dimecres, 28 de gener del 2009

Bangkok (again) i Floating Market


Hola! Torno a estar a Bangkok, ultima destinacio fora d'Europa i es que d'aqui a 8 hores estare volant cap al vell continent de nou. Sembla mentida,eh? Ja m'he pulit Australia, Nova Zelanda i Tailandia i ara nomes queda una breu estada de 3 dies Viena i ja em tornareu a tenir per Barcelona de nou...No tinc moltes ganes d'enrotllar-me en aquesta entrada. Acabo d'escriure les dos anteriors i estic cansat d'ordinador...en vull descansar per que d'aqui una setmana ja estare de nou treballant 8 hores al dia davant una pantalla, aixi que per avui en tinc prou. A mes, tampoc he fet massa cosa. Ahir practicament tot el dia viatjant amb l'autobus per arribar a Bangkok per la nit. Buscar un allotjament on passar la nit, comprar quatre coses i reservar l'excursio d'avui. Des del primer dia que m'havia quedat amb les ganes d'anar a un mercat flotant i avui al mati hi he anat. La veritat es que com la majoria de les coses ha deixat de ser autentic per a ser nomes una atraccio turistica. Hi havia moltes mes barques amb turistes disparant a tor i a dret amb les camares digitals que tailandeses venent productes pero es el que hi ha i el que el turisme comporta. Tambe s'ha de dir que de mercats flotants autentics en queden molt pocs ja que la majoria s'han traslladat a terra ferma, mes practic,no? Be, us deixo el link amb les fotos i si hi ha proxima entrada ja sera des d'Europa. Ens veiem d'aqui res!!!

Fotos --> Fotos Mercat

Sukhothai


A les 7:45 em passa a buscar el taxi. Amb ell vaig fins a l'estacio d'autobusos on despres d'esperar mes de 45 minuts agafo un bus direccio Sukhothai. L'autobus es bastant cutre i esta ple de locals. Es com un cotxe de linia i aqui de comoditats, poques. Pero per mi es mes que suficient. De Chiang Mai a Sukhotai hi ha mes de 5 hores en autobus, al final son mes ja que el bus aquest es en plan borreguero i para a tot arreu...durant el trajecte conec a la Janna, una noia suissa que porta una setmana viatjant sola per Tailandia. Una mes, la veritat es que em sopren bastant veure la quantitat de noies soles que estic coneixent viatjant pel mon, primer per Australia i NZ i ara per Tailandia, per que despres us preocupeu per que jo viatjo sol...en fi, continuem.

L'autobus para primer a Old Sukhothai, jo tenia previst parar i buscar allotjament a New Sukhothai pero la Janna em comenta que hi ha una guesthouse que esta be just enfront la ciutat antiga. Decideixo fer-li cas i reservo una habitacio. No esta mal, dos llits, wc amb dutxa i aigua calenta...barat com els altres i en un lloc privilegiat ja que aixi no he de fer els 17km que separen la ciutat nova de l'antiga, on hi ha totes les atraccions turistiques.

Sense perdre el temps decidim anar a llogar unes bicis i vistar els temples per la tarda. La ciutat es espectacular. La millor que he vist. Temples per a tot arreu, ruines, budes...i tot rodejat de canals d'aigua amb palmeres i una gespa molt ben cuidada. Una altra diferencia respecte altres ciutats antigues es que esta totalment separada de la ciutat nova i els temples antics no estan barrejats amb moderns edificis. En tot el recinte esta prohibit circular en cotxe, fet que fa que sigui un plaer pedalar entre temple i temple.

Despres d'un parell de temples i de no se quants budes decidim fer una parada per fer un mos.Com no, demano un Pad Thai, el meu plat preferit aqui, acompanyat d'una Chang gran, m'ho mereixo que fa una calor fora important i estic pedalant amb maniga llarga...

Amb l'estomac ple continuem la visita a la ciutat antiga. El centre de la ciutat esta emmurellat i es on hi ha la majoria de temples pero fora d'aquest es troba un dels budes mes espectaculars que he vist. Esta a uns 2km de la ciutat i dins d'una habitacio sense sostre d'uns 6x6 metres, fet que fa que sembli encara mes gran del que es.

Despres visitem un altre temple a les afores fins que es comenca a fer fosc i decidim anar cap a l'hotel, dutxarnos i anar a fer un mos per sopar. El dia ha estat complert i gairabe no he parat entre bus i visita. Toca relax ja que dema a les 12 tinc un autobus cap a Bangkok, mes de 7 hores de viatge en un lloc on no m'hi caben les cames...Ens veiem!

Fotos --> Fotos Sukhothai

dimarts, 27 de gener del 2009

Don Inthanon National Park


Despres d'un dia de guiri pel Golden Triangle avui tocava un altre dia de guiri-bus, aquest cop pel parc nacional de Don Inthanon on hi ha la muntanya mes alta del pais i que li dona el nom, Don Inthanon Mt (2565m). La veritat es que jo em pensava que havia reservat un "treeking", aixi ho deia l'anunci, pel parc nacional, visitant algunes cascades, arribant al cim i despres visitant algunes tribus. La realitat pero va ser que de treeking res de res. El tipic tour turistic amb la Toyota amb parades d'entre 25 i 60 minuts per fer fotos. Una mica decepcionant, pero es el que hi ha.

Despres d'una mica mes d'una hora vam arribar al parc nacional. Es un desti turistic de primer ordre i que en els darrers anys s'ha fet molt popular entre els taiandesos ja que es un dels llocs preferits per la familia reial quan han de buscar tranquilitat. Tant es aixi que s'han fet construir un temple on hi destaquen dos edificis, un dedicat al rei i un altre a la reina. A les fotos els podreu veure perfectament.

Al cap d'uns 15 minuts conduint pel mig del parc primera parada. Toca fer fotos a unes cascades. No son molt espectaculars, pero si suficients per mereixer alguna foto. La parada es curta, uns 20 minuts, durant els quals faig les fotos pertinents, dono una volta per l'entorn i aprofito per esmorzar una mica. L'autobus m'havia passat a buscar cap a les 8 i encara no havia menjat res.

Durant els tajectes coneixo a una parella de palestins que estan vivint a Qtar. El noi es un autentic fan del F.C.Barcelona i coneix tots els detalls de l'equip, jugadors, resultats...ell em diu que hem guanyat al Osasuna 4-1, una pallissa mes a afegir a la lliga, aquest any toca Placa St.Jaume!!!Parlant de futbol, Catalunya, Palestina i politica arribem al cim de Don Inthanon. Nomes sortir m'adono que soc l'unic sense jersei...sere burru! Estic a Tailandia, pero a mes de 2500 metres i la veritat es que fa una mica de rasca. Tot i aixo es totalment suportable pero heu d'entendre que despres de 7 mesos d'estiu non-stop estar a 10 graus per mi es fred ;). Al cim quatre fotos, una de les quals a un cartell que em va fer molta gracia i serveix per adonarse del que pot fer la publicitat i la no-informacio. Resulta que en un bar venien botelles d'oxigen!!! aixi, tal qual, com ho llegiu. El cartell explicava que clar, per combatre el mal d'alcada va be respirar oxigen pur. Mira, escrivint encara ric, pero segur que mes d'un tailandes per precaucio ho compra..

Despres d'un breu passeig per un bosc on vaig poder veure la fauna local comencem a tirar cap avall. Pel cami pero parem al temple que us he comentat i que esta dedicat a la familia reial. La veritat es que les vistes son forca espectaculars pero el temple es molt modern i jo, sincerament, prefereixo els antics. Tot i aixo, el lloc es mereix una passejada i unes quantes fotos. Entre les escales i el fred m'entra una gana que no vegis. Per sort la proxima parada es a un restaurant, on tenim el dinar inclos. Un cop mes els menjars tipics: arros amb curry i/o verdures, sopa de coco i pollastre, noodles, etc...de postres un sortir de fruita que esta la mar de bona..

Despres d'omplir la panxa segueix el guiri-tour. Proxima parada un mercat de fruita. Aqui els locals venen tot tipus de fruites, ja sigui fresca o seca. Te la seva importancia per que l'agricultura de fruita a aquesta zona es relativament nova i es el resultat d'un important projecte per reconvertir els antics cultius d'opi en activitats legals. Els locals sembla que s'han adaptat be a les noves lleis i gracies a les importants subvencions comences a tirar endavant sense haver de recorrer al cultiu de la droga..

Despres del mercat una cascada mes i un poblat tipic de la zona. Alla ens expliquen com creen les bufandes i els cobre llits tipics de seda tailandesa. Algu compra alguna cosa, jo nomes faig fotos. La veritat es que el tour ha estat una mica decepcionant, jo esperava mes "aventura". De retorn a Chiang Mai llegeixo una mica i xerro amb els palistanesos. Quedem que han de venir a Barcelona ja que han estat a Madrid i no a la capital catalana...aixo no pot ser!!! el paio es un campio de karate i roda per tot el mon entre torneig i torneig i ara estan celebrant la lluna de mel amb la seva dona. Son una parella molt simpatica i al final estem d'acord que si ens hem de veure, es millor que vinguin ells a BCN que jo a Qtar..

Per la nit vaig a visitar el Walkind Sunday Market. Una bogeria de gent i paradetes on es ven de tot, pero principalment objectes tradicionals tailandesos i souvenirs. L'area del mercat es espectacular. Carrers i carrers tallats al transit i plens de parades i gent per a tot arreu. Alla experimento una de les expericiencies que m;ha impactat mes durant el viatge i es que a les 6 en punt, sona l'himne nacional i tothom deixa de fer el que estava fent, es posa de peu, i no mou ni un pel fins que l'himne acaba. Ja havia vist aquest "ritual" altres cops, pero veure un carrer sense fi reple de gent parada i sense moure's durant mes de 2 minuts es tota una experiencia..

Despres del mercat res mes, cap a l'hotel a dormir. Dema, per variar, toca llevar-se aviat i es que un bus direccio a Sukhothai m'espera a les 8:30. Ens veiem!.

Fotos del dia --> Fotos Don Inthanon

dissabte, 24 de gener del 2009

Golden Triangle


Puntuals com si fossin suissos, a les 7 la furgoneta em passa a buscar. Soc el primer. Poc a poc pero anem recollint als altres 9. A les 7:30 comencem el viatge. Per endavant hi ha forces km i unes quantes hores...en total estarem mes de 13 hores i esta previst tornar a Chang Mai a les 9 del vespre.

Al grup hi ha gent de varies nacionalitats pero rapidemant conec a una parella de xilens i amb ells he estat la majoria del temps.La primera parada es a un Hot Spring on hi ha un gueiser d'uns 3 metres d'alcada. Es una mica turistada, amb tenderetes al voltant nomes enfocats als turistes pero la parada va be per anar al WC i esmorzar una mica.

Al cap de mitja hora reprenem la marxa. Totes les parades seran aixi, curtetes i intenses ja que hi ha molt per veure i molts km per endavant. El guia ens explica que la segona parada es a un temple que un artista esta construint pel seu compte i que es diferent a tot el que hem vist fins ara. Tal com ho explica sona una mica turistada de nou pero un cop alla m'alegro de ser turista ;). Efectivament, el temple es diferent a tots els que he vist fins ara. Primer de tot es nou, concretament nomes 4 dels 9 edificis que el comformen estan acabats, en segon lloc es totalment blanc amb petits miralls incrustats per crear un efecte de brillantor i en tercer lloc les pintures de l'interior son, si mes no, curioses. No esta permes fer fotos pero els murs estan decorats amb imatges psicolediques de budes entre naus d'starwars, herois de matrix o una representacio de l'atac a les torres bessones i la seva relacio amb la guerra per el petroli...A fora del temple tambe hi ha algunes escultures curioses pero en conjunt m'agrada bastant.

Despres de la visita a aquest curios temple reprenem la marxa. La seguent parada ja es el punt on els tailandesos han decidit ubicar el Golden Triangle i dic aixo perque el triangle de l'or realment es una zona molt amplia en km quadrats i on es realitzava la major part del cultiu i comerc d'opi entre Laos Birmania i Tailandia. Ara pero es una atraccio mes per atraure turistes. Entre les turistades, que jo com un borrego mes he comprat :), hi ha una ruta en barca pel riu Mekong (un dels mes llargs d'asia i que comenca una pila de km mes al nord a Xina) que et porta a Birmania i despres a Laos, on es fa una parada per veure un mercat reple de whisky amb llangardaixos i/o serps i souvenirs varis on hi destaquen els pipes que es feien servir per fumar opi.

