Magnetic Island (2 dies)

Dia I

Una illa tropical enmig de l’oceà…es diu Magnetic island...estaré a la illa de Lost? Em trobaré el Jack i el Locke lluitant per saber qui és el millor líder del grup? Jo enlloc de voler escapar de l’illa, el que vull és explorar-la i això és el que fet avui.

Ahir vaig deixar Cairns de bon matí. A les 7 agafava el bus cap a Ingham, on volia anar a visitar la cascada permanent més alta d’Austràlia, uns 270m. Estranyament, quan preguntava a la gent i a algunes agències de viatge sobre aquestes cascades, les Wallaman, em posaven cara de no entendre res (la mateixa quan a vegades els hi pregunto coses en anglès i no s’enteren...) i jo no podia entendre com autòctons no poden ni saber que tenen la cascada més gran d’Austràlia a poc més de 100km. Bé, tot i la falta d’informació, vaig fer cas a la Lonely Planet que deia que el millor lloc per anar-hi era Ingham. Allà vaig parar, l’únic en tot l’autobus que baixava...ningú pujava...sembla que a ningú li interessi veure una cascada tant xula...estrany,no? Bé, doncs a mi si em feia il•lusió així que ràpidament vaig anar a preguntar com podia arribar allà i... primera mala notícia: no hi ha autobusos ni viatges organitzats que hi vagin...bé, ja m’ho temia, pregunto si puc llogar algun cotxe per anar-hi, les cascades estan a uns 50km a l’oest, tampoc...val i ara què? Penseu que Ingham era l’equivalent a un poble de l’Espanya profunda, però a Austràlia, i allà les coses no eren tant “cool” com a Byron Bay...sense masses alternatives, miro quan passa el següent bus, i per sort meva, és al cap de dos hores. He tingut sort. Decideixo anar a fer una cerveseta i a treballar una mica més d’una hora, he d’aprofitar qualsevol estona, així després tinc més temps per visitar coses. A les 13:30 arriba el següent bus, novament l’únic a pujar, i ningú baixa...sembla que Ingham no interessa a ningú...i no m’estranya.

Pujo amb un sentiment una mica contradictori: com pot ser que aquesta gent tenint una cascada de més de 260m a poc més de 50km no tinguin res muntat per anar a veure-la? I com pot ser que els milers de turistes no mostrin cap interès per visitar-la? En fi, com un borrego més, pujo a l’autobús i què hi farem, visitaré el mateix que la resta: Magnetic Island. Una illa a 8km de Townsville i que s’està fent popular pels seus ciutadants. I aquí és on sóc, acampat al millor establiment “backpacker” de tot Austràlia. No està malament,no? Dic establiment per que tot i ser un YHA, no és un alberg. És un camp de bungalows, tot molt xulo i en un entorn privilegiat, rodejat d’un centre de recuperació i protecció de koales, i és que heu de saber que Magnetic Island és la reserva natural de koales més important del món.Es veu que n’està plena la illa, però jo encara no n’he vist cap en llibertat...i això que avui m’he fet un tip de caminar, he anant a tres de les moltes platges que té la illa: la Horseshoe, la Balding Bay i la Radical Bay. Així i treballant he passat el dia d’avui.

Dia II

Avui m’he llevat a les 6:30. Que es faci de dia tant aviat, té una gran avantatge ja que aprofites molt més el dia, a les 6 és com les 10 del matí d'allà, plena llum, trobes gent anant en bici, caminant cap a la platja o passejant per la muntanya, papa, a tu t'agradaria aquest país ;). Com us dic, m’he llevat ben d’hora i després de menjar uns entrepans de Nutella m’he posat en marxa.

Volia visitar les restes d’un campament militar que van utilitzar els australians per defensar-se dels aviadors japonesos durant la segona guerra mundial, que degut a la seva proximitat i la seva relació amb el Regne Unit, volien fer seva Austràlia. Així doncs, Townsville es va convertir en un dels centres militars més importants del país i Magnetic Island, degut a la seva situació geogràfica, en un punt clau per divisar els aviadors japonesos i crear la primera línea de defensa.

Des del càmping, el “Fort”, estava a uns 3Km. Tota la ruta l’he fet per un camí molt ben senyalitzat. S’ha de dir que a Austràlia cuiden molt els camins i que la gent pugui disfrutar del “bush”, bàsicament passejar per camins pel bosc. Durant el camí he vist algunes senyals que informaven de la presència de koales, com us vaig dir, Magnetic Island és un dels lloc amb més koales del planeta però jo encara no n’havia vist cap (en llibertat), a veure si avui tenia més sort. Caminant he arribat a les primeres ruïnes del campament militar. He de dir que era força important i que hi havia restes de tots els equipaments: reserves de combustible, labavos, infermeria, magatzems, punts de disparar, etc... i imagineu la meva alegria quan he descobert que actualment, enlloc de militars, hi ha koales!!! Si si!!! Un important nombre de koales es passeja per on abans corrien els militars autralians, molt millor,no? Doncs avui, per fi, he vist els primers koales en llibertat a Magnetic Island, el primer l’havia vist a Stradbroke, recordeu? Però els d’aquí, ni s’immutaven i m’hi he acostat fins a donar-los una fulla d’eucaliptus, però no sé si estava massa tip o un pèl atontat, però el cas és que ni s’ha mogut...per mi perfecte, per que els hi he pogut fer una pila de fotos. Amants dels koales, no us queixareu amb les fotos,eh?

Doncs res, així he passat el dia d’avui. Ara a treballar, fins que a les 14:25 agafo el bus cap al ferry i després l’autobús gran cap a Airlie Beach, on passaré els propers dos dies abans d’anar a les Whitsunday.

Ens veiem!

Fotos -->Magnetic Island

P.D: En les fotos veureu els problemes que té fer-se fotos d'un mateix quan es va sol pel món...;)