Noosa, Sunshine Coast i Glass House Mountains (2)

Ara si, ara actualitzo el bloc de debò. Ahir no vaig tenir temps per que vaig arribar cansat del cap de setmana i m’havia de posar a repassar una mica d’anglès, que avui tenia un examen de gramàtica. La veritat és que em pensava que m’aniria malament ja que no estudio gramàtica des de l’institut però m’ha anat millor del que em pensava i ara estic tot content ja que l’examen era un del CAE oficial i l’hauria aprovat...justet, però aprovat. Així que fent un curs especial pel CAE i estudiant una mica més crec que me’l podré treure fàcilment.

Doncs el que us deia, que ahir vaig arribar “cansat” després d’haver passat el cap de setmana visitant la costa de Sunshine. Com molt bé diu el nom, és una costa on gairebé tot l’any fa sol. Alguns llocs es promocionen dient que gaudeixen de més de 300 dies de sol l’any i dius: bon lloc per anar a la platgeta i fer surf,no? Doncs no! Jo vaig enganxar un d’aquests 65 dies restants... total, pluges intermitents durant el cap de setmana. La veritat és que veient com prometia abans de marxar, encara vam tenir sort ja que el dijous va començar a ploure i no va parar fins el dissabte matí...i quan dic no va parar és que no va parar. Aquí les pluges són fortes, no estic en zona tropical, però hi sóc a prop i quan cauen ruixats, són d’aquests “fortots”, on el cel és “grisot” i els núvols “grandots” (és el que el nou personatge del Tomás Molina de Polònia em va agradar molt ;)). Doncs el que us deia, que quan vam anar a buscar el cotxe, un flamant Hunday Getz que vam llogar per només 29$/dia, estava plovent de valent i les expectatives no eren bones.

Vam anar pujant per la costa de Sunshine en direcció a Noosa, una de les meques del surf a la costa est i una mescla de “gente bien” i hippies surfistes. Pujant per la costa vam anar parant a algunes platges però com no parava de ploure no ens hi quedàvem gaire estona esperant que a Noosa el temps fós millor.

L’alberg on ens allotjàvem era una passada, era en una de les cases més antigues de Noosa i l’alberg en actiu més antic d’Austràlia. Era un conjunt de tres cases de fusta rodejades d’arbres tropicals, lloros i altres animals autòctons i amb un ambient molt australià i “backpacker” que contagiava bon rotllo i ganes de passar un bon cap de setmana. Sense perdre massa el temps vam deixar les coses i vam anar cap a la platja a intentar fer surf a una de les platges més al nord on es pot practicar aquest esport a la costa est.

La veritat és que un cop a la platja moltes ganes d’entrar a l’aigua no hi havia, ja que feia fresqueta, vent, estava ennuvolat i a estones plovisquejava, però el mar estava ple de surfistes i la platja amb força gent esperant el seu torn o simplement passant l’estona. A mi em sorprenia veure la gent banyar-se o fer surf sense neoprè amb la fresca que feia però quan vaig entrar a l’aigua ho vaig entendre ràpidament: allò era com un caldet!!! L’aigua estava a una temperatura ideal, com mai havia trobat al mar i clar, s’estava molt millor a dins que a fora, així que vaig decidir passar-m’hi unes quantes hores intentant agafar alguna onada.

Després de la primera experiència surfista a Surfers Paradise me les prometia molt felices però la veritat és que aquí a Noosa em va costar molt posar-me dret sobre la taula. Les onades no eren tant fàcils com a la Gold Coast i només permetien un moment per agafar-les. Entre això i que la taula que vaig llogar era més curta, poques onades vaig poder surfejar...tot i això m’ho vaig passar molt bé, sempre seguint les indicacions del Daimen, que ja és tot un expert.

Després del surf poca cosa, alberg, el Daimen va estar tocant el piano, ping-pong, sopar aviat i a dormir, que l’endemà ens havíem de llevar aviat per visitar el Noosa National Park i les Glass House Mountains.

L’endemà el matí ens vam llevar aviat i vam anar a fer una passejada d’uns 8km pel Noosa National Park. És un espai natural que es troba a tocar de la ciutat i en un “cap” que fa la terra dins el mar. La veritat és que val molt la pena, boscos subtropicals, rics en vegetació i flora i vistes al mar i a unes platges increïbles, sense ningú ni cap resta d’activitat humana. Des d’un dels miradors vam veure dofins i alguna balena traient la cua, llàstima que no en pogués fer cap foto!. Espero fer-ne alguna de les illes on vull anar durant aquest mes, ja que el període de migració de balenes s’està acabant i m’agradaria veure’n alguna de més aprop.

Després de la visita al parc vam agafar el cotxe i vam tirar fins a Malolooba (o algo així) on ens esperaven dos amigues de la Chantal per dinar. Amb l’estómac ple vam continuar cap al sud, on ens esperaven les Glass House Mountains. Aquestes muntanyes són un conjunts de petits turons (el més gran fa 567m) d’origen volcànic. Tenen unes formes peculiars i estan rodejades d’una frondosa vegetació, tot plegat fa que un tingui la sensació d’estar a dins d’una pel•lícula de Jurassic Park. El nom es veu que prové del capità Cook, que quan les va veure des del seu vaixell, li van recordar les teulades de les cases de la seva població natal.

Al parc vam decidir pujar a la muntanya més senzilla, l’Njunjun, ja que no teníem massa temps. La pujada va ser senzilla i les vistes des de dalt força espectaculars, veient les altres muntanyes i el mar al fons.

Després, poca cosa més, carretera fins a Brisbane on vam tornar el cotxe i cap a casa a dormir.

Doncs això és tot, m’he enrollat més que mai per posar al dia als fans del bloc. Apa, fins a la pròxima!

P.D: Les fotos del dia les trobareu a l'entrada anterior