Railay II

Avui ha estat un dia de relax total. Crec que és el primer que em “regalo” des de que estic a Tailàndia però és que és l’últim dia de platja per que demà marxo cap a Phuket a agafar un avió rumb Chiang Mai, capital cultural del país i al nord d’aquest.

Així doncs avui poca cosa per explicar a part de que he estat disfrutant del fet de no haver de fer res. Ha estat bé, però ja n’he tingut prou. Jo no puc estar tantes hores sense fer res, necessito veure noves coses, moure’m, fer alguna activitat...en fi, és l’estil de viatge que tinc ara i crec que ja tindré temps per viatjar en mode relax quan passi dels 70 anys ;).

M’he llevat tardet, cap a les 9:30, després d’esmorzar he decidit anar a actualitzar el bloc. Per sorpresa meva l’internet era molt ràpid i he acabat en un tres i no res. Eren les vostres 5 del matí, per això no he dit res a ningú que em connectava.

Després de posar-vos al dia sobre les meves últimes aventures he decidit anar cap una platja que està sota una cova. Força espectacular. Allà he passat una bona estona fins a canviar per una altra platja. Aquí una curiositat, hi havia un parell o tres de barques que feien de restaurant. Un parell de persones preparant noodles, arròs, hamburgueses, batuts, en fi, el que volguessis i t’ho tenien preparat en un moment. Com no, he decidit menjar l’enèsim Phad Thai o el que és el mateix: noodles fregits i barrejats amb truita, soja, algun que altre vegetal més i després el que tu triïs, normalment pollastre, vedella, porc o marisc. Jo ja sóc un addicte al menjar tailandès, ja sigui noodles o arròs, però m’encanta. La veritat és que passo bastant dels curris per que són bastant picants, però algun que altre dia també n’he menjat. Per veure el de sempre: un batut. El meu preferit? Mango-taronja...ummm!!!! Aquesta combinació la vaig descobrir amb els sucs normals a Austràlia i des de llavors que m’acompanya per NZ i ara Tailàndia.

Després de dinar he decidit canviar a la platja de l’est. Menys gent i més ombra on poder llegir tranquil•lament. Allà he vist força gent fent escalada. No us ho havia dit però Railay és una meca de l’escalada i no m’estranya. No tots els llocs tenen unes parets amb tantes possibilitats com aquí. Hi ha vies per a tots els gustos i nivells i molts turistes proven per primer cop. Hi ha força escoles que ofereixen paquets per iniciar-se i hi ha escaladors d’arreu del món buscant vies impossibles amb vistes impressionants des de dalt de les muntanyes de l’estil de Bola de Drac ;).

Quan s’ha començat a fer fosc he decidit que ja tocava rebre el segon massatge del viatge. Dins de les moltes possibilitats m’he decantat per un massatge amb oli de coco. Ha estat força bé, com l’anterior una hora de massatge per 5€...crec que repetiré :P. Ha estat més relaxat que el massatge tailandès tradicional i m’ha agradat més.

Després res, cap al bungalow a dutxar-me i a preparar-me per sortir a prendre alguna cosa. Demà toca llevar-se aviat per anar a Phuket. Ens veiem!

Fotos Railay --> Fotos Railay II

Música --> Carlos Jean – Have A Nice Day. Aquesta cançó em posa de bon humor cada cop l’escolto.