Diari des de les antípodes: Don Inthanon National Park

Despres d'un dia de guiri pel Golden Triangle avui tocava un altre dia de guiri-bus, aquest cop pel parc nacional de Don Inthanon on hi ha la muntanya mes alta del pais i que li dona el nom, Don Inthanon Mt (2565m). La veritat es que jo em pensava que havia reservat un "treeking", aixi ho deia l'anunci, pel parc nacional, visitant algunes cascades, arribant al cim i despres visitant algunes tribus. La realitat pero va ser que de treeking res de res. El tipic tour turistic amb la Toyota amb parades d'entre 25 i 60 minuts per fer fotos. Una mica decepcionant, pero es el que hi ha.

Despres d'una mica mes d'una hora vam arribar al parc nacional. Es un desti turistic de primer ordre i que en els darrers anys s'ha fet molt popular entre els taiandesos ja que es un dels llocs preferits per la familia reial quan han de buscar tranquilitat. Tant es aixi que s'han fet construir un temple on hi destaquen dos edificis, un dedicat al rei i un altre a la reina. A les fotos els podreu veure perfectament.

Al cap d'uns 15 minuts conduint pel mig del parc primera parada. Toca fer fotos a unes cascades. No son molt espectaculars, pero si suficients per mereixer alguna foto. La parada es curta, uns 20 minuts, durant els quals faig les fotos pertinents, dono una volta per l'entorn i aprofito per esmorzar una mica. L'autobus m'havia passat a buscar cap a les 8 i encara no havia menjat res.

Durant els tajectes coneixo a una parella de palestins que estan vivint a Qtar. El noi es un autentic fan del F.C.Barcelona i coneix tots els detalls de l'equip, jugadors, resultats...ell em diu que hem guanyat al Osasuna 4-1, una pallissa mes a afegir a la lliga, aquest any toca Placa St.Jaume!!!Parlant de futbol, Catalunya, Palestina i politica arribem al cim de Don Inthanon. Nomes sortir m'adono que soc l'unic sense jersei...sere burru! Estic a Tailandia, pero a mes de 2500 metres i la veritat es que fa una mica de rasca. Tot i aixo es totalment suportable pero heu d'entendre que despres de 7 mesos d'estiu non-stop estar a 10 graus per mi es fred ;). Al cim quatre fotos, una de les quals a un cartell que em va fer molta gracia i serveix per adonarse del que pot fer la publicitat i la no-informacio. Resulta que en un bar venien botelles d'oxigen!!! aixi, tal qual, com ho llegiu. El cartell explicava que clar, per combatre el mal d'alcada va be respirar oxigen pur. Mira, escrivint encara ric, pero segur que mes d'un tailandes per precaucio ho compra..

Despres d'un breu passeig per un bosc on vaig poder veure la fauna local comencem a tirar cap avall. Pel cami pero parem al temple que us he comentat i que esta dedicat a la familia reial. La veritat es que les vistes son forca espectaculars pero el temple es molt modern i jo, sincerament, prefereixo els antics. Tot i aixo, el lloc es mereix una passejada i unes quantes fotos. Entre les escales i el fred m'entra una gana que no vegis. Per sort la proxima parada es a un restaurant, on tenim el dinar inclos. Un cop mes els menjars tipics: arros amb curry i/o verdures, sopa de coco i pollastre, noodles, etc...de postres un sortir de fruita que esta la mar de bona..

Despres d'omplir la panxa segueix el guiri-tour. Proxima parada un mercat de fruita. Aqui els locals venen tot tipus de fruites, ja sigui fresca o seca. Te la seva importancia per que l'agricultura de fruita a aquesta zona es relativament nova i es el resultat d'un important projecte per reconvertir els antics cultius d'opi en activitats legals. Els locals sembla que s'han adaptat be a les noves lleis i gracies a les importants subvencions comences a tirar endavant sense haver de recorrer al cultiu de la droga..

Despres del mercat una cascada mes i un poblat tipic de la zona. Alla ens expliquen com creen les bufandes i els cobre llits tipics de seda tailandesa. Algu compra alguna cosa, jo nomes faig fotos. La veritat es que el tour ha estat una mica decepcionant, jo esperava mes "aventura". De retorn a Chiang Mai llegeixo una mica i xerro amb els palistanesos. Quedem que han de venir a Barcelona ja que han estat a Madrid i no a la capital catalana...aixo no pot ser!!! el paio es un campio de karate i roda per tot el mon entre torneig i torneig i ara estan celebrant la lluna de mel amb la seva dona. Son una parella molt simpatica i al final estem d'acord que si ens hem de veure, es millor que vinguin ells a BCN que jo a Qtar..

Per la nit vaig a visitar el Walkind Sunday Market. Una bogeria de gent i paradetes on es ven de tot, pero principalment objectes tradicionals tailandesos i souvenirs. L'area del mercat es espectacular. Carrers i carrers tallats al transit i plens de parades i gent per a tot arreu. Alla experimento una de les expericiencies que m;ha impactat mes durant el viatge i es que a les 6 en punt, sona l'himne nacional i tothom deixa de fer el que estava fent, es posa de peu, i no mou ni un pel fins que l'himne acaba. Ja havia vist aquest "ritual" altres cops, pero veure un carrer sense fi reple de gent parada i sense moure's durant mes de 2 minuts es tota una experiencia..

Despres del mercat res mes, cap a l'hotel a dormir. Dema, per variar, toca llevar-se aviat i es que un bus direccio a Sukhothai m'espera a les 8:30. Ens veiem!.