dimecres, 31 de desembre del 2008

Outback

Després de més de 2 mesos a Austràlia aquests últims3 dies per fi he vist l’Austràlia real i no pas la paradisíaca imatge que molts tenim de platges, surf, relax i gent guapa. La realitat d’aquest país és que la gran majoria de terreny és un desert sense pràcticament res, l’outback com l’anomenen ells. Per que us feu una idea de lo gran i remot que és. Austràlia és l’únic país del món on es s’ha fet un assaig nuclear i els seus habitants no s’han enterat. És més, la prova va fer-se en secret i ni el govern se’n va enterar...fort,eh? I és que l’outback és molt gran i amb unes condicions extremes que el fan pràcticament inhabitable.

Dia I

Després del dia de relax i avorriment donant voltes per Alice Springs tocava el tour de tres dies per l’outback visitant les atraccions principals de la zona: l’Uluru, el KataTjuta i el Kings Canyon. Tots ells propers al mapa però lluny sobre el terreny.

A les 6 del matí el minibus em va passar a recollir al YHA. Després de recollir la resta del grup per tots els albergs de la ciutat ens vam posar en marxa. El programa del dia era ni més ni menys que l’Uluru, no semblava un mal començament. Més de 500km separen “The Rock” d’Alice Springs, tots ells per carretera asfaltada. Després de vàries parades per posar gasoil i comprar begudes i snacks vam arribar a l’Uluru.

Tothom m’havia dit que quan el veus per primer cop impressiona molt. A mi no em va passar. Quan el vaig veure des de la distància, encara a l’autocar, vaig pensar:” ah! Val, no està mal però tampoc ni ha per tant...” però un cop ens vam anar acostant si que el vaig trobar espectacular. Té una força, una màgia, desprèn algo que el fa especial respecte les altres “roques” que hi ha pel desert, algunes d’elles bastant més grans que l’Uluru, però no sé, com us dic és especial, no sé exactament què és, però un no pot deixar de mirar-lo i clar, fer mil i una fotos ;).

Després de la parada de rigor al mirador, on tothom va fer la típica foto de postal vam anar cap a la base de la roca. Abans però vam fer una parada al centre aborigen que regula el parc on ens vam poder empapar una mica de la història i tradicions dels primers habitants d’Austràlia.

La següent activitat era una passeig d’un parell d’hores donant una volta completa a l’Uluru. Una cosa que em va sorprendre és que té tota una cara on està prohibit fer fotos. És la zona més sagrada per la cultura aborígen i no és permès fer fotos. Si us hi fixeu, veureu que totes les fotos que heu vist i documentals sobre l’Uluru sempre mostren la mateixa cara, doncs aquesta és la raó. A part d’aquesta cosa, també em va soprendre veure que precisament en la part oculta hi havia una zona que és deia “Mala Puta”, sisi! Així tal qual i per més recotxineo és una de les zones més sagrades de la zona per que era la llar d’una dona molt important en la cultura aborigen...curiós,no? Per que si hagués estat una bona puta, podria entendre per que era important pels homes...però si era mala....en fi, si no us ho creieu, mireu les fotos on hi veureu el cartell que ho prova ;).

Després de la passejada vam tornar cap al mirador a veure la posta de sol. El sol no es pon per darrera la roca, sinó justament en l’altre direcció, però al fer-ho crea una llum perfecta per fer fotos així que és fàcil saber el que vaig fer: fotos i més fotos.

Allà vam sopar i després cap a una àrea de càmping on vam fer un bivac. Fi del primer dia.

Dia II

A les 4 del matí ens vam llevar. La raó? Veure la sortida de sol per darrera l’Uluru. De nou cap al mirador...ja no sé ni quants cops hi he estat ;). I què fer allà? Fàcil. Fotos i més fotos.

Després cap a l’autobús direcció Kata Tjuta. Unes muntanyes similars a l’Uluru però 7 vegades més grans. Allà vam fer una excursió d’unes 3 hores que va estar força bé. Em va sorprendre veure que les muntanyes eren molt similars a un dels emblemes del nostre país. Quin? Doncs Montserrat. I és que eren molt semblants, muntanyes de conglomerat. La principal diferència era el color, que aquí són vermelles degut a l’oxidació. Vaig preguntar al guia sobre l’orígen de les muntanyes i em va explicar que es fan formar per sedimentació va una pila d’anys (ja no recordo quants ;)). Es veu que on ara és un desert pla hi havia hagut muntanyes de més de 10mil metres i els glaciars van anar escombrant totes les roques fins a formar aquestes muntanyes. Curiós,eh? Muntanyes més altes que l’Hymalaya on ara és un desert pla, sec i sense cap muntanya important.

Després de l’excursió a dinar. Aquí dinem a les 11-12 i és que totes les activitats s’han de fer el més aviat possible del dia per evitar les hores de sol on s’arriba a més de 45º...

Per la tarda vam conduir fins al Kings Kanyon on vam acampar i passar la segona nit sota les estrelles.

Dia III

4 del matí. De nou toca llevar-se...Avui per que fem una excursió al kings Kanyon i toca evitar el sol i la gran quantitat de turistes que hi van més tard.

La veritat és que em va agradar força l’excursió. Sense ser molt gran, el barranc és força espectacular i just enmig hi ha un riu on fins i tot ens vam poder banyar. Sembla mentida que hi hagi la gran quantitat d’aigua que hi ha allà però la veritat és que el riu ha format un microclima especial i ha permès que hi visquin espècies d’arbres i arbustos que no es troben enlloc més d’Austràlia per que es van extingir va uns quants anys al canviar al clima, curiós,eh?

Després de l’excursió carretera i manta cap a Alice Springs. Més de 6 hores de viatge durant el qual vam fer vàries parades: dinar, posar gasoil, comprar aigua i per últim una granja de camells...això va sobrar bastant per que va ser de l’estil de les visites a botigues d’alfombres a turquia on el guia té comissió...en fi, evitable, però va servir per veure camells en directe ;).

Un cop a Alice Springs una mica de migdiada i després a celebrar el cap d’any. Vam anar tots els del grup a sopar a un restaurant i després a ballar una mica. No va ser espectacular però va estar bé. Això si, no vam menjar el raïm ni vam brindar amb cava...com les altres festes, no he tingut la sensació d’estar-les vivint.

Des d’aquí vull agrair a tots els que m’heu enviat SMS desitjant-me un bon any. No us vaig poder contestar a tots però us vaig tenir presents. Salut!

