A Byron Bay hi vam arribar cap a les 6, directament vam anar cap a l’alberg. Un hostal típicament australià, tot decorat amb l’estil “flower power”, amb taules de surf penjades del sostre, un billabong rodejat de flora i fauna autòctona, unes quantes hamaques per relaxar-se i ple de motxilleros com nosaltres. Vam deixar els trastos a l’alberg i a sopar a Byron. La veritat és que el poble és més petit del que esperava, potser això és part de la màgia que transmet, que tot i rebre quantitat de surfistes busquen les seves famoses onades, turistes i motxilleros de tot el món, continua sent un lloc petit i acollidor on la gent no té un no per resposta.
Després de sopar a un dels llocs recomanats per la Lonely, vam decidir anar a prendre algo a un dels locals també recomanats per la guia: el Cheeky Monkeys. Un local petit però amb força ambient, només dir que pràcticament no hi havia sala on ballar, que tot eren taules i la gent ballava sobre d’elles...allà vam fer unes quantes cerveses però la veritat és que pel local que era hi havia massa gent, així que vam decidir marxar cap a l’alberg.
Camí de l’alberg però vam sentir bona música que provenia d’una terrassa. No sabíem si era un bar, una disco o què, així que vam decidir seguir les notes...la música venia de darrera d’una porta, així que la vam obrir...darrera seu hi havia unes escales que pujaven cap amunt, i com la música venia de dalt, doncs cap amunt!. Quan vam arribar ens vam sorprendre, ja que era una festa particular, no pas una disco o un bar... no sabíem ben bé què fer però la festa semblava animada i hi havia beguda i menjar a punta pala...mig tímids però amb el repte de servir-nos uns cubates d’estraquis, ens vam apropar a la barra...ningú semblava que s’adonés que nosaltres allí no hi pintàvem massa...com qui no vol la cosa van caure els 2 primers cubates. Estàvem incrèduls que ningú ens digués res, això que se’ns acosta un noi i ens pregunta d’on som (suposo que anar amb la motxilla i la càmara era massa per passar desepercebuts...;)). Nosaltres li diem que de Barcelona, que d’on és ell, i ens diu: “jo? De Byron, sóc l’amo de la casa”. El paio ens va dir que com si estiguéssim a casa, que mengéssim i beguessim el que volguessim....una altra mostra del caràcter d’aquesta gent...us imagineu el mateix a casa nostra?jo no...Com a invitats “oficials” de la festa, vam seguir ballant i passant-‘ho bé, això que se’ns acosten dos nois, que portaven estona sense interactuar amb ningú i ens pregunten si coneixem algú de la festa, nosaltres, tot rient els hi diem que no, que ens hem col•lat però que ara ja coneixem l’amo, i ells ens confessen que havien fet el mateix, que són de Xile i que porten estona privant de gratis...surrealista...però la veritat és que va ser una nit genial. Vam conèixer els primers locals de Byron i vam quedar amb l’amo per enviar-nos fotos de la festa per mail.
Després d’una bona estona, vam anar cap a l’alberg, tampoc podíem anar a dormir molt tard, ja que l’endemà ens havíem de llevar a les 5:15 per veure la sortida del sol. No us ho havia dit, però Byron Bay és el punt més a l’est d’Austràlia i per tant, un dels llocs del planeta (habitats) on es veu fer-se de dia abans...una cosa així no la podíem deixar passar,no? Ser una de les primeres persones del món que veuen néixer un nou dia no té preu i ho havia de fer si o si.
A l’alberg vam conèixer una noia anglesa de 20 anys que portava 6 mesos viatjant per tot el món sola i que va decidir acompanyar-nos l’endemà al far per veure la sortida del sol. Des de la meva mentalitat catalana em costa entendre com hi ha tanta gent que decideix fer un “gap year” i viatjar per tot el món abans de començar la uni, un cop acabada o simplement entre 2 feines. Si es pensa bé però, crec que som nosaltres els qui estem equivocats. Des de petits ens fiquen el cap que hem d’estudiar, anar a l’ institut, estudiar molt per fer la selectivitat, per poder entrar a la universitat i d’allà apa, a treballar 8 hores al dia (mínim) per poder tenir cotxe, casa i fills. I això està molt bé, però, on està escrit que un no es pugui “regalar” uns mesos o un any entremig? Ens fiquen el cap que si “perdràs” un any, que després seràs massa gran per trobar feina,etc...però tot això és fals. Quan un es fa gran s’adona que no importa massa si vas començar la carrera un any abans o un any després o si vas començar a treballar just acabar la carrera o uns mesos després. Jo ara crec que no, i que la gent que fa aquests “gap year” tenen la raó i de perdre un any, res de res, tot just el contrari, crec que guanyen molt com a persones, vivències i maduren més que la gent “normal” en anys i que això a la llarga et beneficia, ja sigui trobant feina, amb les relacions o simplement ajuntant-te a madurar abans.
