Outback

Després de més de 2 mesos a Austràlia aquests últims3 dies per fi he vist l’Austràlia real i no pas la paradisíaca imatge que molts tenim de platges, surf, relax i gent guapa. La realitat d’aquest país és que la gran majoria de terreny és un desert sense pràcticament res, l’outback com l’anomenen ells. Per que us feu una idea de lo gran i remot que és. Austràlia és l’únic país del món on es s’ha fet un assaig nuclear i els seus habitants no s’han enterat. És més, la prova va fer-se en secret i ni el govern se’n va enterar...fort,eh? I és que l’outback és molt gran i amb unes condicions extremes que el fan pràcticament inhabitable.

Dia I

Després del dia de relax i avorriment donant voltes per Alice Springs tocava el tour de tres dies per l’outback visitant les atraccions principals de la zona: l’Uluru, el KataTjuta i el Kings Canyon. Tots ells propers al mapa però lluny sobre el terreny.

A les 6 del matí el minibus em va passar a recollir al YHA. Després de recollir la resta del grup per tots els albergs de la ciutat ens vam posar en marxa. El programa del dia era ni més ni menys que l’Uluru, no semblava un mal començament. Més de 500km separen “The Rock” d’Alice Springs, tots ells per carretera asfaltada. Després de vàries parades per posar gasoil i comprar begudes i snacks vam arribar a l’Uluru.

Tothom m’havia dit que quan el veus per primer cop impressiona molt. A mi no em va passar. Quan el vaig veure des de la distància, encara a l’autocar, vaig pensar:” ah! Val, no està mal però tampoc ni ha per tant...” però un cop ens vam anar acostant si que el vaig trobar espectacular. Té una força, una màgia, desprèn algo que el fa especial respecte les altres “roques” que hi ha pel desert, algunes d’elles bastant més grans que l’Uluru, però no sé, com us dic és especial, no sé exactament què és, però un no pot deixar de mirar-lo i clar, fer mil i una fotos ;).

Després de la parada de rigor al mirador, on tothom va fer la típica foto de postal vam anar cap a la base de la roca. Abans però vam fer una parada al centre aborigen que regula el parc on ens vam poder empapar una mica de la història i tradicions dels primers habitants d’Austràlia.

La següent activitat era una passeig d’un parell d’hores donant una volta completa a l’Uluru. Una cosa que em va sorprendre és que té tota una cara on està prohibit fer fotos. És la zona més sagrada per la cultura aborígen i no és permès fer fotos. Si us hi fixeu, veureu que totes les fotos que heu vist i documentals sobre l’Uluru sempre mostren la mateixa cara, doncs aquesta és la raó. A part d’aquesta cosa, també em va soprendre veure que precisament en la part oculta hi havia una zona que és deia “Mala Puta”, sisi! Així tal qual i per més recotxineo és una de les zones més sagrades de la zona per que era la llar d’una dona molt important en la cultura aborigen...curiós,no? Per que si hagués estat una bona puta, podria entendre per que era important pels homes...però si era mala....en fi, si no us ho creieu, mireu les fotos on hi veureu el cartell que ho prova ;).

Després de la passejada vam tornar cap al mirador a veure la posta de sol. El sol no es pon per darrera la roca, sinó justament en l’altre direcció, però al fer-ho crea una llum perfecta per fer fotos així que és fàcil saber el que vaig fer: fotos i més fotos.

Allà vam sopar i després cap a una àrea de càmping on vam fer un bivac. Fi del primer dia.

Dia II

A les 4 del matí ens vam llevar. La raó? Veure la sortida de sol per darrera l’Uluru. De nou cap al mirador...ja no sé ni quants cops hi he estat ;). I què fer allà? Fàcil. Fotos i més fotos.

Després cap a l’autobús direcció Kata Tjuta. Unes muntanyes similars a l’Uluru però 7 vegades més grans. Allà vam fer una excursió d’unes 3 hores que va estar força bé. Em va sorprendre veure que les muntanyes eren molt similars a un dels emblemes del nostre país. Quin? Doncs Montserrat. I és que eren molt semblants, muntanyes de conglomerat. La principal diferència era el color, que aquí són vermelles degut a l’oxidació. Vaig preguntar al guia sobre l’orígen de les muntanyes i em va explicar que es fan formar per sedimentació va una pila d’anys (ja no recordo quants ;)). Es veu que on ara és un desert pla hi havia hagut muntanyes de més de 10mil metres i els glaciars van anar escombrant totes les roques fins a formar aquestes muntanyes. Curiós,eh? Muntanyes més altes que l’Hymalaya on ara és un desert pla, sec i sense cap muntanya important.

Després de l’excursió a dinar. Aquí dinem a les 11-12 i és que totes les activitats s’han de fer el més aviat possible del dia per evitar les hores de sol on s’arriba a més de 45º...

Per la tarda vam conduir fins al Kings Kanyon on vam acampar i passar la segona nit sota les estrelles.

Dia III

4 del matí. De nou toca llevar-se...Avui per que fem una excursió al kings Kanyon i toca evitar el sol i la gran quantitat de turistes que hi van més tard.

La veritat és que em va agradar força l’excursió. Sense ser molt gran, el barranc és força espectacular i just enmig hi ha un riu on fins i tot ens vam poder banyar. Sembla mentida que hi hagi la gran quantitat d’aigua que hi ha allà però la veritat és que el riu ha format un microclima especial i ha permès que hi visquin espècies d’arbres i arbustos que no es troben enlloc més d’Austràlia per que es van extingir va uns quants anys al canviar al clima, curiós,eh?

Després de l’excursió carretera i manta cap a Alice Springs. Més de 6 hores de viatge durant el qual vam fer vàries parades: dinar, posar gasoil, comprar aigua i per últim una granja de camells...això va sobrar bastant per que va ser de l’estil de les visites a botigues d’alfombres a turquia on el guia té comissió...en fi, evitable, però va servir per veure camells en directe ;).

Un cop a Alice Springs una mica de migdiada i després a celebrar el cap d’any. Vam anar tots els del grup a sopar a un restaurant i després a ballar una mica. No va ser espectacular però va estar bé. Això si, no vam menjar el raïm ni vam brindar amb cava...com les altres festes, no he tingut la sensació d’estar-les vivint.

Des d’aquí vull agrair a tots els que m’heu enviat SMS desitjant-me un bon any. No us vaig poder contestar a tots però us vaig tenir presents. Salut!

Vaig fer una pila de fotos, n'he pujat només la meitat així que podeu imaginar...entre elles, hi ha una panoràmica de 7 fotos, no està mal,eh? apa espero que us agradin. Fotos de l'Outback --> Fotos Outback

Música --> Coldplay - Warning Sign. A partir d'ara us posaré cançons que m'agraden i que escolto per aquí tot viatjant i que em fan pensar. Aquesta és la primera i jo em pregunto: Perquè cada cop m'agrada més Coldplay? m'estic fent gran?