Vaig fer una pila de fotos, n'he pujat només la meitat així que podeu imaginar...entre elles, hi ha una panoràmica de 7 fotos, no està mal,eh? apa espero que us agradin. Fotos de l'Outback --> Fotos Outback

Música --> Coldplay - Warning Sign. A partir d'ara us posaré cançons que m'agraden i que escolto per aquí tot viatjant i que em fan pensar. Aquesta és la primera i jo em pregunto: Perquè cada cop m'agrada més Coldplay? m'estic fent gran?

diumenge, 28 de desembre del 2008

"Australia"


Si, un altre cop cine. Dos pelis en 2 dies però és que quan s'està enmig de l'outback australià (Alice Springs) un diumenge amb la majoria de botigues i bars tancats i a més de 35º poques coses es poden fer...He arribat a Alice Spings cap a les 11:30 del matí. Com us dic, és un poble enmig del no-res que només existeix per que és la base d'operacions de totes les excursions al Urulu i al Kings Canyon.

Després d'instal·lar-me a l'alberg i donar unes voltes pel poble fantasma he decidit anar al cine. Després de veure una peli de Barcelona a Austràlia, tocava veure una peli d'Austràlia a Austràlia,no? Doncs això. La peli no està malament però n'esperava bastant més...però com a mínim he pogut estar prop de 2 hores i mitja fresquet a dins de la sala de cine amb l'aire acondicionat a tope :).

Demà a les 6 del matí començo el tour de 3 dies per l'outback. Estaré totalment desconnectat però quan torni actualitzaré el bloc i pujaré les mil i una fotos que faré de "The Rock"

I per acabar una curiositat. En menys de 4 dies a Austràlia he canviat el rellotge 3 cops ja...és el que té estar a un país tant gran. L'anècdota va ser ahir a Adelaide ja que jo vaig arribar de Victoria i no tenia ni idea que la hora era diferent. Això que arribo, torno el cotxe. M'instal·lo a l'alberg i després de dinar vaig a fer una volta per la ciutat. Passejant veig que fan Vicky Cristina Barcelona i decideixo anar-la a veure. La sessió és a les 4:20. Són les 4:05. Si m'afanyo encara hi sóc a temps. Ràpid i corrent vaig cap al cine: Una entrada per favor! són gairabé i 20 i no em vull perdre el principi. Arribo a la porta de la sala del cine i...tranquilitat.Que extrany. No hi ha ningú esperant i la peli comença en menys de 5 minuts...potser ha començat ja? Obro la porta..nono! veig una escena però no fa pinta de ser el principi de la peli. Què està passant? :S. Surto. Tot buit. Ningú...camino cap a les taquilles i pel camí em trobo una senyora. "Excuse me. What time is it?" La tia deu pensar que sóc gilipolles per que em mira i veu que porto un rellotge...Li dic si són les 4:20 i em diu que no, que són les 3:50! Que aquí és mitja hora menys que a Victoria (d'on venia jo per la great ocean road...) Us ho creieu? no només tenen diferents zones horàries, que és normal al ser un país tant gran, sinó que la hora varia en 30 minuts i no en hores senceres...En fi, Austràlia.

Bé, ja està de bé de parrafades. Fins la pròxima!

dissabte, 27 de desembre del 2008

Vicky Cristina Barcelona


Com podeu imaginar avui, per fi, he vist Vicky Cristina Barcelona. He hagut d'esperar uns quants mesos i estar a l'altra punta del món, però al final l'he vist. M'ha fet molta gràcia veure-la des d'Austràlia i veure els logos de la generalitat o noms catalans i ser l'únic del cine que sabia què eren i entenia els diàlegs en castellà no subtitulats :). Abans de començar la peli he estat parlant amb dos senyores que també l'anaven a veure i clar, doncs he fardat de ciutat tot xerrant xerrant.

La veritat és que m'ha agradat més del que em pensava. Té moments bons i en general és entretinguda i m'ha fet gràcia veure la ciutat i tots els "famosos" que van voler sortir a la peli (Jordi Basté, LLoll Beltrán,...) en fi, una mica pueblerinos tots plegats, però m'ha agradat veure la ciutat i cares "conegudes" a un cine a Austràlia :). Té gràcia per que segurament molts de vosaltres aquests dies anireu a veure la peli "Austràlia" i jo des d'aquí miro pelis de Barcelona...quin món,eh?

La peli també m'ha fet pensar una mica amb les meves històries recents...en fi, que m'ha agradat, m'ha fet pensar i m'ha fet veure el meu "món" de nou, ni que sigui en una pantalla de cine. Després he comentat la peli amb la gent que he anat coneixent i a tothom li feia molta gràcia que jo fós de Barcelona i veiés la peli aquí...Bé, no m'enrotllo més per que no tinc més temps d'internet. Ens veiem!

divendres, 26 de desembre del 2008

Dia de St. Esteve a la Great Ocean Road

Ei família! ja he llegit tots els vostres comentaris al bloc, així m'agrada, que deixeu les vostres opinions, així hi ha més vidilla...pel que em dieu sembla que el dia de nadal va ser una mica ensopit,no? aix...encara hauré de venir jo i portar la meva llauna de mongetes per animar la festa! ;).

Bé, avui no m'enrotllaré gaire, bàsicament per que he passat el dia fent el mateix que ahir: conduïnt i parant a les platges per fer fotos, prendre el sol i algun banyet. Dejavú? no pas, la great ocean road que és més llarga del que sembla. Demà arribaré a Adelaide. Passaré la nit allà i després agafo un vol fins a Alice Springs d'on començaré un tour que, entre altres coses, em portarà al Urulu. El dia ha estat semblant que ahir, però com a mínim avui m'he preparat un bon sopar. Apa anem parlant!

Fotos del dia --> Great Ocean Road II

P.D: He creat un nou àlbum "Panoràmiques OZ" on aniré posant les panoràmiques d'Austràlia. També està accessible a la secció de links del bloc. Salut!

dijous, 25 de desembre del 2008

Dia de Nadal a la Great Ocean Road


Bon Nadal a tothom!!! estic actualitzant el bloc, aquí és de nit. Vosaltres però encara heu de començar el vermouth...jeje. Jo he passat el dia a la Great Ocean Road. De nou a Austràlia!!! Un nadal força diferent. Lluny de tothom, sol, amb calor, platja i amb un dinar força diferent...A les fotos ho veureu, però bàsicament ha estat una llauna de mongetes... no és el mateix que el caldo, el pollastre amb prunes i pinyons, els turrons, les neules, el vinet i el cava...grrrr!!! bé, quan torni fem un nadal al febrer ;).