Tailandia va prohibir fa uns quants anys el cultiu d'opi i va fomentar els agricultors a canviar de cultius. La majoria es va passar al tabac i a diverses fruites exotiques i avui en dia no es poden trobar cultius d'opi al pais.

Despres de la visita al triangle i de dinar en un restaurant tailandes continuem la ruta. El proxim desti es un mercat en la zona fronterera entre Birmania i Tailandia. Esta permes que els habitants d'un i altre pais puguin entrar a l'altre pais en un maxim de 5 km sense visat, aixo afavoreix que aquest km de frontera siguin un mercat cotic on la gent busca tot allo que no te al seu pais o amb la que pot fer negoci. Entre tots ells, una pila de turistes fent fotos i comprant souvenirs.

La proxima i ultima parada del viatge es al poblat de les dones girafa. Al arribar m'entra un sentiment contradicori. Per un costat m'agrada veure-les per que es una cosa tipica de l'asia pero com tantes coses aqui a tailandia el turisme esta fent molt mal. Totes no paren de demanar que els hi compris coses i "posen" d'una manera forca professional quan et veuen amb una camara, aixo si, despres demanen que els hi compris alguna cosa. Com tot es motl barat i tampoc m'agrada estar fent fotos com si fossin animals d'un zoologic entro al seu joc i acabo amb mes d'un souvenir...aixo si, compro coses que pensava comprar despres, millor fer-ho aqui ja que el govern tailandes no dona la nacionalitat a les dones girafa ni a les Ankha i els unics ingressos que poden tenir son del turisme ja que no els hi esta permes trballar, ni tant sols en l'agricultura...

Despres d'unes quantes fotos i de quedar sopres de la bellesa de les nenes-girafa tornem cap a la furgoneta. Aquesta ha estat la ultima parada del viatge, ara nomes queda conduir unes 3 hores fins arribar a Chang Mai de nou. Arribem a les 9 en punt...segur que son tailandesos? a veure si son suissos disfrassats ;). Apa, fins a la proxima!!!

Fotos excursio Triangle Or --> Fotos Triangle Or

Chang Mai


Arribada

Hola des del nord de Tailandia! Veureu que hi ha mes d'una falta d'ortografia pero es que el meu ordinador ha mort i ara he d'escriure des de teclats sense accents...Estic una mica preocupat i espero que al tornar es pugui arreglar per que basicament no tinc copia de seguretat de totes les fotos que he fet durant els darrers 4 mesos...nomes del principi per que despres volia copiar-les en un DVD pero la unitat de DVD de l'ordinador es va espatllar...en fi, sembla que Toshiba no fa portatils de massa qualitat...espero que el servei tecnic sigui bo i no perdi totes les dades.

Despres d'aquesta introduccio continuem amb el relat del viatge. Per si no ho sabeu, despres de Railay vaig agafar una barca rapida cap a Phuket on m'esperava un minibus per anar a l'aeroport direccio Chang Mai, capital cultural del pais i enmig d'un paisatge "muntanyos", com a minim, diferent al que estava veient fins ara.

Desrpres d'unes quantes hores entre esperes, enllacos i retards en els vols vaig arribar a la ciutat. Eren prop de les 9 del vespre i vaig decidir anar directament al centre amb taxi i buscar un allotjament. Despres que les dos primeres opcions quedessin descartades per estar plenes vaig trobar una guesthouse que no estava malament. Una habitacio gran, wc, dutxa amb aigua calenta i a.c. Perfecte. M'instalo i surto a donar una volta i sopar alguna cosa.

Fotos final Railay, veureu les pintes que faig amb les motxilles ;) --> Fotos Railay III

Chang Mai: Visita per la ciutat

Em llevo aviat. Avui es l'unic dia complet que estare a la ciutat i vull visitar les seves principals atraccions. Basicament temples i mercats. Primer de tot pero reservo les dos excursions que tinc pensat fer a la zona del nord: el triangle de l'or, punt on es troben Tailandia, Birmania i Laos i un treeking pel parc natural on hi ha la muntanya mes alta del pais

Amb les reserves sota el brac i la reserva del bus per a la seguent destinacio (Sukhothai) comenco a visitar la ciutat. Un dels temples esta fora d'aquesta, a uns 4km i necessito un mitja de transport. M'acosto a un tuk-tuk, encara no n'he agafat cap i es mes barat que un taxi. Em diu que per 100 bath em porta alla i em torna al centre. Comencem a negociar. I al final aconsegueixo que per 150 bath (3 euros) estigui amb mi tot el dia i em porti als temples i als mercats. Negoci rodo :).

Primer de tot visito el monestir budista de Wat U Mong. Esta enmig del bosc i al estar apartat de la ciutat no hi ha gaire gent. Alla hi destaca un buda molt detallat> venes, ossos, pell... i un tunel que comunica la zona residencial dels monjos amb la dels temples. Despres d'una passejada i unes quantes fotos torno cap al tuk/tuk, toca vistar els temples de la ciutat.

Aquests van queient un darrera l'altre fins que acabo una mica cansat de budes, colors daurats, dracs i coses per l'estil. De les visites a Wat Phra Singh, Wat Chedi Luang i Wat Chiang Man em sopren veure unes figures de cera hiper realistes en postures com el buda enmig dels temples. Pregunto qui son i em responen que nomes els monjos mes importants poden tenir una figura al morir. Que no es molt habitual i que es una manera de recordar-los al llarg del temps.

Un dels temples es a la vegada un monestir on joves tailandesos estudien i es preparen per a ser monjos. Mentrestant gaudeixen de les coses habituals dels nens de la seva edat: pilla-pilla, futbol, etc...

Despres de les visites als temples li dic al conductor del tuk-tuk que em porti a un mercat, ell em recomana una zona on hi ha diversos tallers: antiguetats, quadres, paraigues...li dic que val, pero que nomes als paraigues, em veig a venir el tipic timo tailandes on despres et fan comprar per que el taxista te comissio, pero no, tot correcte. Despres de veure com fabriquen els paraigues de paper li dic que em porti a Talat Warorot, el mes antic i famos mercat de la ciutat. Esta a chinatown i com us podeu imaginar es una autentica bogeria. Alla olors, colors i coses per comprar es barregen amb locals i turistes encorusits comprovant que, tot i el caos, allo funciona.

Em perdo un parell d'hores per alla, xaferdejant, dinant i fent temps fins que obri el Night bazar. El mercat nocturn es una atraccio de primer ordre i al voltant d'uns 5 carrers paradetes de souvenirs i tendes d'antiguetats es barallen per atraure el major nombre de turistes. Bars, restaurants i parades de menjar al carrer completen la festa. La veritat es que em passen les hores volant, compro 4 coses i sopo tot mirant el partit (en diferit) del Barca-Depor. Fardo d'aquip amb els locals, aqui son molt aficionats al Barca i despres d'una ultima passejada torno cap a l'hotel. Dema toca llevar-se aviat, a les 7 em passen a buscar per anar al Golden Triangle. Ens veiem!

Fotos Chang Mai --> Chang Mai

P.D: A veure si deixeu algun comentari que sino sembla que estigui escrivint per a res...

dimecres, 21 de gener del 2009

Railay II


Avui ha estat un dia de relax total. Crec que és el primer que em “regalo” des de que estic a Tailàndia però és que és l’últim dia de platja per que demà marxo cap a Phuket a agafar un avió rumb Chiang Mai, capital cultural del país i al nord d’aquest.

Així doncs avui poca cosa per explicar a part de que he estat disfrutant del fet de no haver de fer res. Ha estat bé, però ja n’he tingut prou. Jo no puc estar tantes hores sense fer res, necessito veure noves coses, moure’m, fer alguna activitat...en fi, és l’estil de viatge que tinc ara i crec que ja tindré temps per viatjar en mode relax quan passi dels 70 anys ;).

M’he llevat tardet, cap a les 9:30, després d’esmorzar he decidit anar a actualitzar el bloc. Per sorpresa meva l’internet era molt ràpid i he acabat en un tres i no res. Eren les vostres 5 del matí, per això no he dit res a ningú que em connectava.

Després de posar-vos al dia sobre les meves últimes aventures he decidit anar cap una platja que està sota una cova. Força espectacular. Allà he passat una bona estona fins a canviar per una altra platja. Aquí una curiositat, hi havia un parell o tres de barques que feien de restaurant. Un parell de persones preparant noodles, arròs, hamburgueses, batuts, en fi, el que volguessis i t’ho tenien preparat en un moment. Com no, he decidit menjar l’enèsim Phad Thai o el que és el mateix: noodles fregits i barrejats amb truita, soja, algun que altre vegetal més i després el que tu triïs, normalment pollastre, vedella, porc o marisc. Jo ja sóc un addicte al menjar tailandès, ja sigui noodles o arròs, però m’encanta. La veritat és que passo bastant dels curris per que són bastant picants, però algun que altre dia també n’he menjat. Per veure el de sempre: un batut. El meu preferit? Mango-taronja...ummm!!!! Aquesta combinació la vaig descobrir amb els sucs normals a Austràlia i des de llavors que m’acompanya per NZ i ara Tailàndia.

Després de dinar he decidit canviar a la platja de l’est. Menys gent i més ombra on poder llegir tranquil•lament. Allà he vist força gent fent escalada. No us ho havia dit però Railay és una meca de l’escalada i no m’estranya. No tots els llocs tenen unes parets amb tantes possibilitats com aquí. Hi ha vies per a tots els gustos i nivells i molts turistes proven per primer cop. Hi ha força escoles que ofereixen paquets per iniciar-se i hi ha escaladors d’arreu del món buscant vies impossibles amb vistes impressionants des de dalt de les muntanyes de l’estil de Bola de Drac ;).

Quan s’ha començat a fer fosc he decidit que ja tocava rebre el segon massatge del viatge. Dins de les moltes possibilitats m’he decantat per un massatge amb oli de coco. Ha estat força bé, com l’anterior una hora de massatge per 5€...crec que repetiré :P. Ha estat més relaxat que el massatge tailandès tradicional i m’ha agradat més.

Després res, cap al bungalow a dutxar-me i a preparar-me per sortir a prendre alguna cosa. Demà toca llevar-se aviat per anar a Phuket. Ens veiem!

Fotos Railay --> Fotos Railay II

Música --> Carlos Jean – Have A Nice Day. Aquesta cançó em posa de bon humor cada cop l’escolto.

dimarts, 20 de gener del 2009

Ko Phi Phi i Railay


A les 7:30 del matí faig el chek-out de l’hotel i vaig cap al centre de submarinisme. A les 8 el vaixell surt cap a fer les dues immersions al voltant de Ko Phi Phi Leg. He decidit fer una immersió de 30m per començar a treure’m l’advanced open water i una altra només de lleure.

Al centre conec la que serà la meva guia en les immersions. És una noia brasilera que porta una setmana a la illa i uns 6 mesos viatjant pel món mentre fa de guia de submarinisme...no està mal el pla de vida... Després de quatre instruccions bàsiques i de preparar l’equip anem cap al vaixell. Per sort meva, en les dues immersions només serem ella i jo ja que els altres fan immersions diferents, per la majoria és la seva primera.

Després d’una horeta de vaixell arribem al destí. Sense perdre massa el temps ens equipem i cap a l’aigua. Baixem molt més ràpid del que em pensava i en un tres i no res estem a 30m. La veritat és que no noto cap diferència entre estar a 15m o 30m de profunditat, el canvi de pressió és nota més als primers 10m, quan es passa a tenir el doble de pressió que a la superfície, després, tot i que va augmentant, el canvi no és tant fort. A més profunditat però si que es nota que hi ha menys llum, a part d’això, tot fàcil. Allà em fa fer un exercici per veure que no pateixo els efectes de la narcosis (problemes derivats del nitrogen i que et fan actuar com un borratxo). Tot en ordre, podem continuar.

Ara toca divertir-se i gaudir de la vida marina, que no és poca. Ko Phi Phi és el segon millor lloc de Tailàndia per a fer submarinisme després de les illes de Similian, famoses arreu del món i entre els 10 millors llocs del planeta per a practicar aquest esport.

