Dies 8 i 9: Milford Sound

Dia I

El Daiman es va llevar sense haver-se recuperat i va decidir de quedar-se 2 nits a un alberg fent repòs. El dia s’havia llevat plujós, negrot, fredot i no feia massa bona pinta per poder fer alguna excursió. Tot i això, després d’acompanyar-lo a l’alberg i d’actualitzar el bloc, vaig agafar la furgoneta per anar al Milford Sound, l’únic fiord de la Fiorland que es pot arribar en cotxe, fort,e? Tenen una de les zones més maques del planeta totalment verges i inaccessibles per a la gran majoria.

Els 120km que separen Te Anau de Milford Sound són una autèntica delícia per la vista. Crec que és una de les millors carreteres per les que he conduït mai. Els primers kms són vorejant el llac però mica en mica la carretera es va endinsant a la vall, on pics de més de 2000m formen enormes murs a dreta i esquerra. D’ells en cauen cascades gegantines de més de 400m per tot arreu. A dalt de les muntanyes hi ha glaciars i com fa un parell de dies que no para de ploure (i nevar al cims) les cascades baixen fortes.

A mig camí decideixo parar. Hi ha una excursió de 3 hores per pujar al Key Summit, un cim d’una mica més de 900m però suficients per veure 3 valls des de dalt. Decideixo parar i fer l’excursió tot i que plogui, ja que sinó no faré res en tot el dia. M’equipo amb els pantalons waterproof que m’he comprat i el canguro, tapo la motxilla amb una coberta de plàstic i cap amunt. Al cap de 5min però la pluja cessa (gràcies floreta ;)) i puc fer tota l’excursió sense mullar-me. El temps però és dur, fort vent i fresca, però com vaig ben equipat, cap problema.

Al cim em trobo amb una parella d’alemanys que estan fent una dels mil i un treekins que té aquest país. Nova Zelanda és un paradís dels amants de la natura verge i els esports a l’aire lliure. És perfecte per fer BTT, alpinisme, esquí de muntanya, kayak...però per damunt de tot, és perfecte pels treekins i les excursions. Té infinitat de rutes marcades per a tots els nivells i sempre molt ben indicades. La parella d’alemanys està fent un treeking de 56km que passa per on estem ara. Comparteixo amb ells uns minuts i començo els descens cap a la furgo. Un cop allà, tornar a ploure (floreta, estàs que et surts).

Sota la pluja faig els últims 40km que em separen de Milford Sound. Pel camí més natura en estat salvatge: muntanyes, neu, rius, cascades...un té la sensació d’estar a una terra verge i de veure la natura tal com era fa milions d’anys. Arribo a Milford Sound i em sorprenc al veure que només hi ha un càmping-hotel, una cafeteria i la terminal pels ferries. Qui diria que aquest és un dels principals destins turístics del país,oi? Però NZ és així, tot és senzill i respectant al màxim la naturalesa.

Sopo i em poso a dormir. La nit és dura: forts vents i una pluja que no para i que incrementa en intensitat amb les hores...a veure com es lleva demà!

Dia II

Em llevo a les 7:30. El vent és huracanat i no vull estar més temps on he dormit (un prat a uns 3km de la cafeteria) per que està plovent molt i cauen branques dels arbres. Per la carretera em trobo desenes de branques que han caigut durant la nit i que continuen caient. Les vaig esquivant fins arribar a la cafeteria. Allà esmorzo i xerro amb un espanyol que està treballant al punt d’informació. Li pregunto pels creuers i em diu que amb el temporal que cau no surten però que el temps aquí canvia molt ràpid i que si m’espero potser hi ha sort.

Bevent un cafè mocha i mirant un episodi d’Herois vaig fent temps. La pluja comença a minvar i sembla que el cel es vulgui aclarir. Reservo un tour per les 12. El temps millora i el vaixell surt puntal (floreta, ets la millor). El fiord, tot i no ser ni de bon tros el més gran de NZ és força espectacular. Té una de les muntanyes més altes del món que cauen al mar, concretament des de més de 1600m i les de darrera sobrepassen els 2000m. Com a dalt hi ha glaciars i neu, cauen cascades d’aigua per tot arreu. És impressionant veure-les des de sota caient des de més de 600m. Són petits fils d’aigua que sovint el vent no deixa arribar al mar.

El tour arriba pràcticament a mar obert, pel camí he vist cascades, muntanyes altes, foques i pingüins. He compartit el vaixell amb un grup de koreans i japonesos i m’he sorprès al veure que les japoneses em demanaven si es podien fer fotos amb mi. Al principi m’ha vingut una parella de japonesos i el noi em diu no se què d’una foto, jo, erròneament penso que volen una foto junts i els hi dic que cap problema. Llavors el noi em diu que no, que vol una foto de la seva novia amb mi...estranys aquests orientals,e? Suposo que per ells sóc com un mico de fira, diferent, occidental. En fi, que a la parella la segueixen més coreanes, de totes les edats i jo ja m’hi he acostumat i m’ho prenc a riure.

De tornada, el cel es destapa i aprofito per anar a veure les cascades de XXX. El mirador està lluny, però tot i així són espectaculars.

Paro a dinar a una zona de pícnic i quan estic marxant un noi surt d’una altra furgo i ve corrents cap a mi. Es veu que la seva furgo s’ha espatllat i no arrenca i no tenen cobertura i estan desesperats. Els hi dic que no passa res, que jo vaig a Te Anau i que puc trucar des d’allà. Em donen tots els detalls de la furgo i del lloguer i em despedeixen dient que sóc el seu heroi. Al poble truco a l’assistència i tot resolt. Una grua els anirà a buscar i demà tindran un nova furgo. Ja he fet la bona obra del dia.

A Te Anau em trobo amb el Daiman. Ha estat fent repòs tot el dia però encara no està al 100%. Esperarem a demà a veure com es lleva per decidir què fem. Després de dutxar-me i afeitar-me, cap a escriure aquestes línies i a dormir. Si demà fa bo, potser volem. Salut!

Fotos Milford Sound --> Fotos