Dies 14 i 15: Abel Tasman

Dia I

Després d’esmorzar conduïm una horeta fins arribar a Motueka. Allà parem per connectar-nos a internet. Estem prop de 2 hores posant al dia família i amics i veient què passa al món amb els diaris electrònics. Després ens dirigim cap al parc nacional Abel Tasman. Una zona plena de platges tropicals verges famosa per ser l’àrea del Treeking més visitat de NZ: l’Abel Tasman Coastal Track.

Nosaltres volem fer una zona del treeking caminat i l’altra amb kayak. Ens informem de les opcions i ens diuen que ho podem fer agafant una barca-taxi fins a dalt, caminar a fins a mig camí i després agafar un kayak fins al punt on hem deixat el cotxe. Ens agrada la idea, l’únic problema? L’últim taxi surt en 15 minuts. En aquest temps rècord preparem les motxilles i el menjar necessari per passar els propers dos dies.

La barca-taxi és força ràpida i pel camí veiem la famosa “apple rock”, una roca que sembla una poma partida per la meitat i una infinitat de platges impressionants sense ningú, només algún despistat amb el kayak o algú fent el treeking: impressionant.

Al final el taxi ens deixa una mica més amunt del que teníem previst inicialment. Ens va bé per que així visitarem més zones però haurem de caminar més ràpid per arribar a la zona d’acampada abans que es faci fosc i les marees ens ho impedeixin.

El camí és fàcil i amb molts serveis. Es troben alguns bars, algun ressort on passar la nit i zones d’acampada on es pot fer foc, hi ha aigua i lavabos. Es nota que és el treeking més visitat i els serveis són excel•lents. Caminem entenem per a que tanta gent camina els prop de 60km d’aquest treeking. Els boscos són espectaculars i quan es troben amb el mar formen unes platges paradisíaques. Tota aquesta zona no té res a envejar a les millors platges que he vist a Austràlia (o potser és que després de dies de cels grisos i pluja necessitava platja i sol...). En qualsevol cas, les vistes són espectaculars i els 16km que hem hagut de caminar fins a la zona d’acampada no s’han fet gens pesats. Pel camí ens hem banyat en una de les platges. Tot i el sol, l’aigua encara està freda, però no podíem marxar d’aquí sense banyar-nos a una d’aquestes platges.

Sopem, plantem la tenda i a dormir. Demà ens esperen uns 8km més a peu i uns 6km en kayak.

Dia II

Ens llevem d’hora i a caminar. Arribem aviat a la zona on ens vindran a buscar amb els kayaks. Allà conec els primers catalans a NZ i els segons en tot el viatge després de l’Alberto. Una parella que ve de l’illa del nord i que també farà l’últim tram del treeking amb kayak. Xerrant amb ells intercanviem experiències de les dos illes. Ells tenen menys dies per visitar la illa del sud i ens parlen meravelles de la del nord...fliparant amb la del sud doncs, per que tothom diu que és molt millor...

Amb el kayak fàcil. Som un grup de 5 kayaks i el guia i el ritme és suau. Sense cansar-nos veiem algunes illes plenes de foques i parem a dinar i berenar. Després arribem al punt on vam agafar el taxi i decidim anar a Farewell Spit. El banc de sorra més gran de NZ i el punt més al nord-oest de la illa del sud. És un banc de sorra de més de 28km de longitud on es poden veure foques, pingüins, alguna balena però sobretot ocells.

Fotos Abel Tasman --> Fotos Abel Tasman