Allà veig mil i un tipus diferents de corals i força diversitat marina. Entre tota ella destaquen les estrelles de mar, cavallets de mar i peixos escorpins. L’entorn també és força espectacular amb murs totalment verticals replets de corall.

La visibilitat però, tot i ser millor que a Ko Tao no arriba als nivells de Cairns. Crec que costarà trobar un lloc millor que Cairns per a fer submarisme ja que parlant amb força gent experta m’han dit que hi ha pocs llocs al planeta que reuneixin la visibilitat i la vida marina que té la gran barrera de coral australiana. Vaig començar fort ;).

Després de la parada segura de 3 minuts a 5m de profunditat sortim a la superfície. En vaixell ens ve a buscar. Allà ens canviem i mengem una mica per a recuperar forces i preparar-se per la pròxima immersió.

Al cap d’una horeta comencem a preparar la immersió. Hem canviat de lloc i hi ha dos alternatives. Cap a un cantó podem veure tortugues i cap a l’altre taurons. Ummm...fàcil. Cap als taurons!

Gairebé tothom tria els taurons i és que no tothom pot dir que ha fet submarinisme rodejat de taurons, és una experiència que s’ha de viure.

Comencem la immersió i no apareixen els taurons. Cap problema per que l’entorn és molt guapo i ja ens han avisat que els taurons s’espanten bastant i marxen al veure gent, que no és fàcil. Però al cap de 10 minuts veiem el primer. No són massa grans, entre 1,5m i 1,8m i són del tipus d’aleta negra, o algo així, no ataquen als humans però tenen la forma típica d’un tauró, no coses rares com els taurons balena o coses per l’estil. Després d’estar bocabadat mirant el primer, una parella de taurons més ens passa pel costat. Estic flipant. Estem rodejats de 3 taurons. Visca!

5 minuts després en veiem un parell més, passen a pocs metres i ni s’immuten per la nostra presència. La veritat és que ha estat tot una experiència que no crec que oblidi mai. Després poca cosa, tornada al vaixell, rumb cap a Ko Phi Phi Don i allà fer temps fins agafar el ferry cap a Railay.

Després d’una horeta i mitja en ferry arribo a Raylai. Déu meu! Quina meravella de lloc. Com els anteriors és una illa amb les típiques roques de karst sorgint del mar. Una autèntica passada de platja. El poble és túristic, però no molt. Sembla un spot turístic en temporada baixa, ni de bon tros és la bogeria de Ko Phi Phi ni per descomptat Ko Panghan. M’agrada. Miro la Lonely Planet i decideixo anar a un dels únics llocs barats de la zona. He de caminar cap a l’altre platja, la de l’est. La platja de l’oest és més per gent gran i ressorts cars i la de l’est més per gent jove, locals chilll out, reaggee, relax...

L’hotel no està malament. Com no, bungalows. És senzill però més que suficient i el preu està la mar de bé. Només deixo la motxilla gran i vaig cap a la platja de l’oest. Vull veure la posta de sol des d’allà.

Mentre llegeixo el 4art Grisham del viatge (estic enganxat....) i fent fotos a la posta de sol una noia canadenca em pregunta si es pot assentar al meu costat. Clar que si dona. Xerrem i ens expliquem els viatges. Ella està fent el que jo en un principi pensava que faria: relax. Si, jo en un principi vaig pensar que aniria a Tailàndia a descansar i segurament només estar a les platges del sud per a fer una mica de relax després dels viatges “stress” de NZ i OZ, però després el meu estil de viatjar pot molt i quan començo a llegir i a veure tots els llocs que hi ha per descobrir no m’hi puc estar ;).

Xerrem una bona estona i quedem per veure’ns després. Ella ha quedat amb uns amics que va conèixer ahir i jo he d’anar a dutxar-me i sopar.

Després poca cosa, quedo amb ells per prendre unes cerveses a l Bamboo bar, un local chillout al costat de la platja. Això és vida. Després canviem de local cap a l’Stone bar. Que està al peu d’una de les immenses roques de karst de la illa. Està apartat i hi ha poca gent i tant el local com la música estan molt bé. Així acaba el dia d’avui. Fins demà!

Fotos Railay --> Fotos Railay

Música --> The Stranglers – Golden Brown

Ko Phi Phi i Ko Phi Phi Leg


Dia I

A les 6 del matí em passaven a buscar a l’hotel. Veure com funciona aquí el turisme és tot un què. Hi ha “agències” de viatges per a tot arreu i ho poso entre cometes per que aquí tothom és una agència de viatges. M’explico. A part de les agències normals, sembla que qualsevol establiment és capaç d’organitzar tours, buscar allotjament o fer reserves de vols nacionals i internacionals. A més, tu vas allà, dius el que vols i tot i que sigui per l’endemà i ho estiguis demanant a última hora del dia, cap problema. Pagues i et donen un paper-rebut (cutre) amb el teu nom i poca cosa més. Tu et quedes mirant el paper i pensant...ai que patirem...a veure si és un timo això. Però no, funciona! Sembla mentida però aquesta gent té una capacitat il•limitatada per “manegar” els turistes i quan et passen a buscar, et posen un gomet i llestos. Després ja pots agafar un bus, un taxi o un vaixell, que sempre hi ha algú que sap on has d’anar. Impressionant.

Bé, després d’aquest rotllo continuo explicant el viatge. Com us deia a les 6 del matí em passaven a buscar per l’hotel. Com no, una toyota amb capacitat per 10 persones i jo era el desè. Entro com puc i cap al port. Allà m’espera un ferry cap a Don Sak, d’allà un bus fins a Surat Thani i després un altre cop una toyota fins a Krabi des d’on embarco en un nou ferry fins arribar a Ko Phi Phi. Bufff! Deu n’hi do,eh? Però és el que s’ha de fer per arribar al paradís de Ko Phi Phi, o a la illa on es va rodar “La Platja” ;). Si la mireu, veureu que el Di Caprio i companyia fan el mateix, amb una mica de “mentides” pel mig, però bàsicament el mateix :).

Durant el trajecte Don Sak-Krabi vaig conèixer una parella d’americans d’uns 50 anys la mar de simpàtics. Vam estar parlant de moltes coses i, com no, de viatges i vaig pensar que de gran vull ser com ells. Portaven tota la vida viatjant i crec que han estat a tots els països del món, per que digués quin digués, hi havien estat. Impressionat. Ells anaven cap a Railay (jo hi vaig demà) i a Krabi ens vam separar, no abans d’intercanviar e-mails i que m’invitessin a passar uns dies als EEUU. Van trobar molt útil el tema del bloc per que ells tenen 3 fills també viatjant arreu del món. Una bona família vaja.

A Krabi ja vaig començar a veure les típiques formacions kàrstiques que fan famosa Tailàndia. És el que venia esperant des de feia dies i quan vaig veure les primeres no vaig poder parar de fer fotos. Pobret de mi, no sabia el que m’esperava...I és que Ko Phi Phi segons la Lonely Planet és el lloc més maco del planeta. Jo pensava que era una mica exagerat, però després d’haver passat el dia a Ko Phi Phi Leg hi començo a estar d’acord, clar que queden molts llocs on anar encara, el món és molt gran ;).

Però primer Ko Phi Phi Don. Ko Phi Ph Doni són dos illes unides per un banc de sorra de no més d’1,5km de longitud i 500m d’amplada. Així doncs té platges a banda i banda, mentre que a l’interior hi ha el poble. Està ple d’allotjaments, bars, restaurants, tendes de souvenirs, agències de viatges...és un destí turístic de primer ordre però no està massificat. M’agrada. El 2004 va quedar totalment arrasat pel tsunami i encara avui en dia es veuen alguns dels efectes però pràcticament està com estava anteriorment. Tant locals com gent d’arreu del món han ajudat molt a recuperar el poble. Tot està semblant a com estava però amb una gran diferència, ara tenen rutes d’evacuació amb senyals per tot el poble per si de cas...Després de trobar un allotjament i instal•lar-me vaig decidir anar a donar una volta, menjar i fer temps per anar a veure la posta de sol des del mirador.
La pujada al mirador és durilla, no se quants esglaons, però molts i amb un fort pendent, però tot esforç val la pena quan un es gira i veu les vistes de la illa des de dalt. Espectacular.

Pujant una anècdota. Jo, com sempre, anava fent fotos i revisant-les a la càmera mentre pujava caminant. Això que mentre miro les fotos noto que trepitjo alguna cosa tova. Penso que és una manguera però després em pregunto “què coi fa una manguera enmig d’un camí per la muntanya?” em giro i....una serp!!! La veig marxar ràpid i corrent pendent avall. Tela no? Vaig trepitjar una serp i per sort meva, no era agressiva i va decidir no buscar baralla...buff...en fi, després de l’incident. Continuo pujant fins arribar al mirador.

Després d’unes quantes fotos i uns minuts de relax contemplant el paisatge vaig tirar cap avall. Vaig decidir anar a la platja a prendre alguna cosa. Mentre estava assentat mirant malabars vaig conèixer tres noies canadenques que estaven entusiasmades amb el país. Amb elles vaig canviar de local, en una altra platja de la illa. Allà més del mateix: jocs amb foc però també música i gent ballant. Allà vaig conèixer un grup de neozelandesos i amb ells vaig passar la resta la de la nit.

Dia II

Amb els efectes de la nit anterior (si aneu a Tailàndia beveu cervesa, no sigueu aventurers i proven els rons i whiskeys locals...garrafón garrafón ;)) em vaig llevar i cap a la platja. Una estoneta de relax quedant-me encantat amb l’aigua turquesa i les muntanyes de karst sorgint del mar: això és el que estava buscant!.

A la 1:30 vaig cap al port. Ahir vaig reservar una excursió de mig dia a Ko Phi Phi Leg una illa a uns 2km de Ko Phi Phi Don i on hi ha la platja de la pel•lícula “The Beach”. El tour era amb una barca tradicional tailandesa amb capacitat per a deu persones i incloïa una parada a la platja dels micos, 3 parades per a fer snorkel i, com no, la parada a la famosa platja. Vaig decidir agafar el torn de tarda per que així es pot veure la posta de sol al acabar.

La veritat és que Ko Phi Phi Leg és un dels millors llocs on he estat mai. L’aigua és transparent i càlida, el fons està ple de corall, hi ha les típiques roques de karst rodejant platges amagades i racons només accessibles amb vaixell. La illa és un parc nacional i no té edificacions ni carreteres i és natura en estat pur. Llàstima que després de la peli s’ha fet molt popular i clar, està plè de turistes. Tot i això és un lloc obligat per a tots els el que vulgueu anar a Tailàndia algun cop.

Així he passat el dia d’avui: relax, platja i snorkel en un paradís. Al tornar a Ko Phi Phi passo per davant d’un bar on hi ha un cartell dient que per la nit passen la peli “The Beach”. Com no, decideixo arnar-la a veure i em fa gràcia veure el Di Caprio i companyia passant pels mateixos llocs on he estat jo aquests últims dies: Kao San Road, Ko Panghan, Ko Samui, Sarat Tui i Ko Phi Phi. La veritat és que la peli és bastant certa, la llàstima és que no és tant desert com ho pinten i on ells comencen a nadar cap a la illa no és un lloc remot, sinó que és Ko Phi Phi Don i la manera d’accedir a la famosa platja no és ben be la seva... per la resta, és bastant fidel.

Bé, així he passat el dia d’avui. Demà a les 3 vaig cap a Railay, segons la Lonely Planet la millor platja del país. S’ha de veure. Abans però faré un parell d’immersions més. Una tècnica de 30m per fer la primera de les 5 per treure’m l’"Advanced Open Water" i la segona de lleure. Salut!

Fotos Ko Phi Phi --> Fotos Ko Phi Phi

Música --> Moby – Porcelain... Aquest cop estava cantat,no?

dissabte, 17 de gener del 2009

Ko Samui


Just sortir del ferry i després d’esquivar l’embastida de taxistes, motoristes i gent oferint allotjament vaig anar a llogar una moto. Després de l’experiència del dia anterior vaig pensar que era la millor manera de visitar aquesta nova illa. El preu només 1€ més car que a l’altra i és una 125cc, no està mal.