La veritat és que avui he trobat a faltar molt la família. M'he trobat desubicat aquí, per que no parava de trobar famílies juntes celebrant el nadal plegats a la platja fent barbacoes. Aquí és tradició això: portar la barbacoa a la platja i passar el dia prenent el sol, fent el menjar, surf, etc... No em pregunteu perquè, però tota la great ocean road està plena d'indis! sisi! per moment he pensat si m'havia equivocat de país al aterrar de NZ per que tot eren indis i japonesos...

El dia ha estat duret avui ja que ahir no vaig poder dormir gaire a l'aeroport d'Auckland. A les 6 tenia el vol cap a Melburne. Arribava a les 10 però amb el canvi d'hora a Austràlia, tornaven a ser les 8 del matí. He anat a buscar el cotxe a l'Europcar de l'aeroport i cap a la great ocean road falta gent!

És una pena que sigui el dia de nadal ja que tot està tancat. Pel camí he passat per la ciutat del surf. Una mena de centre comercial amb totes les marques del sector presents. Hauria estat donar-hi una volta, però clar, estava tancat. Tampoc he pogut llogar cap taula per que clar, totes les tendes de lloguer estaven tancades...aixi que a anar disfrutant de la costa (és una autèntica passada) i anar parant per fer fotos i algun banyet.

Cap a les 2 (les meves 4 de NZ...) he parat a fer el dinar de nadal: mongetes i "sanguís" de formatge...trist, ho reconec. Però és que tot estava tancat i he hagut de tirar del que tenia de NZ... a més, tampoc em fai a la idea que és nadal: calor, platja, surf, sense la família...és tot diferent.

Després de dinar més costa passant per un bosc d'eucaliptus plè de koales fins arribar als 12 apòstols. Unes roques enmig del mar resultat de l'erosió de l'aigua durant anys i anys: espectacular.

M'ha encantat però estava a rebentar de gent i és que aquí ara és com l'agost i s'ajunten nadal i vacances i el país està pràcticament paralitzat. Tothom fa vacances. Els preus són més alts, costa trobar allotjament, etc...però ara mateix us estic escrivint des de dins de la tenda. Un luxe,eh? l'internet mòbil funciona i tinc una toma de corrent. Genial. Bé, pujo les fotos i un altre cop: Bon Nadal!!!

Fotos --> Great Ocean Road I


p.d: La foto de la portada no és d'ara, és de les whitsundays, però la tenia guardada per avui ;)

Últim dia a NZ: Skyjump des de 200m....


Ei! que en la penúltima etapa encara em quedaven coses per a fer...;)

Mentre passejava pels carrers d'Auckland notava com si algú em mirés. Com si algú m'observés tota l'estona. Més endavant notava com si a part de mirar-me, m'estigués provocant, reptant. Aquest algú no era ningú, sinó que era la torre més alta de l'hemisferi sud i l'skyjump que s'hi pot fer. O el que és el mateix, saltar al buit des de 200m, xulo,no? Doncs si. Em deia: vaaa... que no tens el que s'ha de tenir? puja i llença't home... Jo anava fent el ronso, per que el dia s'havia llevat plujós i no veia ningú saltant. Vaig pensar que al ser vigilia de nadal potser no funcionava i com feia mal temps, doncs mira, tenia l'excusa. Però la torre continuava fent de les seves i al final no vaig poder-me resistir. Vaig anar a les oficine i si, estava operatiu. Eren les 2 de la tarda. Només hi ha un "hueco" per a les 2:20. Haig de dir si o no ràpid, per que només hi ha una plaça. 1, 2, 3, 4, 5...si!! si! pago i apa, a preparar-se pel salt :).

Conec a dos nois anglesos que saltaran just davant meu. Estan força tranquils però quan pugem a l'ascensor i pel terra de vidre veuen l'alçada es comencen a posar nerviosos. Jo la veritat és que estava bastant tranquil, però un cop a dalt si que fa respecte. Tot i això, com veus la gent del teu davant saltar sense problemes. Doncs et vas tranquilitzant.

Salta un, després l'altre i ...Francesc! em criden. M'asseguren i em diuen que vagi caminant cap a la punta de la plataforma des d'on t'has de llençar. Haig d'anar ajupit per que sinó el mosquetó s'encalla...un cop a la punta miro abaix i ...deu meu! què hi faig jo aquí? :) Impressiona per que el terra és una reixa i veus tota la ciutat als teus peus. Em diu que miri a la càmara. Jo em quedo esperant una bona estona pensant que han de fer un foto. No surt el flaix. Que raro. Ah!! que era vídeo! cagada. Al vídeo veureu que em quedo mitja hora parat esperant la foto...després van per feina. Una altra foto i apa. Agafat a la corda blava. Amb una mica de por agafo la corda blava amb la ma dreta. El paio em diu que millor agafi la barra metàlica. La barra doncs. L'agafo ben fort per que tot i estar assegurat, allà et sembla que depens de la teva mà...ara agafa l'altra barra amb la mà esquerra...ok. Es fàcil de dir, però crec que es el que més "jinya" de tot el rotllo aquest. Un cop agafat amb les dos mans i amb la meitat dels peus al buit no hi ha marxa enrera. El guia compta: 3, 2, 1...avall!!! Miro a sota. Miro endavant. A sota de nou i salt! Deu n'hi do! impressiona. Baixo 10m i em frenen. Toca la foto.

Miro cap a dalt fins que em fan la foto, llavors miro de nou cap a baix i espero fins que.... caiguda lliure!!! iuuuuujuuuu!!!

La veritat és que tota la caiguda va una mica frenada i no és tant espectacular com esperava. Però l'experiència ha valgut la pena. Una passada.

Bé, a part de les fotos, en aquesta entrada podeu veure el vídeo de tot el salt. Ens veiem!

Fotos --> Fotos SkyJump

Vídeo del salt --> Vídeo SkyJump

dimarts, 23 de desembre del 2008

Panoràmiques

Pels amants de les panoràmiques he creat un àlbum amb el recull de totes elles. N'hi ha que no estan massa bé, però és que no he fet retoc amb el photoshop, així que estan tal qual. Quan torni ja les arreglaré, de moment, serveixen per que us feu una idea dels paisatges de NZ.

Les fotos les trobareu a aquest link Fotos panoràmiques i també als links de la dreta sempre que vulgueu. Ens veiem!

Últims 5 dies: Northland i Auckland

Dia I

Hola! Després de la última megactualització de 4 dies de l’altre cop, avui us faig una entrada només per als 5 últims dies a NZ.

Aquests darrers dies els he passat a Northland, o el que és el mateix, tota l’àrea que va des d’Auckland fins al nord de NZ. És una zona que no està malament però que comparada amb la resta del país, no està a l’alçada. Tot i això, té un parell o tres llocs que val la pena visitar.
En general, tota la costa est, des d’Auckland fins a Bay of Islands és bastant turística. És on la gent de la ciutat es compra la segona residència per disfrutar del millor clima de tot el país. La veritat és que la zona és preciosa: platges, illes, coral, dofins, selva...però pel meu gust, està massa edificat. Per a tot el país hi ha zones similars i sense tanta gent, és per això que queda en una segona divisió dels millors llocs de NZ.

Ara bé, passada la Bay of Islands, la costa est és una passada. Novament recorda les millors zones de la illa del sud, ja que està pràcticament despoblada i conduint, rera qualsevol revolt et pot aparèixer una platja paradisíaca sense cap persona i només per a tu. No entenc del tot per a que la gent d’Auckland es queda més al sud, per que uns km més amunt tant les platges com el paisatge són molt més espectaculars.

Tornem al diari. Després de dormir a la furgo, el matí em vaig trobar amb l’Alberto i la Laura. Com ja sabeu, ells volien anar tirant cap al sud i començar a disfrutar de totes les meravelles que té la illa. Jo volia anar cap al nord així que havíem de trobar una solució per a que tots poguéssim seguir els nostres plans.

Primer vam intentar llogar una furgo per a mi per 4 dies però va ser impossible. Alguns llocs el mínim eren 5 dies i en d’altres era massa car. Així que vaig mirar per llogar cotxes i vaig trobar una bona oferta. Després de recollir tots els trastos de la furgo els hi vaig fer el traspàs. L’àguila que m’havia acompanyat durant les darreres 3 setmanes passava a les seves mans i jo em quedava amb un cutre i lleig toyota gris....en fi, serà el meu company de viatge per Northland. Després de despedir-nos cada ú va seguir el seu camí: ells cap al sud i jo cap al nord.

El primer dia va ser bàsicament de conducció. Vaig anar parant a alguna platja per a fer alguna foto i descansar una mica fins arribar a Bay of Islands.

És una zona força espectacular. Plena d’illes i on es poden fer creuers i nedar amb dofins. No estava mal, però després de les illes d’Austràlia, no era al mateix. Així que després de pensar-m’ho una mica vaig decidir no fer el creuer i continuar cap amunt.
Vaig passar la nit a un alberg familiar força acollidor, on abans d’anar a dormir vaig mirar The green mile ;).

Dia II

Després de connectar-me, parlar amb la família i rebre una molt bona notícia(tssst! és un secret encara....) vaig reprendre el viatge. Durant els següents kms el paisatge va millorar molt. Recordava la zona de Coromandel o la costa est de la illa del nord. Poca gent, poques cases i platges impressionants sense ningú.

Em vaig prendre el dia de relax i vaig anar parant a casi cada una de les platges per descansar, fer fotos, menjar, etc... La idea però era arribar a Cape Tigan, el punt més al nord de NZ i on es troben el Tasman Sea i el pacífic, formant onades que segons els dies arriben als 10m. Pel camí el que us dic, bones platges i poca gent .

Els últims 100km fins a Cape Tigan són per una península allargada que només té una carretera però que també es pot conduïr per la 90miles beach. Una platja sense fi de 100km amb la sorra prou dura per a poder-hi conduïr. Tot i això, jo vaig preferir la carretera ;). Els últims 25km són sense asfaltar, fet que reforça la sensació d’estar arribant a la fi del món. Cape Tigan és una de les zones amb més significat espiritual pels Maoris i no m’estranya, ja que sense ser tant espectacular com altres fars, et provoca una sensació diferent.

Allà vaig poder veure que estava a més de 18000km de London....tela,no? Si és que poc més lluny he pogut anar aquest any ;).

De tornada, vaig parar a unes dunes gegants on es pot fer sand boarding. Jo volia fer-ne, però al veure com eren les “taules” vaig passar. Al final m’hauré quedat amb les ganes de fer snowboard sobre la sorra...però com a mínim en vaig fer sobre un bodyboard a Fraser Island ;).

També pel camí vaig poder veure platges amb una sorra blanca com la neu. A una zona d’acampada lliure però amb dutxes i wc vaig passar la nit. De nou plantava la mini tenda...quants records...sortirà un ós de la platja per atacar-me aquesta nit? ;).

Dia III

Com en tot el viatge, em vaig llevar molt aviat. El pla per avui era senzill: anar baixant per la costa oest (havia pujat per la est) i visitar el Waipoua Forest.

Pel camí vaig anar parant a algunes platges fins arribar a Ahipara, un dels “spots” surfers de la illa del nord. Ja feia masses dies que no pillava una taula així que vaig decidir parar un parell d’hores i provar les onades a NZ.

Vaig llogar una longboard (o autobús pels amics...;)) i la veritat és que em va anar de perles. Vaig agafar bastantes onades i me’n vaig anar amb bones sensacions pel proper cop. Allà vaig dinar i de nou cap al cotxe. Uns 150km em separaven del bosc amb els Kauris, els arbres gegants del Waipoua Forest.

Després de creuar el “port” de Hokianga amb ferry vaig arribar al Waipoua Forest. La carretera principal el crea i hi ha alguns accessos per a visitar els arbres més famosos. La primera parada és per veure el Tane Mahuta, l’arbre kauri més gran de NZ i un dels més antics. Té més de 2000 anys, una alçada de més de 50m i el tronc té un perímetre de 13,8m...no està mal l’abret,eh?

Després una nova parada uns km més avall. Allà més arbres gegants d’on en destaquen les 4 sisters, quatre arbres junts i el Te Matua Ngahere, el segon kauri viu més gran de NZ.

Als àlbums hi ha fotos de tots aquests arbres i de les meves primeres panoràmiques verticals, i es que sinó no cabien a les fotos... També en les fotos veureu què passa quan un s’intenta fer fotos a un mateix...resulta que no hi havia un lloc estable per a posar la càmera, així que vaig fer un “apanyo” penjant-la d’unes branques. Vaig posar una seqüència de 8 fotos per a tenir temps de corre cap a l’arbre però quan havia disparat la tercera foto la càmera es va moure...jo estava a uns 5 metres i la veia caure així que vaig arrencar a córrer per anar-la a buscar, per sort, l’havia lligat bé i vaig arribar a temps. Com era una seqüència de fotos tot va quedar registrat. Ho he trobat divertit i a l’àlbum veureu les fotos i la meva cara al veure que la càmera estava apunt de caure ;).

Després del bosc poca cosa. Kms i kms fins a trobar un càmping on vaig plantar la tenda per a segon cop.

Dia IV

El dia d’avui encara era més de relax. La idea era arribar a Auckland cap al migdia per buscar allotjament. A uns 30km abans d’arribar a Auckland vaig parar a les platges de Piha i Kerekere...una passada. Dos platges guapissimes i amb unes onades perfectes per fer surf. Són dos de les millors platges de NZ pel surf i em va sorprendre que estant tant a prop de la ciutat estiguessin tant verges...poca gent, poques cases i unes onades impressionants. N’hi havia per a tots els gustos però fins i tot vaig veure alguns surfers fent tubs...quins pros. Jo no vaig llogar taula, el dia era grisot i fredot i vaig pensar que a Sidney ja tindré dies per a fer més surf.

Després poca cosa. Vaig arribar a Auckland, vaig reservar habitació al YHA i a passejar per la ciutat. Va començar a ploure força i com tenia temps, vaig decidir anar al cine a veure Rockandrolla, que els que em coneixeu, ja sabeu que fa temps que la volia veure ja que és d’un dels meus directors preferits, en Guy Richie. Em va costar bastant entendre l’anglès, massa slang pel mig...i potser per això no la vaig trobar a l’alçada d’Snatch o la primera, però m’he quedat amb les ganes de veure-la subtitulada a vere si l’entenc del tot.

Per cert, aviso a navegantes, després d’haver estat 1 mes viatjant per NZ i per molts dels llocs on es va gravar el Sr. Dels Anells m’ha entrat les ganes de tornar a veure les pelis i estic pensant en fer una marató de les 3 pelis (versió extensa) seguides. Pot estar bé, snacks durant la peli, unes pizzes a la meitat i 12 hores de sr dels anells...si algú està interessat, en parlem quan torni ;).

Després de peli cap a l’alberg i a dormir.

Dia V: Últim dia.

Encara plou. Estic escrivint el bloc i poca cosa he fet. Són les 9 del matí. Acabaré d’actualitzar el bloc i aniré a donar una volta per la ciutat. Després al vespre cap a l’aeroport a passar la nit de nadal més estranya de la meva vida: dormint a l’aeroport ja que el vol cap a Melburne surt demà a les 6 del matí i he de fer el chek-in 2 hores abans...així que serà una nit de nadal diferent i un dia de nadal també diferent. Fins la pròxima!

Fotos Northland --> Northland i més fotos de les platges surferes i Auckland -->Fotos Piha i Auckland

Dia 22: Cathedral Cove i Coromandel

Últims dia de viatge amb el Daimen ja que ell es quedava a dormir a casa d’una coneguda a Auckalnd. Pel camí vam visitar la Cathedral Cove. Una cova gegant que comunica dos cales impressionants. Un lloc totalment recomanable ja que la zona on està és preciosa, sense gent i repleta de platges de somni.

Vam decidir tirar cap a Auckland per la zona de Coromandel enlloc de per la via ràpida. És una zona d’estiueig de la gent de la ciutat però no està gaire massificada. Pel camí: platges i més platges.

A Auckland ens vam despedir amb el Daimen i després em vaig trobar amb l’Alberto i la Laura. Vam anar a sopar i a explicar-nos les batalles del viatge i a planejar com solucionàvem el tema de la furgo. Fins demà!

Fotos --> Cathedral Cove

dijous, 18 de desembre del 2008

Hobbiton i platges


Ara no tinc temps d'escriure. Però us pujo algunes fotos. El pròxim dia, el text ;)

Fotos Hobbiton i platges del nord


Avui és el dia friki del viatge. El Daimen, jo i 6 frikis més vam pujar a la furgo que ens havia de dur a la granja on es van rodar totes les escenes de Hobbiton. És una granja com qualsevol altre però clar, el fet d’haver-hi gravat la peli, la fa especial per a tots els freaks del Sr Dels anells.

Abans de pujar a la furgo però estàvem una mica desil•lusionats ja que a les fotos les cases dels Hobbits no eren com a la peli i només eren uns murs blancs amb els forats, sense portes ni finestres...ni flors...tot i això, érem allà i s’havia de visitar. Un cop a Hobitton però la cosa va millorar, és cert que les cases no estan com a la peli, que no hi ha el pont ni el molí, però veure la zona, amb totes les casetes a la muntanya, el party tree, el llac...una passada. Ens van comentar que per raons de copyright els propietaris de la granja no poden mantenir les cases tal com estan a la peli, una llàstima per que seria genial.

Allà ens van fer un tour per tots els punts més famosos de Hobbiton: el llac, el party tree, la casa del Bilbo, etc...durant el tour ens van explicar unes quantes anècdotes sobre el rodatge i de la cura que es va tenir al fer la peli. Es veu que van haver de posar branques falses entremig dels arbres de la zona per que una colla de fanàtics del llibre deien que a la terra mitja no hi podia haver arbres autòctons de NZ...També ens va comentar algunes frikades que visitants havien fet durant els últims anys. Un grup d’amics que només parlava en èlfic, un paio que només arribar es va asseure davant del party tree i es va posar a llegir el llibre...en fi, com veieu, un punt només per freaks de la peli, per que pel demés, és una granja més de les mil i una que té NZ.

Després de les fotos de rigor, vam deixar la comarca i vam anar tirant cap al nord. La idea era visitar la zona de Coromandel, plena de platges impressionants i amb la Hot Beach. Una platja on un es pot construir el seu propi Hot Spring.

La Hot Beach està situada just al damunt d’una bossa de magma. De la sorra surten dos surgències d’aigua a 60 i 64 graus que van cap al mar. Entre mig, un es pot construïr una piscina i desviar part de l’aigua i vuolà! Hot Spring creat!

Després de cavar i cavar vam aconseguir una piscina...amb aigua freda! No hi havia manera d’escalfar-la...llavors, un mestre de la zona ens va explicar 4 secrets i la piscina es va començar a escalfar. Perfecte :). Allà vam estar una estona, refrescant-nos a l’aigua del mar quan teníem massa calor.

La platja també té una de les millors onades per a fer surf que hem vist durant tot el viatge. Així que el lloc no està mal. Pots estar fent surf i quan et canses, cap al Hot Spiring ;).

Fotos del dia --> Hobbiton i Hot Beach

Dia 20: Rotorua


Avui passarem el dia a la zona de Rotorua, la principal atracció turística de NZ. És una zona d’alta activitat volcànica i famosa pels Hot Springs, balnearis, guèisers, aigües bullents i l’olor a ous podrits ;).

Primer parem a Hell’s Gate, o la porta a l’infern , una àrea plena de llacs i piscines amb aigües amb temperatures d’entre 40 i 150 graus i on hi ha la cascada d’aigua calenta més gran de l’hemisferi sud.

La veritat és que m’agrada bastant veure totes aquestes “piscines” amb bombolles explotant, petits volcans de fang i fum per tot arreu. El magma que escalfa tota aquesta zona està a 2,5km de profunditat i provoca tota aquesta activitat.
El lloc permet banyar-se a piscines d’aigua i de fang però nosaltres decidim fer només el recorregut a peu i posar els peus a una “bassa” amb aigua a uns 50 graus.

El recorregut és molt interessant i ens expliquen que els maorís han utilitzant aquestes aigües des de fa molt temps per banyar-se i per cuinar. Per increïble que sembli, la olor d’ous podrits no es queda al menjar i es veu que li dona un gust molt especial i apreciat pels experts. Com a anècdota, només dir que hi ha una piscina on un poc cuinar un porc sencer en menys de dos hores, i sense gastar ni una mica de gas o electricitat, xulo,eh?

Després de Hell’s Gate anem a Rotorua, o Te Paiu, on hi ha un dels guèisers més famosos de la zona i que escup aigua a més de 30m d’alçada. La zona, a part del guèiser té piscines termals, i les mateixes coses que l’anterior i un nombre important de turistes, entre ells, em trobo l’Alberto i la seva novia, que van arribar a NZ fa un parell de dies. Quina casualitat,eh? Xerrem una estona i ens despedim fins al 19, ja que nosaltres tenim una visita guiada pel parc i ells ja han acabat la seva.

La veritat és que el guèiser m’agrada força i em sorprèn per que pensava que estaria “escopint” aigua durant una estona curta, però la veritat que des de que entrem fins que marxem veiem una columna d’aigua i fum d’entre 4 i 15m tota l’estona.

Després de Te Paiu anem a la Buried Village. Una citat que va quedar sepultada el 1868 quan l’erupció d’un volcà proper va agafar per sorpresa els seus habitants. Una espècie de Pompeia modern però que no té res a veure amb la magnífica ciutat romana. Aquí són 4 cases i com eren de fusta, pràcicament van quedar totes destruïdes i només es poden veure reconstruccions que n’han fet posteriorment. Tot i això, les explicacions són força espectacular i m’entero que la mateixa erupció fa fer desaparèixer la que estava considera la vuitena meravella del món, un conjunt de piscines-terrasses d’aigües termals de colors blanc i rosa que eren úniques al món i despertaven l’interès de turistes d’arreu.

Amb totes les visites programes finalitzades conduïm fins a Matamata, que tot i tenir nom de videojoc, el motiu de la nostra visita no és pas d’oci digital, sinó per que és on hi ha Hobbiton, i l’únic lloc on es poden veure els decorats que es fan ver servir en el rodatge del Sr. Dels Anells. Demà seré un Hobbit més a The Shire. Ens veiem!

Fotos Rotorua --> Fotos Rotourua Area

Dia 19: East Coast i East Cape


Fins a Auckland tenim vàries opcions. Després de mirar i remirar la guia decidim que tirarem cap al nord per la costa est. Farem més volta però ens sembla més interessant que la oest i tenim temps per endavant. La costa est és una de les zones més remotes de la illa del nord i un dels llocs on la cultura maorí hi és més presents. Aquests dos factors, juntament amb que està repleta de platges paradisíaques i kms i kms de naturalesa pura són els determinants per anar-hi.

La primera aturada és a la península de Mahia. Una zona rural on només hi ha 2 carreteres i una d’elles no és asfaltada. Conduïm fins on la carretera acaba veient platges, precipicis i alguna illa a l’horitzó. La veritat és que és menys del que ens esperàvem però no està malament.

Després continuem cap al nord. La carretera és espectacular. Va vorejant la costa i cada dos per tres apareix una nova platja immensa i sense cases ni rastre humà. La veritat és que ens recorda molt a la illa del sud. Aquí però sembla que el clima és més suau i també hi ha moltes zones per a poder fer sur. Després d’aturar-nos a unes 3 platges i banyar-nos a una d’elles (l’aigua està fresqueta) decidim continuar sense parar gaire més. Sembla increïble però al final un veu una nova platja paradisíaca i diu: parem? No, tira tira! Sembla mentida, però és que n’hi ha moltes i pràcticament són calcades i és difícil veure’n la diferència.

Després de passar Grisbone, la primera ciutat del planeta que veu néixer un nou dia, per posar oli a la furgo i dinar, continuem cap amunt. El destí és East Cape, el punt més a l’est de NZ i on hi ha un far amb vistes espectaculars. L’accés és per una carretera sense asfaltar on al llarg dels 20km que ens separen del far veiem algun cavall enmig de la carretera i, per molt increïble que sembli, unes vaques estirades a la platja! Sisi! En plan domingueres prenent el sol, molt divertit.

Des del far les vistes són força maques però també menys del que ens esperàvem, i és que després de la illa del sud costa trobar coses que estiguin a l’alçada...

Continuem conduint, ara d’est a oest fins arribar a Opotiki, on passem la nit. Pel camí hem deixat enrere platges, platges i més platges, totes verges i sense ningú. Increïble.

Fotos del dia --> Fotos

Dia 18: Tungarino Alpine Crossing i Hot Springs



El dia es lleva igual que l’anterior. Núvols, boira i pluja....merda! tot i així, decidim equipar-nos i començar l’excursió, considerada la millor excursió d’un dia de tot NZ, no està mal,no?. Com nosaltres, molts altres excursionistes fan el camí. La majoria d’ells fan una ruta entre 2 punts sense pujar cap volcà, però nosaltres decidim modificar-la una mica per que necessitem tornar on tenim el cotxe i volem pujar el cim del Tangarino.