En fi, fins aquí aquest parèntesi de reflexió, continuem amb el diari. Després de veure la sortida del sol, vam tornar a l’alberg per esmorzar i recollir les taules. Teníem tot el dia per endavant per provar les onades de les 3 platges que té Byron. Vam decidir començar per la de “Little Watego” ja que les onades semblaven suaus i constants, ideals per “beginners” com nosaltres. Ens ficaven a l’aigua cap a les 7:30-8 del matí, el dia prometia. Just abans de posar-nos a fer surf, vam veure un grup de dofíns saltant i agafant les onades a pocs metres d'on estavem. Les condicions semblaven immillorables però aviat vam veure que allò seria dur i que les indicacions sobre la mar, els corrents i com fer surf que hi ha a cada platja eren correctes. El mar tenia unes fortes corrents que t’arrastraven cap al costat, fet que provocava que cada 2x3 haguessis de tornar a la platja, caminar una estona en direcció contrària a la corrent i tornar a entrar a la zona de les onades....vam decidir que allò era massa cansat i que aquells corrents eren massa forts per uns beginners com nosaltres que en prou feines ens posem drets sobre la taula. Així que vam decidir anar a “Tallows Beach”, una platja de més de 7km de longitud. 7km de sorra blanca i fina i...onades de fins a 3 metres...deu n’hi do,eh? Doncs allà vam anar, però poc vam durar, ja que novament, no era apta per les nostres qualitats. La veritat és que l’experiència va ser impressionant. Jo mai havia estat en un mar amb onades tant grans i la veritat és que quan la veus venir i que et cau a sobre, impressiona (i acollonia) una mica. Lo fotut era passar la primera “barrera” on trencaven les onades, un cop superada, s’estava tranquil, veient com les onades et feien pujar i baixar de forma suau. Però superar la primera barrera em va portar una bona estona, ja que els surfers experimentats porten taules petites que els hi permeten, literalment, travessar-les, però nosaltres portàvem taulons llargs amb els que era més difícil fer-ho. Un cop a la zona tranquil•la podíem veure com els surfistes gaudien de les onades i fins i tot feien els espectaculars tubs. La platja aquesta també tenia forts corrents i vam decidir que en teníem prou al cap d’una horeta i mitja.
Així que vam anar cap a la platja on havíem estat el dia anterior: la “main beach”, apta per a tots els públics i amb onades entre 1 i 1,5m. Allà vam estar unes quantes hores, intentant perfeccionar el nostre estil i agafant algunes onades. He de dir que el segon dia vaig agafar una taula una mica més pro, no les típiques d’espuma i que les coses es compliquen una mica, ja que es necessita més precisió en el moment d’agafar la onada i en el moment de posar-se de peu. Però mica en mica anem fent progressos i aviat espero poder fer alguna cosa més que no pas anar recte cap a la platja ;). Vam fer una pila de fotos, espero pujar-les demà, ja que les vam fer amb la càmera de l’Alberto i encara no les tinc...ja veureu quin estil surfero!
Doncs el finde va ser això, complert,e? De tornada vam parar a Coolangatta, punt d’entrada de la Gold Coast i un bon lloc on practicar surf. La ciutat està plena de botigues surferes i l’alberto es va acabar comprant la seva primera taula, no està mal,eh? Debut de surf a Byron Bay i taula nova!
Apa, doncs això és tot, us pujo les meves fotos i demà us pujo les que surto fent surf. Salut and...” no worries mate”!
Fotos Byron Bay --> Fotos Byron Bay
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada