Diari des de les antípodes: Últim dia a NZ: Skyjump des de 200m....

Ei! que en la penúltima etapa encara em quedaven coses per a fer...;)

Mentre passejava pels carrers d'Auckland notava com si algú em mirés. Com si algú m'observés tota l'estona. Més endavant notava com si a part de mirar-me, m'estigués provocant, reptant. Aquest algú no era ningú, sinó que era la torre més alta de l'hemisferi sud i l'skyjump que s'hi pot fer. O el que és el mateix, saltar al buit des de 200m, xulo,no? Doncs si. Em deia: vaaa... que no tens el que s'ha de tenir? puja i llença't home... Jo anava fent el ronso, per que el dia s'havia llevat plujós i no veia ningú saltant. Vaig pensar que al ser vigilia de nadal potser no funcionava i com feia mal temps, doncs mira, tenia l'excusa. Però la torre continuava fent de les seves i al final no vaig poder-me resistir. Vaig anar a les oficine i si, estava operatiu. Eren les 2 de la tarda. Només hi ha un "hueco" per a les 2:20. Haig de dir si o no ràpid, per que només hi ha una plaça. 1, 2, 3, 4, 5...si!! si! pago i apa, a preparar-se pel salt :).

Conec a dos nois anglesos que saltaran just davant meu. Estan força tranquils però quan pugem a l'ascensor i pel terra de vidre veuen l'alçada es comencen a posar nerviosos. Jo la veritat és que estava bastant tranquil, però un cop a dalt si que fa respecte. Tot i això, com veus la gent del teu davant saltar sense problemes. Doncs et vas tranquilitzant.

Salta un, després l'altre i ...Francesc! em criden. M'asseguren i em diuen que vagi caminant cap a la punta de la plataforma des d'on t'has de llençar. Haig d'anar ajupit per que sinó el mosquetó s'encalla...un cop a la punta miro abaix i ...deu meu! què hi faig jo aquí? :) Impressiona per que el terra és una reixa i veus tota la ciutat als teus peus. Em diu que miri a la càmara. Jo em quedo esperant una bona estona pensant que han de fer un foto. No surt el flaix. Que raro. Ah!! que era vídeo! cagada. Al vídeo veureu que em quedo mitja hora parat esperant la foto...després van per feina. Una altra foto i apa. Agafat a la corda blava. Amb una mica de por agafo la corda blava amb la ma dreta. El paio em diu que millor agafi la barra metàlica. La barra doncs. L'agafo ben fort per que tot i estar assegurat, allà et sembla que depens de la teva mà...ara agafa l'altra barra amb la mà esquerra...ok. Es fàcil de dir, però crec que es el que més "jinya" de tot el rotllo aquest. Un cop agafat amb les dos mans i amb la meitat dels peus al buit no hi ha marxa enrera. El guia compta: 3, 2, 1...avall!!! Miro a sota. Miro endavant. A sota de nou i salt! Deu n'hi do! impressiona. Baixo 10m i em frenen. Toca la foto.