No deixa de ploure en cap moment i en l’ascensió al Tangarino un vent fort i continuat ens acompanya les pràcticament 2 hores que hi ha des del cràter al cim. Malauradement només podem veure el volcà del Sr. Dels anells un moment i no complert, la resta del dia està tapat pels núvols i la boira. Des del cim tampoc podem veure pràcticament res, és una pena ja que és una de les zones més maques de la illa del nord i si fa bo es veuen unes vistes espectaculars, però bé, això és la muntanya, no sempre es pot tenir sort. Els últims metres fins al cim són trepitjant neu però el camí no presenta cap dificultat i gràcies a la bona senyalització fa impossible perdre’s.
Al cim no hi estem ni 2 minuts. El vent i la pluja són molt forts i com no hi ha vistes, decidim baixar ràpid. De baixada el genoll em torna a fer mal, però com que el camí és fàcil no tinc gaires problemes per arribar a baix.

En total hem estat unes 5h, hem anat rapidet tenint en compte el temps que feia i que la ruta estava planejada per entre 8 i 9 hores, però clar, com que feia mal temps no hem parat gaire estona per menjar, disfrutar de les vistes o fer fotos. Una llàstima.

Després de l’excursió decidim anar a uns Hot Springs per recuperar forces i poder-nos dutxar. Anem a unes termes que regenta una família Maori, aquí a la illa del nord n’hi ha bastants. Entre piscines sulforoses amb olor d’ous podrits passem l’estona fins a tornar a agafar el cotxe.
Pel camí parem a visitar unes cascades força espectaculars. No són molt altes, però l’aigua té força i baixa a gran velocitat. Després d’això, poca cosa, unes km i buscar el lloc on passarem la nit. Fins demà!

Fotos Tongarino Alpine Crossing --> Fotos

Dia 17: Primer dia a la illa del nord


Avui volem tenir un dia de relax. Al matí volem connectar-nos a internet, jo per actualitzar el bloc , pujar noves fotos i veure el Barça-Madrid i el Daimen per connectar-se amb la seva novia. Mentre veig el Barça dominar al Madrid però sense concretar gols, vaig actualitzant el bloc i pujant noves fotos, la connexió és lenta, però el partit es veu de meravella. Després de 80minuts de patiment al veure que tot i dominar des del primer minut no som capaços de guanyar, l’Etoo marca i jo foto un crit d’alegria, ja era hora c....!!! Després en Messi ens regala un golàs per l’hemeroteca i jo ja encaro el dia més feliç (que simples som els homes a vegades,eh?) . Mentre pujo les fotos s’acaba el temps d’internet. Merda! Per que eren les de l’Abel Tasman i són molt xules, el pròxim dia les acabo de pujar. Nota: Torneu a mirar l’àlbum de l’Abel Tasman avui!!!

Després de conduir uns kms per una carretera convencional, decidim tornar a buscar llocs remots. Primer dia a la illa del nord i trobem a faltar la del sud...Com tenim temps, decidim agafar una carretera molt secundària però que la guia recomana per tenir bones vistes del riu i posteriorment dels fiords. La carretera, a més de ser d’un sol carril i amb bona part dels km sense asfaltar, ens depara algunes sorpreses ja que els pocs “poblets” que hi ha tenen noms força peculiars: Athens, Corint, Jerusalem, etc...increïble,no? En poc més de dos hores puc dir que he estat a totes aquestes ciutats ;).

A Jerusalem fem una parada. Ara són 2 cases i una església, però temps enrere va ser un punt important de la vall. Un missioner va fundar el poble i va esdevenir punt de peregrinatge per a molta gent. Avui en dia encara conserven un hospital pels peregrins amb preus força modestos. Allà fem quatre fotos i continuem la ruta.

La veritat és que aquesta zona s’assembla a la illa del sud, pràcticament deshabitada i ens permet gaudir de la naturalesa km a km.

Un cop a la carreta principal. Conduïm fins al parc natural de Tongarino, o el que és el mateix, la terra de Mordor, on hi ha el volcà on habita en Sauron i on el Frodo i companyia van haver de tirar l’anell, xulo,e? El dia però no acompanya. Plou i està força ennuvolat, pràcticament no podem veure les muntanyes. Són un conjunt de muntanyes volcàniques on destaquen 3 volcans. Tots ells per damunt dels 2000m d’altitud.

Nosaltres tenim pensat fer una excursió d’uns 20km pujant al cim del Tongarino, des d’on, si el dia acompanya, podrem veure el Mt.Njura... i algo més que ara no recordo :P.

Fotos illa nord --> Fotos Tongarino Area

Dia 16: Malborough Sounds i Ferry cap a la illa del nord


Després del complet dia anterior, avui ens esperava un dia més tranquil. La idea era anar conduint tranquil•lament fins a Picton, “ciutat” des d’on surt el ferry que connecta les dos illes.

El tram des de l’Abel Tasman National Park i Picton voreja la costa nord de la illa del sud fins a trobar la zona dels Malborough Sounds, un conjunt de centenars d’illes i fiords pràcticament deshabitades i difícilment accessibles.

La carretera és un continuo zig-zag, no hi ha ni un tram recte però les vistes dels fiords són espectaculars (mireu la panoràmica que he fet i m’entendreu ;)) . Durant el camí poca cosa, quatre cases aquí, quatre cases allà...però com tota la illa del sud, pràcticament només natura i més natura.

Després d’uns 25km, fem mitja volta i tornem a la carretera principal (per dir-li d’alguna manera) cap a Picton.

A Picton comprem alguns souvenirs més i dinem fent temps fins a agafar el ferry. Jo aprofito per provar el “seafood” o marisc, que aquí és famós i està tirat de preu. Demano un mix de vàries coses on l’únic que entenc és que hi ha musclos. Està bé, per que aquí són famosos uns musclos de closca verda i més grans que els nostres. El dinar està força bé, i pel que val, encara millor.

A les 5 embarquem al ferry. El vaixell va seguint un dels fiords fins arribar a mar obert. Les vistes són espectaculars i en illes remotes hi ha alguna casa aïlla d’ algú que busca tranquil•litat absoluta ja que la única manera d’accedir-li és en vaixell.

En 3 hores arribem a Wellington, la capital de NZ. El trajecte podria ser més curt, ja que són uns 50km en total, però els ferries tenen limitada la velocitat per respecte al medi ambient. Olé NZ!