Amb la moto i les dos motxilles vaig cap a Hat Bo Phut on tinc pensant passar la nit. Busco allotjament i la veritat és que tot està bastant ple. Per sort, a Tailàndia no hi ha problemes per trobar llocs on passar la nit per que està ple d’hotels, ressorts amb bungalows i particulars que lloguen habitacions. Trobo un hostal familiar on després d’estar xerrant amb la dona aconsegueixo una habitació i que em rentin la roba per menys de 15€. Per ser temporada alta i KoSamui no està malament. A més la dona és molt simpàtica i em deixa deixar la motxilla tot l’endemà mentre jo volto per la illa amb la moto.

Després d’instal•lar-me surto a sopar. Aquest cop, trio un indú. M’encanta el menjar tailandès però vull variar una mica. Sopo com un senyor per 4 duros i després paro a una tenda de DVD pirates a comprar-me un parell de pelis. Les falsificacions, com en la roba són perfectes i els DVD semblen originals i són de pelis que tot just s’han estrenat al cine...impressionant. Arribo a l’hotel per mirar la peli i...merda! la unitat de DVD del ordinador no funciona. Pos res, a dormir.

Dia II

Em llevo a les 7:30 i a les 8 ja sóc en marxa. Vull aprofitar el dia per visitar la illa i agafar un ferry per tornar a “terra ferma” per la tarda. La idea és donar una volta a la illa i anar parant a les principals platges. Després d’esmorzar i prendre el sol a la platja de Hat Bo Phut pillo la moto i vaig cap a Hat Chaweng, la platja més famosa de la illa i on es concentren la majoria de turistes. És molt famosa i espero una gran platja però quan hi arribo sento el mateix que el dia anterior. La platja és maca, és cert, però hi ha massa gent i torno a tenir aquesta sensació de ser un invasor a un lloc estrany i que ens estem aprofitant d’aquesta pobre gent.

Pel camí però un contratemps. Resulta que la combinació ferry-bus-barco per anar a Ko Phi Phi on volia anar per la tarda només es pot fer fins a les 12 del migdia, així que hauré de passar una nit extra a Ko Samui. No és el que volia per que jo vull anar cap a la zona de Kabri, amb les millors platges del país i amb les típiques roques de karst cobertes de vegetació sortint enmig d’un mar turquesa.

Després de prendre’m un batut de fruites sota les palmeres cocoteres torno a agafar la moto i vaig cap a Hat Lamai. Aquesta platja m’agrada més que l’anterior. És semblant però hi ha menys gent, això si, tota la platja ta plena d’un bungalow al costat de l’altra. Després d’una estona prenent el sol i esquivant venedors ambulants de tota mena: batuts, panotxes de blat de moro, roba, collarets, marihuana, cocaïna...sisi! em venen dos adolescents i em diuen si vull algo. M’ensenyen un catàleg de tatoos i després em dona la ma i tenia un gram de cocaïna...li dic que no, que passo i marxen. Són petits camells però bona gent, sempre amb un somriure i com si res. Tailàndia.

Després d’aquestes dos platges turístiques decideixo aprofitar que tinc moto i llibertat i buscar zones més aïllades i fora de l’itinerari típic. Donant més d’una volta arribo a una platja espectacular. Molt millor que les anteriors i per la meva sopresa sense cap turista. Sóc l’únic. No ho acabo d’entendre per que el lloc és molt xulo i també hi ha bungalows...en fi. Com veureu a les fotos, allà passo una estona acabant el 3er John Grisham del viatge en una hamaca...quina vidorra que m’estic pagant :P.

La resta del dia té poca història. Continua donant la volta a la illa parant a més platges però el que més m’agrada del dia és un mercat al carrer. El trobo molt autèntic i faig mil i una fotos. Allà venen de tot: verdures, fruita, peix, carn (alguna no vull saber ni que és..., ja veureu les fotos), marisc... en fi, tot molt tailandès i sense turistes. Això és el que m’agrada, veure l’autèntica gent i les seves costums. Al mateix poble paro a dinar a un lloc per locals també, el menjar és igual de bo, però val la meitat que als llocs turístics de la illa.

Després de dinar torno a l’hostal a buscar la motxilla i buscar un nou allotjament per passar la nit. Decideixo fer cas a la Lonely Planet i trobo una habitació en un ressort de bungalows que està la mar de bé. Aquí estic, escrivint aquestes línies i preparant-me per sopar i anar a dormir. Ens veiem!

Fotos Ko Samui --> Ko Samui

Música Kenzazpi - Instants del temps. Per que en aquesta vida que dos persones es trobin o es separin depèn de molts factors, la majoria dels quals no estan a les nostres mans i que les persones no són més que això, instants en el temps i si hi ha sort es troben.

Ko Tao (II) i KoPanghan: Ja sóc un Open Water Diver!

L’últim dia a Ka Tao va servir per fer les dos últimes immersions dels curs i l’examen final. Tot va anar bé i ja sóc un Open Water Diver!!!ueee!!! 49/50 en l’examen final, bastant facilet per ser sincer. Resumint, ara sóc capaç de fer submarinisme acompanyat d’un company a 18m de profunditat. M’agradaria fer l’Advanced Open Water, per que llavors un pot baixar fins als 30m i aquí és molt barat, però no crec que tingui temps de fer-lo. Potser un altre any a un altre país amb bons “spots” ;).

Just acabar l’examen vaig fer la motxilla i corrent cap al ferry per anar a la següent illa: Ko Panghan. És una meca dels motxilleros a Àsia i és famosa arreu del món per tenir la festa a la platja més gran i famosa del món: la Fullmoon party. Ara però hi ha festa casi sempre: lluna plena, mitja, etc...però és cert que quan és lluna plena es veu que això és una bogeria. Jo no ho hauré vist, però ja em vaig tenir prou ahir, tampoc he vingut a Tailàndia a anar de festa i la d’ahir ja va estar força bé.

Abans però vaig arribar a la illa una hora i mitja després d’haver sortit de Ko Tao. Al port mateix vaig agafar un minibus per anar a Hadd Rin. El “centre” d’activitat de la illa i on hi ha les dos platges més famoses: una per veure la posta del sol i l’altra per veure la sortida i on es fan les festes per la nit.

Només arribar vaig veure que aquesta illa s’ha de visitar en moto. Hi havia scooters per a tot arreu. La majoria turistes, però també els locals les utilitzen. Aquí no hi ha lleis i tothom va per on vol i en plan relaxat. El súmmum va ser quan veig veure un paio anant amb la moto fumant i parlant pel mòbil, i clar, sense casc, aquí ningú porta casc.

Així doncs vaig anar cap a un dels mil llocs on llogar la moto. El preu novament em va semblant grotesc: 3€ per 24hores. Fet. Amb la moto i les 2 motxilles vaig buscar un lloc on passar la nit. Fent cas de les indicacions dels locals vaig decidir-me apartar-me una mica de la zona de festa. Les raons? Una, poder dormir i segona, el preu.

Vaig trobar un bungalow al costat de la platja on es pon el sol...en fi, mireu les fotos i sobren les paraules. Està allà veient un mar plàcid, amb les barques típiques tailandeses, el sol ponent-se mentre em bevia una Chang (cervesa local) i escoltant Jack Johnson no té preu. Bé, si que el té i està tirat ;).
Després de la posta de sol vaig anar cap a la zona del meollo. La veritat és que no hi havia massa gent. Els turistes esperen les festes de Half Moon i la de Full Moon i jo estava entremig de les dues.

Després de sopar marisc al pebre negre amb arròs vaig anar a fer-me el primer massatge tailandès. Un no pot marxar del país sense provar-lo,no?

Em va agradar bastant però és diferent al que esperava. És més terapèutic que de plaer però al final de la hora que va durar vaig sortir com nou. Durant el massatge però en més d’un moment feia una mica de mal. No em van oferir massatge “with happy ending” o “banana massage” però si que al acabar, la noia que me’l va fer es notava que volia lligar...vaig estar-hi parlant una estona (el que podiem, per que no sabia gaire anglès) i després vaig anar cap a la platja a veure com era la famosa festa.

La veritat és que sense estar a rebentar de gent, hi havia força ambient. Suficient pel que volia jo. Una cosa que em va cridar l’atenció va ser veure com preparen els cubates a tailàndia. Enlloc de servir-te el cubata en un vas ja mesclat, ells et venen una galleda petita amb una llauna de refresc, gel i el licor que vols. Llavors tu ho mixes i tens el cubata. No està mal pensat i és una bona manera d’agafar borratxeres per que amb aquest sistema tens més del triple d’alcohol de lo normal.... Jo vaig beure cervesa.

La festa bàsicament es concentrava en dos locals i ambdós al voltant de jocs amb foc. En el primer hi havia un grup de nous que feia malabarismes amb barres cremant mentre que en el segon es jugava a saltar a la corda, amb una única peculiaritat, la corda estava encesa. La veritat que amb la música, la foscor i el foc, la cosa no estava malament.

Allà vaig conèixer un parell de nois canadencs que portaven una bona borraxera....ja feia dies que estaven a Tailàndia i n’estaven enamorats, no volien tornar a passar fred al seu país d’orígen...Amb ells vaig estar un parell d’hores i després cap a dormir, que l’endemà volia visitar la illa en profunditat.

Fotos --> Fotos Ko Tao

KoPanghan (II): Volta per la illa amb scooter.

Després d’esmorzar una típica truita tailandesa a base de verdures i pollastre a la terrassa de l’hotel-bungalows vaig agafar la moto i em vaig posar en marxa. El pla era donar una volta per la part est i anar parant a les platges a llegir, prendre el sol i fer un banyet.

La veritat és que les platges de la illa no em van entusiasmar. No és que estiguin malament però tant a Austràlia com a NZ n’he vist de molt millors. El dia tampoc acompanyava, des de que vaig arribar els dies no són clars, no fa fred però el cel és grisot i l’aire no és ntítid, suposo que amb altres condicions l’opinió seria diferent però bé, és el que hi ha. De la ruta per la illa però em quedo amb les parts rurals i remotes a les quals vaig arribar amb la moto. Com ja sabia el que volia fer, quan vaig llogar la moto vaig triar una amb pneumàtics de tacos. D’aquesta manera podia anar a zones més apartades i sense turistes per que Tailàndia està molt bé, però està plena de turistes i gairebé totes les platges tenen ressorts de bungalows...és millor que la costa que tenim nosaltres, com a mínim no són blocs de pisos però un té la sensació que els turistes hem agafat aquest país com a zona d’esbarjo i hi venim a fer submarinisme, kite-surf, a dsifrutar de les platges i alguns a satisfer les seves necessitats per que no són capaços de fer-ho a casa...en fi, que és una mica trist que tot el país giri només al voltant dels turistes i que aquests hi vinguem per que tot surt tirat de preu...Bé, fins aquí la reflexió, continuem.

Després de les platges vaig visitar unes cascades que també van ser una mica cutres...en fi, a mi el que més m’ha agradat no és tant una platja o un “ítem” espectacular sinó al estar aquí, conduïnt un scooter i veure tot el que t’envolta, per que mires arreu i penses: “uau! Estic a Tailàndia” per que això és el que sents, és la imatge que un té del país: gent relaxada, scooters amb conductors sense casc, tenderetes, palmeres, platges, carreteres sense asfaltar...en fi, que és molt guapo estar viatjant per aquí ;).

Després de la volta vaig tornar la moto i a esperar el ferry cap a la pròxima illa: Ko Samui i un dels destins turístics més famosos del país. Veure’m. Per acabar només dos anècdotes: la primera és com pots comprar gasolina. Si mireu les fotos veureu que n’hi ha una amb una pila de botelles. Sembla grosella, però no! És benzina. Aquí, com hi ha 50mil motos tothom ven gasolina i la majoria ho fa d’aquesta manera, amb botelles d’un litre enmig de la carretera o en improvisats tenderetes. La segona anècdota és que donant la volta per la illa vaig passar per un ressort que es deia Barcelona, i mira, em va fer gràcia. Apa, suficient per avui.

Fotos Ko Panghan --> Fotos Ko Panghan

Música --> Jack Johnson – Taylor. Aquest cop ha estat fàcil triar la cançó bàsicament per que va ser una de les moltes que va sonar en plan chill-out veient la posta de sol. Un dels millors moments fins ara al país de l’etern somriure.

Powered By Blogger