Després del complet dia anterior, avui ens esperava un dia més tranquil. La idea era anar conduint tranquil•lament fins a Picton, “ciutat” des d’on surt el ferry que connecta les dos illes.
El tram des de l’Abel Tasman National Park i Picton voreja la costa nord de la illa del sud fins a trobar la zona dels Malborough Sounds, un conjunt de centenars d’illes i fiords pràcticament deshabitades i difícilment accessibles.
La carretera és un continuo zig-zag, no hi ha ni un tram recte però les vistes dels fiords són espectaculars (mireu la panoràmica que he fet i m’entendreu ;)) . Durant el camí poca cosa, quatre cases aquí, quatre cases allà...però com tota la illa del sud, pràcticament només natura i més natura.
Després d’uns 25km, fem mitja volta i tornem a la carretera principal (per dir-li d’alguna manera) cap a Picton.
A Picton comprem alguns souvenirs més i dinem fent temps fins a agafar el ferry. Jo aprofito per provar el “seafood” o marisc, que aquí és famós i està tirat de preu. Demano un mix de vàries coses on l’únic que entenc és que hi ha musclos. Està bé, per que aquí són famosos uns musclos de closca verda i més grans que els nostres. El dinar està força bé, i pel que val, encara millor.
A les 5 embarquem al ferry. El vaixell va seguint un dels fiords fins arribar a mar obert. Les vistes són espectaculars i en illes remotes hi ha alguna casa aïlla d’ algú que busca tranquil•litat absoluta ja que la única manera d’accedir-li és en vaixell.
En 3 hores arribem a Wellington, la capital de NZ. El trajecte podria ser més curt, ja que són uns 50km en total, però els ferries tenen limitada la velocitat per respecte al medi ambient. Olé NZ!
Decidim conduir uns kms més fins a un petit poble on decidim passar la nit. No hem volgut parar a Wellington per que NZ no és un país on visitar ciutats, lo bo és la natura. Hem estat menys de 2 hores a la illa del nord, però suficients per comprovar que les dos illes són bastant diferents. A la del nord es veu que hi ha més població i l’activitat humana és més palesa. Tothom ens ha dit que mentre que a la illa del sud, vagis on vagis és bonic i sense rastres d’activitat humana, a la illa del nord, s’han de buscar una mica més els llocs remots i bonics. Durant els pròxims dies us ho aniré explicant. Ens veiem!
Fotos del dia --> Fotos del Malborough Sounds
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada