Airlie Beach i Whitsundays Islands

Hola! Acabo d’arribar de les illes Whitsundays! Del meu primer “creuer “ en veler. Bé, fa anys vam fer una volta pel maresme amb un veler, però clar, no és el mateix. La veritat és que ha estat una experiència molt xula. No he pogut veure la típica imatge de les whitsundays, la llacuna aquella on el riu i el mar es fonen formant dunes de sorra blanca i fina, però si que he anat a la seva platja, la Whitehaven i he disfrutat moltíssim d’aquest magnífic entorn.
Les whitsunday són un conjunt d’illes uns 10km davant d’Airlie Beach. El 90% de les illes són parc natural, pel que està prohibit gairebé tot, molt estricte, però necessari per mantenir-ho intacte i que futures generacions en puguin seguir disfrutant tal com nosaltres ara.

L’excursió va començar divendres a la tarda. Jo tenia l’activitat reservada dins un pack que també m’inclou l’excursió a Fraser Island del proper cap de setmana. El creuer, a bord del Habibi, constava de 3 dies i 2 nits. Les 2 nits a bord del vaixell. Doncs com us estava dient, al divendres ens vam reunir tots els del grup, uns 26 més la tripulació, al port d’Airlie. Jo quan vaig arribar al vaixell no entenia com hi podríem dormir tots allà...el vaixell, tot i no sé petit, no el veia suficient per a tanta gent...però la veritat és que en els barcos l’espai s’aprofita al màxim, i us faríeu creus com són per dins i com s’aprofiten tots els recursos.

Després d’unes explicacions bàsiques de seguretat i sobre la ruta que faríem, ens vam posar en marxa. Al principi a motor, però un cop mar endins van desplegar les veles i amb la força del vent vam anar avançant fins començar a divisar la primera de les illes. Vam anar resseguint la costa, acompanyats per un grup de dofins que volien jugar una mica amb el vaixell. Durant les primeres hores, lo típic, converses entre els del grup sobre d’on venia cada ú, on havia estat, quants mesos estaria viatjant, etc...i sorpresa! El barco estava ple d’alemanys, no sé per que, però el 80% eren alemanys, la resta, una holandesa, una canadenca i un grup de 4 anglesos. La veritat és que Austràlia està plena d’alemans, holandesos i suïsos, no sé per que, però es veu que als centre europeus els hi tira molt aquest país...Doncs bé, en un barco on la majoria del temps es parlava en alemany, he estat aquests dos últims dies. He de dir però, que tots ells eren molt educats i canviaven a l’anglès quan algú de parla no alemana estava rondant a prop o es volia integrar a la conversa, i com la majoria dels europeus, els alemanys parlen l’anglès de meravella...si és que el problema el tenim nosaltres...aquí la majoria dels europeus que em trobo parlen super bé l’anglès....

De tot el grup, m’he fet bastant amb el Michael, un alemany que esta viatjant per aquí amb la seva germana, una noia alemanya que també està viatjant sola i 2 noies d’origen africà, que van créixer juntes i que de grans, una va anar a Canadà i l’altra a Holanda i ara han decidit passar un mes juntes viatjant. El grup d’alemanys també eren bona gent però anaven molt al seu rotllo i la resta eren més grans i clar, també es van ajuntar entre ells.

El primer dia no va donar per gaire, navegar fins al lloc on ens vam aturar per sopar i a dormir. La veritat que el sopar i la “sobretaula” de després són de les millors coses del cap de setmana. No és que féssim cap festa ni res, però no sé, estar allà enmig de l’oceà, amb la posta de sol, en un veler enmig d’illes paradisíaques és una experiència que val la pena, a més, com no hi havia ni rastre de contaminació lumínica, el cel era impressionant, poques vegades he vist tantes estrelles i tant brillants com aquests 2 dies.

