja a prendre alguna cosa. Mentre estava assentat mirant malabars vaig conèixer tres noies canadenques que estaven entusiasmades amb el país. Amb elles vaig canviar de local, en una altra platja de la illa. Allà més del mateix: jocs amb foc però també música i gent ballant. Allà vaig conèixer un grup de neozelandesos i amb ells vaig passar la resta la de la nit.

Dia II

Amb els efectes de la nit anterior (si aneu a Tailàndia beveu cervesa, no sigueu aventurers i proven els rons i whiskeys locals...garrafón garrafón ;)) em vaig llevar i cap a la platja. Una estoneta de relax quedant-me encantat amb l’aigua turquesa i les muntanyes de karst sorgint del mar: això és el que estava buscant!.

A la 1:30 vaig cap al port. Ahir vaig reservar una excursió de mig dia a Ko Phi Phi Leg una illa a uns 2km de Ko Phi Phi Don i on hi ha la platja de la pel•lícula “The Beach”. El tour era amb una barca tradicional tailandesa amb capacitat per a deu persones i incloïa una parada a la platja dels micos, 3 parades per a fer snorkel i, com no, la parada a la famosa platja. Vaig decidir agafar el torn de tarda per que així es pot veure la posta de sol al acabar.

La veritat és que Ko Phi Phi Leg és un dels millors llocs on he estat mai. L’aigua és transparent i càlida, el fons està ple de corall, hi ha les típiques roques de karst rodejant platges amagades i racons només accessibles amb vaixell. La illa és un parc nacional i no té edificacions ni carreteres i és natura en estat pur. Llàstima que després de la peli s’ha fet molt popular i clar, està plè de turistes. Tot i això és un lloc obligat per a tots els el que vulgueu anar a Tailàndia algun cop.

Així he passat el dia d’avui: relax, platja i snorkel en un paradís. Al tornar a Ko Phi Phi passo per davant d’un bar on hi ha un cartell dient que per la nit passen la peli “The Beach”. Com no, decideixo arnar-la a veure i em fa gràcia veure el Di Caprio i companyia passant pels mateixos llocs on he estat jo aquests últims dies: Kao San Road, Ko Panghan, Ko Samui, Sarat Tui i Ko Phi Phi. La veritat és que la peli és bastant certa, la llàstima és que no és tant desert com ho pinten i on ells comencen a nadar cap a la illa no és un lloc remot, sinó que és Ko Phi Phi Don i la manera d’accedir a la famosa platja no és ben be la seva... per la resta, és bastant fidel.

Bé, així he passat el dia d’avui. Demà a les 3 vaig cap a Railay, segons la Lonely Planet la millor platja del país. S’ha de veure. Abans però faré un parell d’immersions més. Una tècnica de 30m per fer la primera de les 5 per treure’m l’"Advanced Open Water" i la segona de lleure. Salut!

Fotos Ko Phi Phi --> Fotos Ko Phi Phi

Música --> Moby – Porcelain... Aquest cop estava cantat,no?