Any nou, Blue Mountains i Sydney

Any Nou

Encara amb son i amb els efectes de la nit anterior vaig agafar l’enèsim avió. Aquest cop d’Alice Springs cap a Sidney. El vol, d’unes 2 hores va passar volant, mai millor dit, per que bàsicament vaig dormir tota l’estona exceptuant quan les amables hostesses de Qantas em van portar l’esmorzar-dinar.

Un cop a Sidney, de nou canviar d’hora el rellotge...això és un embolic...Després de donar unes quantes voltes carregant les motxilles vaig trobar el YHA. És una residència d’estudiants de la universitat de Sydney que durant l’estiu serveix d’alberg. Tenia una habitació per mi solet i la vaig aprofitar per descansar durant tota la tarda. Bàsicament això és el que vaig fer el primer dia del 2009: descansar. Ja tindré temps de visitar Sydney després de les Blue Mountains, el pròxim destí.

Blue Mountains: Dia I

El check out era a les 9, així que va tocar llevar-se aviat. Després cap a l’estació de trens on vaig comprar un bitllet cap a les Blue Mountains. Les Blue Mountains són unes muntanyes a l’oest de Sydney. Estan a 2h en tren i són una de les destinacions preferides de cap de setmana dels urbanites. Havia llegit que eren força espectaculars i que s’hi podien fer bones excursions i descens de barrancs. Cap allà doncs!

El viatge en tren va passar ràpid tot llegint el 2on llibre de John Grisham del viatge. El centre de les Blue Mountains és Katoomba però jo vaig decidir anar a Blacknealth ja que la primera població estava plena de turistes i no hi havia habitacions disponibles. A la web del YHA deia que hi havia un alberg però un cop allà: res. Merda. No hi havia masses alternatives així que vaig decidir plantar la tenda a l’únic càmping de la població. La Coleman explorer2 m’ha salvat de dormir al ras molts cops aquest viatge...sort que la vaig portar ;).

Després de plantar la tenda i dinar una mica vaig decidir fer una excursió pels penya-segats de les Blue Mountains. En un d’ells hi havia la cascada més gran de la zona però al ser estiu hi queia molt poca aigua. Una llàstima per que per la primavera ha de ser espectacular. Després d’anar vorejant els penya-segats per dalt vaig baixar al Grand Canyon. Espectacular. Pràcticament no hi havia ningú ja s’havia de baixar uns quants metres per després tornar-los a pujar. No molt dur, però llarg. En total vaig caminar uns 25km. No està mal.

De nou al càmping vaig sopar aviat, cap a les 7:30 i després de mirar els 2 últims episodis de la 3a temporada de Dexter em vaig posar a dormir.

Però poc vaig dormir per que al cap de poc es va posar a ploure a bots i barrals. Per sort la tenda va aguantar força bé però entre la humitat i el fred l’endemà em vaig llevar amb un bon refredat que encara em dura...tranquils, que m’estic medicant i ja està millorant, no patiu ;).

Blue Mountains: Dia II

El segon dia vaig anar cap a Katoomba. La zona té les atraccions principals de les Blue Mountains: les 3 sisters, el tren més vertical del món i un telefèric que creua una vall de no sé quants metres... Entre totes però les 3 sisters són les roques més famoses de la zona. La llegenda diu que eren 3 germanes que estaven assetjades per 3 nois, llavors un mag per ajudar-les les va convertir en roca, però va morir abans de poder-les tornar a la forma humana i així s’han quedat. Llegendes apart, són 3 roques que miren a una vall sense fi. La veritat és que la zona és molt bonica i hi ha molts bons camins per fer excursions però hi ha massa gent i tant turisme ha convertit la zona en una espècie de parc temàtic que no em va acabar d’agradar. Em quedo amb el primer dia a Blacknealth.

Després de la passejada del dia anterior el genoll em va tornar a fer mal. Aquest cop l’esquerra. Començo a estar preocupat per aquests genolls per que no és gens normal el que em passa...quan torni una de les primeres coses que faré serà anar al metge per que estic preocupat per si pot ser algun tipus d’artrosis...tot i que sembla cosa de tendons...en fi, que vaig passar tot el dia amb força mal de genoll i no vaig poder caminar tot el que voldria. Però cap problema, per que com la zona està preparada per l’equivalent a l’imserso australià, hi ha autobusos que et deixen als principals miradors i atraccions de la zona. Com un vellet més, vaig acabar el dia visitant coses amb l’autobús...que trist ;).

Blue Mountains: Dia III

El tercer i últim dia a les blue mountains volia fer un descens de barranc però entre que el dia estava plujós i que jo estava amb mal de genoll i mig refredat ho vaig deixar córrer. Una llàstima per que em feia gràcia però bé, ja tornarem a Guara aquest estiu ;).

Després de visitar les Gordon Falls vaig agafar el tren de tornada cap a Sydney. Allà poca cosa, vaig anar a la farmàcia a comprar coses pel refredat ja que la cosa anava a més i després de descansar un parell d’hores a l’alberg vaig anar cap a la zona de la òpera i el Harbour Bridge a fer les típiques fotos de la ciutat.

No he vist molt de la ciutat però la part cèntrica és una mena de NY sense l’estress americà, una NY australiana amb “no worries” and “take it easy” ;). Durant els pròxims dies exploraré més la ciutat i ja us diré què tal. També m’han dit alguns locals que és semblant a BCN i de moment he vist que fan cine a la fresca, algú en comú ja. Apa fins la pròxima.

Fotos de les Blue Mountains, les de Sydney a la pròxima entrada ;) --> Fotos Blue Mountains

Música Coldplay - The Scientist. Si, una altra de Coldplay però és que ara a més de la música, que és genial, les lletres cobren més sentit que mai...