Després d’unes cervesetes, a dormir. Jo vaig decidir dormir al camarot, mentre que altra gent es va decidir per dormir a la coberta sota les estrelles.

Dia II

A les 6:30 ens vam llevar. Teníem per endavant un dia complert i s’havia d’aprofitar el temps. Després d’un complert esmorzar a bord, ens vam posar en marxa cap a la platja de Whithaven...quina meravella...deu meu! Una de les millors platges que he estat mai i es veu que està catalogada com una de les millors platges del món. I és que no n’hi ha per menys, sorra blanca i tant fina que casi no eres capaç de percebre els grans, la selva tropical a tocar de la platja...l’aigua transparent com la d’una piscina sense clor...illes a l’horitzó...en fi, un regal per la vista i els sentits. Al nord d’aquesta platja hi ha el punt que us he comentat abans que jo volia visitar però que no hem anat, es veu que s’ha de demanar un permís, i és molt complicat i que si es vol veure, la millor manera és un helicòpter...pos res, m’he quedat sense veure-ho en directe, però el cònsol és que ho vaig veure des de l’avió quan volava cap a Cairns, algo és algo...

A la platja ens hi vam estar una mica més de 2 hores, i amb el “traje” de licra anti “gingerflinges” ens vam poder banyar i tot. Després cap al vaixell ja que teníem per endavant un dia ocupat amb dues sortides d’snorkeling.

La primera va ser una mica decepcionant. Després d’haver estat a la gran barrera, sóc conscient que costarà troba un lloc amb un corall igual, però a part, la visibilitat no era gaire bona i costava divisar coses a més de 8 metres...així que va estar bé per refrescar-se una mica i nedar enmig d’un entorn impressionant, però per veure corall, no massa bé. Però la segona immersió, a una altra illa, va ser increïble. El corall, a tocar de la platja, era impressionant, però el millor eren els peixos. N’hi havia de totes les formes i colors. Era molt divertir nedar enmig dels immensos bancs de peixos que et rodejaven però quan vaig veure un peix d’uns 2 metres de llarg i mig metre d’alçada...em vaig cagar una mica, la veritat...però després, al veure que era pacífic i que la tripulació del vaixell li tirava pa per que nosaltres el poguéssim veure de prop, ja em vaig tranquil•litzar una mica i fins i tot el vaig arribar a tocar. Fent snorkeling i gaudint de la fauna marina vam estar gairebé una hora, després, de nou al vaixell i a navegar una mica més fins arribar a una platja allargada que tenia mar a banda i banda: espectacular. Allà res, mitja horeta passejant i veient la gran quantitat de corall que s’acumulava just a dos metres de la platja i passejant per la sorra plena de restes de corall (me’n vaig endur un trosset...sssshhhh!!!).

Després d’això poca cosa més, sopar, posta de sol, uns vinets a la coberta i a dormir.

L’últim dia va ser simplement de retorn. Ens vam llevar aviat com de costum i vam posar veles cap a Airlie Beach, on vam arribar cap a les 11. Des de llavors poca cosa, he posat unes rentadores, he treballat una estona (tot i ser diumenge) i ara actualitzo el bloc. Després la tripulació del vaixell ens ha invitat a unes cervesses a l’alberg on estic, i així ens despedirem d’aquest magnífic cap de setmana. Un més a la llista.
Demà estaré treballant tot el dia des d’Airle Beach i a les 8 tinc un bus cap al sud, no sé si pararé a Agnes Towers o a Bundelberg, demà decideixo. Eso es todo amigos!!!

Fotos --> Fotos Whitsunday Islands

p.d: Si us fixeu a les fotos, veureu que m’he tallat el cabell i que m’he comprat un nou barret, ja és el segon...i és que aquí el sol cada dia pica més i la gorra em fa suar i de tant s’ha de netejar...salut!

p.d 2: Bloc actualitzat a les 23:00 des de l'autobús cap a bundelberg, aprofitant una parada a Mackay on he pillat internet!