Dies 12 i 13: West Coast

Dia I

Després d’un dia de semirelax recuperant forces després del treeking decidim anar tirant amunt per la costa oest. La costa Oest de NZ és una de les àrees més despoblades de tot el país i en els gairebé 400km que conduïm des de Te Anau fins a Fox Glacier no passem per poblacions de més de 2000 habitants. La resta: natura, natura i natura. Sembla mentida però la única via que manté la gent de l’oest comunicada amb la resta del país (i del món) és la carretera que la creua de dalt a baix. Si hi ha qualsevol problema en aquesta via, queden totalment incomunicats...La zona és bastant salvatge: el vent bufa fort i el mar està mogut (per dir-ho suau). Tot i que l’entorn és preciós: valls, rius, muntanyes, mar, platges interminables sense cap edificació...no és d’estranyar que hi visqui tant poca gent per que aquí els hiverns han de ser durs.

Anem conduint al llarg de la costa fins arribar a Fox Glacier. Un petit poble des de on es pot visitar el glaciar del mateix nom. Tot el ha estat sota la pluja, per sort, ha decidit ploure quan havíem de conduir enlloc de caminar. Pel camí només una anècdota. Com la zona és remota, s’ha de tenir molt en compte on posar gasolina. A la guia ens diu que en posem a un poble, ja que després no hi ha gasolineres fins al cap d’uns 200km. Mirem el mapa i sembla un lloc important. Decidim que pararem, comprarem menjar i posarem gasolina. Quan hi arribem ens fem creus que aquell sigui una de les poblacions més importants de la costa oest. En prou feines 4 cases, una gasolinera i un parell de llocs on poder dormir. En fi, NZ.

Amb la pluja anem a dormir. Aparquem la furgoneta a la vora del llac Matheson. SI el dia millora l’endemà, és un punt on es poden veure el reflex del Mt Cook i el Mt Tasman al llac, es veu que es espectacular. Veurem si hi ha sort, les previsions indiquen pluges...

Dia II

Tot i que les previsions no eren bones, el dia es lleva amb sol i núvol. Prou bo per donar una volta al llac i fer unes fotos però no suficient per veure el reflex de les muntanyes a l’aigua. No passa res, algun dia havíem de tenir “mala sort”. Després volem visitar el Flox Glacier, però les pluges de les darreres hores han provocat esllavissades que n’impedeixen l’accés...Mala sort, si, però afortunadament, a menys de 30km hi ha un glaciar similar, el St. Joseph Glacier.

Decidim anar cap allà. Sembla mentida però aquests glaciars neixen a la zona del Mt Cook, on vam estar els primers dies, a poc menys de 30km d’on estem ara i a uns 40km de la costa. Tot i això, no hi ha carreteres ni túnels que comuniquin les 2 zones i s’ha de fer una volta d’entre 200 i 300km per salvar els 30km en línea recta. Increïble,no?

Caminem uns 30 minuts fins a veure el glaciar. Tot i que ha estat retrocedint durant els últims 150 anys, des del 1985 està creixent. Tot i això, es fa palès el retrocés dels últims anys. Una cosa que em crida l’atenció es veure palmeres a la vora del glaciar. Curiós,no? I és que clar, estem a pocs Km de la costa i els contrastos són espectaculars.

Després de la visita continuem la ruta cap al nord de la illa del sud. Pel camí parem a les “Pancakes”, una mena de roques que semblen sorgides d’un altre món a la vora del mar on l’aigua es filtra per sota i surt per dalt quan les onades són fortes. El lloc és força maco, ple de turistes com nosaltres que fa l’aturada obligada, però que no li resta encant. Fem unes quantes fotos i donem la volta de poc més de 30 minuts. Després cap a la furgo un altre cop i km i manta.

Creuant uns dels centenars de parc nacionals que té aquest país trobem el pont penjat més llarg de NZ. Sembla una atracció força interessant però no hi ha ningú que se’n cuidi. Simplement una caixeta on si vols, pots deixar unes monedes...Creuem el pont i fem algunes fotos. Aquesta ha estat l’última parada del dia. Després decidim passar la nit a un poble que segons el mapa és important. La realitat? 4 cases, no cobertura de mòbil...com la majoria dels que hi ha per aquí. Fins demà!

Fotos West Coast --> Fotos West Coast