Dia 6: Queenstown – Duneiden

Avui, després d’estar ahir a la muntanya més alta de NZ, he tornat a la costa est. Coses que té aquest país on en pocs kms pots passar d’un paisatge d’alta muntanya a un de mar i platges.

Abans de Duneiden però, he anat a Queenstown a llogar una BTT. El Daiman ha decidit no anar amb bici per que ja fa dos dies que arrastra un refredat i prefereix fer repòs i recuperar-se pel trekking que comencem el dia 6. És un futur metge, així que suposo que fa bé ;).

Després de llogar la bici he començat a pedalar. Tenia 4 hores així que m’he decidit per un itinerari de 4h que, si anava bé de temps, podia empalmar amb un d’una mitja horeta que tenia bones vistes al llac. L’itinerari s’endinsava en una vall perpendicular al llac de Queenstown per arribar al llac de Monke.

El primer tram ha estat suau, bàsicament pedalar seguint la vora del llac i gaudint del paisatge. Un cop agafat el desviament cap al llac Monke però les coses s’han començat a posar dures. Unes fortes rampes continuades i de força % m’han portat a coronar el coll que separava la vessant que donava al llac d’on venia a la vessant del llac que volia anar. Tot el paisatge espectacular i la carretera els primers kms d’asfalt però després de sorra. Pocs cotxes (n’he comptat 3) i un paisatge meravellós. Al llac m’hi he estat una estona i després tornada cap a Queenstown. De camí he empalmat amb l’altra itinerari que simplement enlloc de tornar vorejant el llac ho he fet per dalt de la muntanya gaudint de les vistes a cada pedalada.

Després he tornat la bici, m’he reunit amb el Daiman per dinar i a conduïr 280km cap a Duneiden.

A Duneiden he viscut una de les experiències de “vida salvatge” més al•lucinants que recordo. Duneiden és una de les ciutats més grans de l’illa del sud de NZ però té una península on hi ha colònies de varis tipus de pingüins i la única colònia al món d’albatros a terra.

Després de dutxar-nos al càmping, rentar la roba i sopar hem anat cap a l’extrem nord de l’illa per veure els pingüins blaus. Aquests surten de l’aigua just abans que es pongui el sol (aquí cap a les 9:45 de la nit ara) i van cap als nius on els esperen les cries i l’altra part de la parella. Hem arribat al punt i hi havia un grup de turistes esperant els protagonistes. Un guia ens ha explicat que probablement trigarien uns 30 minuts a sortir i que quan ho fessin havíem d’estar ajupits, quiets i sense fer soroll ja que a vegades els pingüins passen entremig de la gent camí dels nius. Jo no m’ho acabava de creure però imagineu com m’he quedat, quan després de veure un grup d’uns 80 pingüins arribar de mar endins he vist com un grup d’uns 6 pingüins es passejava a menys de 25cm d’on estava jo...impressionant. No acabo d’entendre com no tenen por als humans i com són tant “bavaus”, els paios es quedaven enmig, parats, escoltant els crits de les seves cries per saber on havien d’anar i passaven completament dels pobres turistes que els miràvem incrèduls que allò pogués ser veritat.

Els pingüins blaus són molt petits, no deuen fer més de 30cm d’alçada però a mi m’han fet viure una de les experiències més grans que recordo.

Després al agafar la furgo he hagut d’anar en molt de compte ja que alguns dels pingüins tenien els nius passada la carretera i havíem d’anar en compte per a no atropellar-los fins i tot hem hagut de parar un moment i esperar que un d’ells creués la carretera. Impressionant no? Estar esperant a que un pingüí acabi de creuar una carretera, veure-ho per creuer-ho.

Doncs això és tot pel dia d’avui, demà anirem a veure els albatros, un dels ocells més grans del món (o el més gran) que de mitja fan entre 3 i 4 metres...no ta mal,no? Doncs això, demà albatros, foques, lleons marins i més pingüins. Ens veiem!

Fotos del dia --> Fotos