Per que la vida és dura i jo com a humà ensopego amb la mateixa pedra una vegada i altra. Aquest cop la hòstia ha estat més forta. Estic sol i lluny de totes les persones que em podrien ajudar: família i amics. Estic tocat, però no enfonsat. I tiraré endavant, seré més fort i millor.
Entrades
1 comentari:
Què passa? Estem preocupats.
Publica un comentari a l'entrada