Lamington i Byron Bay, o el que és el mateix, lamington i la terra del “no worries mate” (Part I)

Nou cap de setmana, nova entrada al bloc. Aquest cap de setmana és probablement el millor dels que he passat aquí. Primer per que ha estat més llarg, he fet campana d’anglès per aprofitar més el temps, i segona per que he anat a dos llocs que m’han agradat molt.

El cap de setmana va començar llogant de nou un cotxe, i per continuar amb la tradició, un Getz. Aquest cop un flamant Getz vermell scudderia, ideal per emular Raikkonen conduint per l’esquerra. El pla pel cap de setmana era el següent: dissabte fer una excursió pel parc nacional de Lamigton forest i el diumenge i dilluns el matí, fer surf i visitar Byron Bay. La Chantal i el Daimen ens van acompanyar a la visita al parc, mentre que a Byron només hi vam anar l’Alberto i jo.

Vam sortir de Brisbane ben aviat, volíem aprofitar bé el dia i arribar d’hora al parc. Tot semblava anar bé, però un accident a l’autopista va provocar una important retenció que ens va fer perdre prop d’una hora. Tot i l’incident, vam arribar al parc cap a les 11 del matí.

Lamigton és un espai protegit que conté un dels millors boscos sub-tropicals de la costa est. És ric en flora i fauna i disposa d’una sèrie d’itineraris marcats per fer excursions per a tots els nivells i gustos. Nosaltres ens vam decidir per combinar un parell d’itineraris: primer visitar una cascada i posteriorment unes coves on havien viscut aborígens temps enrere. La veritat és que la excursió va estar molt bé, el camí estava molt ben senyalitzat i no presentava cap dificultat, però s’endinsava pel ben mig del bosc i ens va permetre disfrutar d’una vegetació que a Catalunya no tenim: arbres altíssims amb unes arrels “exteriors” de l’alçada d’una persona, lianes, falgueres “gegants”, etc... en definitiva, un bosc que des de l’exterior, sembla similar als que tenim nosaltres, però que des de l’interior és totalment diferent. Si això li sumes que cada dos per tres et creues amb animals “autòctons”, com Joeys (una mena de cangurs petits), sargantanes d’1 metre, serps de totes les mides i colors o ocells tropicals, doncs fan que la visita sigui inoblidable. Vosaltres segurament esteu pensant “si....que divertit,trobar-te amb una serp enmig del camí!”. I segurament teniu raó, però suposo que és el fet d’estar aquí, i que aquí sigui una cosa normal, que un s’ho pren d’una altra manera. Per exemple, jo si arribo a veure el rèptil aquest gegant o la pitó d’uns 2m que estava al costat del camí en un bosc de Catalunya, em cago i arrenco a córrer, però aquí és normal trobar-se aquests animals i la gent para, els mira d’aprop, fa fotos, etc... si si, curiós però no sé, aquí no sorprèn tant, i en conseqüència, no espanta tant.

Bé, després d’aquestes “aventures” amb la fauna local, vam arribar al nostre destí: un mirador d’on es podia observar una de les moltes cascades que té el parc. La veritat és que em va impressionar bastant ja que m’esperava una cascada petitona i de cop, el bosc es va aclarir i ens vam trobar davant d’un precipici d’uns 100m de caiguda en vertical on a sota es podia veure la casca i el riu. Força impressionant per inesperat i pel paisatge en si, per que era totalment diferent al que veníem veient fins a llavors.

Allà a la cascada vam dinar un parell de “sanwitch” i a començar la tornada. Aquesta va tenir poca història, vam passar per les coves que us he comentat que simplement eren unes “baumes” on havien viscut aborígens temps enrere. La tornada va ser ràpida ja que la Chantal i el Daimen havien de tornar cap a Brisbane per fer una BBQ i els temps se’ns estava tirant a sobre. Un cop al cotxe, els vaig acompanyar a l’estació de tren més propera i l’Alberto i jo ens vam disposar a viatjar cap a Byron Bay, meca de filosofia típica australiana, mig hippie mig orgànica i on la gent és relaxada, no sap el que és l’stress, disfruta de les coses naturals i és pren la vida en calma i sense masses preocupacions, només dient que cada dos per tres et responen dient “no worries mate” (algo així com “cap problema tio”) un ja es pot fer la idea de per on van els tiros.

La veritat és que tenia ganes d’anar-hi, per que és com una icona de l’estil de vida australià i un punt de referència pels motxilleros d’arreu del món. Allà trobes gent que viu pel surf, gent que treballa el mínim per poder pagar el menjar i la furgoneta atrotinada i viatjar per tota la costa en busca de l’onada perfecta. També trobes gent amb una vida més “seriosa”, amb treball, casa, fills, etc...però aquests, es lleven a les 6 del matí i a les 7 ja estan fent surf fins a les 8-8:30, hora en que tornen a casa, es dutxen i a currar, sona bé,e? Aquests tornen a omplir les platges cap a les 5, ja que a Byron el temps acostuma a acompanyar i es pot fer surf fins ben entrada la tarda.

A part del “rollet surfero”, les furgonetes VW i l’estil de vida relaxat, Byron Bay està ubicat en una zona espectacular i rodejada de platges de fons de pantalla d’ordinador. Byron també és el punt més a l’est d’Austràlia i té el far més potent i famós de tota la costa est.

Amb totes aquestes referències no és d’estranyar que tant l’Alberto com jo tinguéssim ganes d’arribar i començar a respirar aquest ambient relaxat i de bon rotllo.

Continuarà...de moment podeu mirar algunes fotos del parc -->Fotos Lamington