Dia 19: East Coast i East Cape

Fins a Auckland tenim vàries opcions. Després de mirar i remirar la guia decidim que tirarem cap al nord per la costa est. Farem més volta però ens sembla més interessant que la oest i tenim temps per endavant. La costa est és una de les zones més remotes de la illa del nord i un dels llocs on la cultura maorí hi és més presents. Aquests dos factors, juntament amb que està repleta de platges paradisíaques i kms i kms de naturalesa pura són els determinants per anar-hi.

La primera aturada és a la península de Mahia. Una zona rural on només hi ha 2 carreteres i una d’elles no és asfaltada. Conduïm fins on la carretera acaba veient platges, precipicis i alguna illa a l’horitzó. La veritat és que és menys del que ens esperàvem però no està malament.

Després continuem cap al nord. La carretera és espectacular. Va vorejant la costa i cada dos per tres apareix una nova platja immensa i sense cases ni rastre humà. La veritat és que ens recorda molt a la illa del sud. Aquí però sembla que el clima és més suau i també hi ha moltes zones per a poder fer sur. Després d’aturar-nos a unes 3 platges i banyar-nos a una d’elles (l’aigua està fresqueta) decidim continuar sense parar gaire més. Sembla increïble però al final un veu una nova platja paradisíaca i diu: parem? No, tira tira! Sembla mentida, però és que n’hi ha moltes i pràcticament són calcades i és difícil veure’n la diferència.

Després de passar Grisbone, la primera ciutat del planeta que veu néixer un nou dia, per posar oli a la furgo i dinar, continuem cap amunt. El destí és East Cape, el punt més a l’est de NZ i on hi ha un far amb vistes espectaculars. L’accés és per una carretera sense asfaltar on al llarg dels 20km que ens separen del far veiem algun cavall enmig de la carretera i, per molt increïble que sembli, unes vaques estirades a la platja! Sisi! En plan domingueres prenent el sol, molt divertit.

Des del far les vistes són força maques però també menys del que ens esperàvem, i és que després de la illa del sud costa trobar coses que estiguin a l’alçada...

Continuem conduint, ara d’est a oest fins arribar a Opotiki, on passem la nit. Pel camí hem deixat enrere platges, platges i més platges, totes verges i sense ningú. Increïble.

Fotos del dia --> Fotos