Decidim conduir uns kms més fins a un petit poble on decidim passar la nit. No hem volgut parar a Wellington per que NZ no és un país on visitar ciutats, lo bo és la natura. Hem estat menys de 2 hores a la illa del nord, però suficients per comprovar que les dos illes són bastant diferents. A la del nord es veu que hi ha més població i l’activitat humana és més palesa. Tothom ens ha dit que mentre que a la illa del sud, vagis on vagis és bonic i sense rastres d’activitat humana, a la illa del nord, s’han de buscar una mica més els llocs remots i bonics. Durant els pròxims dies us ho aniré explicant. Ens veiem!

Fotos del dia --> Fotos del Malborough Sounds

dissabte, 13 de desembre del 2008

Dia 16 Farewell Split i Abel Tasman (again!)


Volem agafar un tour per visitar el banc de sorra però degut a les marees operen massa tard per nosaltres...Decidim fer una excursió d’unes 3 hores per la zona per nosaltres mateixos. Caminant veiem com varia el paisatge. De camps verds on pasturen ovelles i vaques a una platja de dunes plena de foques. Les foques estan prenent al sol i jugant amb la sorra, semblen inofensives i ens fem unes quantes fotos amb elles. No ens hi acostem del tot per que mai se sap, són molt grans i fan una mica de respecte, per que amb una “bufetada” són capaces de matar a un ser humà...

En total caminem uns 5km veient una part del banc de sorra. La platja està plena de dunes i des de dalt es pot veure l’oceà a banda i banda. Malauradament no veiem cap balena. Si molts ocells i signes negres.
De tornada anem per la platja. Enlloc de sorra però trepitgem milers de closques de petxines. És impressionant la quantitat que n’hi ha, de totes mides i colors.

Ens queda mig dia per endavant. Volem caminar els 18km que ens falten per haver completat tot l’Abel Tasman Coastal Track però no tenim temps de fer-ho ja que hauríem de caminar-ne 36 per tornar al cotxe després. De cop, se’ns acudeix una nova possibilitat. Recorrerem els 18km separadament en sentits oposats i a mig camí ens trobarem, ens donarem la clau de la furgoneta i llavors un anirà a buscar l’altre. D’aquesta manera, els 2 veiem els 18km i no tenim el problema del cotxe. Genial. Funciona a la perfecció. Primer deixo el Daiman al punt inicial del camí per a que comenci a caminar. Mentrestant jo condueixo fins al punt final amb la furgoneta i l’aparco allà. Em poso a caminar en sentit oposat a ell fins a Separation Point, el punt central de la ruta i on hem quedat per donar-li la clau. Quan hi arribo ell ja hi està allà. Li dono la clau i a continuar caminant. En poc més d’una hora i mitja arribo al punt on el Daiman ha començat el treeking. No he d’esperar gaire. Al cap de 15 minuts el veig arribar amb la furgoneta. Perfecte. Tot ha anat a la perfecció i hem pogut veure tot l’Abel Tasman. Entre ahir i avui, hem fet tot el treeking. No està mal.

Fotos Farewell Split --> Fotos Farewell Split


p.d: Mentres he actualitzat el bloc he estat veient el Barça-Madrid per Internet. Aquest any si!!! quin bany! Força Barça!!!

Dies 14 i 15: Abel Tasman


Dia I

Després d’esmorzar conduïm una horeta fins arribar a Motueka. Allà parem per connectar-nos a internet. Estem prop de 2 hores posant al dia família i amics i veient què passa al món amb els diaris electrònics. Després ens dirigim cap al parc nacional Abel Tasman. Una zona plena de platges tropicals verges famosa per ser l’àrea del Treeking més visitat de NZ: l’Abel Tasman Coastal Track.

Nosaltres volem fer una zona del treeking caminat i l’altra amb kayak. Ens informem de les opcions i ens diuen que ho podem fer agafant una barca-taxi fins a dalt, caminar a fins a mig camí i després agafar un kayak fins al punt on hem deixat el cotxe. Ens agrada la idea, l’únic problema? L’últim taxi surt en 15 minuts. En aquest temps rècord preparem les motxilles i el menjar necessari per passar els propers dos dies.

La barca-taxi és força ràpida i pel camí veiem la famosa “apple rock”, una roca que sembla una poma partida per la meitat i una infinitat de platges impressionants sense ningú, només algún despistat amb el kayak o algú fent el treeking: impressionant.

Al final el taxi ens deixa una mica més amunt del que teníem previst inicialment. Ens va bé per que així visitarem més zones però haurem de caminar més ràpid per arribar a la zona d’acampada abans que es faci fosc i les marees ens ho impedeixin.

El camí és fàcil i amb molts serveis. Es troben alguns bars, algun ressort on passar la nit i zones d’acampada on es pot fer foc, hi ha aigua i lavabos. Es nota que és el treeking més visitat i els serveis són excel•lents. Caminem entenem per a que tanta gent camina els prop de 60km d’aquest treeking. Els boscos són espectaculars i quan es troben amb el mar formen unes platges paradisíaques. Tota aquesta zona no té res a envejar a les millors platges que he vist a Austràlia (o potser és que després de dies de cels grisos i pluja necessitava platja i sol...). En qualsevol cas, les vistes són espectaculars i els 16km que hem hagut de caminar fins a la zona d’acampada no s’han fet gens pesats. Pel camí ens hem banyat en una de les platges. Tot i el sol, l’aigua encara està freda, però no podíem marxar d’aquí sense banyar-nos a una d’aquestes platges.

Sopem, plantem la tenda i a dormir. Demà ens esperen uns 8km més a peu i uns 6km en kayak.

Dia II

Ens llevem d’hora i a caminar. Arribem aviat a la zona on ens vindran a buscar amb els kayaks. Allà conec els primers catalans a NZ i els segons en tot el viatge després de l’Alberto. Una parella que ve de l’illa del nord i que també farà l’últim tram del treeking amb kayak. Xerrant amb ells intercanviem experiències de les dos illes. Ells tenen menys dies per visitar la illa del sud i ens parlen meravelles de la del nord...fliparant amb la del sud doncs, per que tothom diu que és molt millor...

Amb el kayak fàcil. Som un grup de 5 kayaks i el guia i el ritme és suau. Sense cansar-nos veiem algunes illes plenes de foques i parem a dinar i berenar. Després arribem al punt on vam agafar el taxi i decidim anar a Farewell Spit. El banc de sorra més gran de NZ i el punt més al nord-oest de la illa del sud. És un banc de sorra de més de 28km de longitud on es poden veure foques, pingüins, alguna balena però sobretot ocells.

Fotos Abel Tasman --> Fotos Abel Tasman

Powered By Blogger